L'aïllament social augmenta l'agitació i l'asimetria en l'atròfia cerebral de la malaltia d'Alzheimer

Aïllament social i Alzheimer en temps de Covid-19
Istock/Kiwis

Un estudi de la UAB mostra en ratolins que l'aïllament social agreuja la malaltia d'Alzheimer, augmentant fins al doble la hiperactivitat pròpia de la patologia, i constata un increment de l'asimetria de l'atròfia de l'hipocamp, una àrea cerebral clau per a la memòria. El treball s'ha publicat en un especial de Frontiers in Psychiatry sobre l’impacte de la mort, el dol i la solitud en temps de Covid-19.

01/10/2020

Investigadores del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i de l'Institut de Neurociències (INc) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han dut a terme un estudi que permet estimar, des de la neurociència traslacional, l'impacte de l'aïllament dels escenaris actuals en temps de pandèmia en pacients ancians amb demència, i que pot servir de guia per a replantejar les seves condicions de vida a partir de la Covid-19. L'estudi ha estat publicat en Frontiers in Psychiatry, en un número especial dedicat a avaluar l’impacte de la mort, el dol i la solitud en temps de la pandèmia sanitària.

Les científiques han analitzat l'efecte de l'aïllament en ratolins mascle models d'estadis avançats de la malaltia d'Alzheimer mitjançant una bateria de proves conductuals, que podrien semblar-se a diverses zones en les residències de persones majors, i han comparat els resultats amb un grup de rosegadors amb Alzheimer sense aïllar i amb un altre d'animals sans amb envelliment normal. El treball s'ha realitzat en ratolins mascle perquè el sexe masculí és el més afectat en la Covid-19 i també el que mostra més deteriorament en el seu sistema neuro-immuno-endocrí i pitjor supervivència davant la demència.

Les principals troballes demostren que l'aïllament exacerba la hiperactivitat dels ratolins amb malaltia d'Alzheimer fins al doble de la que tenen a causa de la patologia, així com l'aparició de comportaments estranys. Aquest augment es va mostrar de manera consistent en funcions motores gruixudes, que impliquen el moviment de braços, cames, peus o del cos sencer. Però també en la funció motora fina, els petits moviments que es produeixen a les mans, canells, dits, peus, dits dels peus, els llavis i la llengua. Els animals aïllats també van mostrar patrons emocionals semblants a l'ansietat i canvis en les seves estratègies d'enfrontament a l'estrès.

“Són resultats preocupants, ja que l'agitació és un dels principals símptomes neuropsiquiàtrics associats a les demències, que causa una càrrega important per al cuidador i, en alguns casos, el seu maneig clínic pot arribar a ser un desafiament”, detalla Aida Muntsant, primera autora de la recerca, que forma part de la seva tesi doctoral.

Efectes de l'aïllament en la memòria

Les investigadores han analitzat també l'efecte de l'aïllament en altres variables neuropatològiques, amb diferents resultats. “Tot i que variables característiques de la malaltia, com la patologia tau, no es van modificar, unes altres, com l'atròfia asimètrica de l'hipocamp, es va trobar augmentada amb l'aïllament. Aquesta disfunció ha estat descrita recentment en pacients humans amb demència i modelada aquí per primera vegada en un model animal de malaltia d'Alzheimer. El resultat és important, ja que l'asimetria s'ha relacionat amb major vulnerabilitat a factors estressants”, destaca Lydia Giménez-Llort, catedràtica en Psiquiatria i investigadora del INc que ha dirigit l'estudi.

L'estudi ha constatat també que tots els ratolins amb Alzheimer van perdre pes corporal i renal, efectes que també s'han vist en pacients amb Covid-19, però la pèrdua va ser major amb l'aïllament. La disminució de pes de la melsa, un important òrgan del sistema immunitari perifèric, es va observar només en els animals aïllats.

Replantejar l'aïllament de les persones majors

“Pensar com ha de ser l'era post-Covid-19 per a les persones majors implica forts esforços per redissenyar totes les condicions de vida, intervencions d'atenció i rehabilitació i maneig de la solitud forçada per les noves mesures de distanciament físic. Per tant, és necessari i urgent estimar l'impacte que aquestes mesures tindran en la població major més fràgil, com les persones que tenen una demència”, assenyalen les investigadores.

En l'estudi també destaquen la necessitat d'intervencions personalitzades adaptades al perfil clínic heterogeni i complex de les persones amb demència, i considerar les implicacions que tot això té sobre la càrrega dels seus cuidadors, professionalitzats o familiars.

Els resultats del treball formen part de la tesi doctoral d'Aida Muntsant i són producte d'una recerca liderada per Lydia Giménez-Llort, sota el marc del projecte ArrestAD H2020 Fet-OPEN-1-2016-2017-737390 liderat per Dulce Papy, de la Universitat de París Est Créteil (UPEC).

Referència: Aida Muntsant-Soria, Lydia Gimenez-Llort. “Impact of social isolation on the behavioral and functional profiles and hippocampal atrophy asymmetry in dementia in times of coronavirus pandemic (COVID-19): A translational neuroscience approach”. Front. Psychiatry doi: 10.3389/fpsyt.2020.572583

 

 

Notícies relacionades

MareTreballantNena

L'estabilitat laboral de les dones, més determinant que la dels homes en la decisió de tenir un fill

Les parelles en què només la dona té una ocupació estable mostren nivells de fecunditat més grans (2,1 fills per dona) que quan l'estabilitat només la té l'home (1,8 fills), la qual cosa apunta a la importància de l'ocupació femenina en la decisió de tenir fills, segons conclouen els investigadors del Centre d'Estudis Demogràfics - Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB) que acaben de publicar un estudi.

Totes les notícies