Estudi sobre l’adaptació psicològica dels nens adoptats
14/07/2011
A Espanya es duen a terme més de 4000 adopcions internacionals cada any, i tot i que l’adaptació d’aquests infants és molt similar a la dels nens que viuen amb els seus pares biològics, alguns estudis mostren que presenten més probabilitat de tenir problemes de comportament, hiperactivitat, baixa autoestima i problemes acadèmics. Un equip d’investigadors de la UAB ha dut a terme un estudi psicològic per tal d’examinar l’adaptació dels nens adoptats a partir d’una mostra de 52 menors d’entre 6 i 11 anys procedents de diferents països, i un grup control de 44 nens no adoptats. Els països d’origen dels nens adoptats eren la Xina, el Nepal, Bulgària, Rússia, Ucraïna, Colòmbia, Guatemala, Haití, el Perú i Etiòpia.
La recerca mostra que apareixen diferències poc rellevants entre l’adaptació dels menors adoptats i els no adoptats, fet que apunta a variables de resiliència, tant individuals com familiars, que contraresten els efectes d’experiències negatives i propicien un desenvolupament favorable i equiparable al dels menors que no han passat per aquestes vivències.
De la recerca, l’aspecte que més diferencia els nens adoptats dels que no ho són és la seva susceptibilitat a la somatització dels problemes psicològics: els nens adoptats pateixen menys problemes de somatització, és a dir, d’aparició de símptomes físics originats per angoixes i conflictes psíquics. Pel que fa a les diferències de gènere, les variacions apreciades en les habilitats adaptatives dels nens adoptats no s’han observat en les nenes.
La investigació senyala que el temps transcorregut en una institució abans de ser adoptat es relaciona amb diferents àrees del desenvolupament com: l’aparició de problemes de conducta, problemes d’atenció, depressió, habilitats adaptatives i socials més deficitàries, confirmant altres investigacions internacionals.
L’estudi mostra com els nens procedents dels països de l’Europa de l’Est (Bulgària, Rússia i Ucraïna en aquest cas), tenen més dificultats per adaptar-se que la resta d’infants adoptats, presenten més problemes d’atenció i pitjors habilitats adaptatives i també de relacions interpersonals. En canvi, els nens procedents de les altres zones estudiades presenten una adaptació similar a la dels nens no adoptats. Els investigadors apunten que aquestes diferències poden ser degudes a les diferents condicions pre i post-natals en els diferents països, com el possible consum de tabac i alcohol durant l’embaràs. Un altre fet que es desprèn de la recerca és que els problemes d’atenció apareixen amb més freqüència en els menors adoptats a partir dels tres anys.
L’estudi, publicat a la revista “The Spanish Journal of Psychology”, ha estat elaborat pels investigadors del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB Natalia Barcons, Albert Fornieles i Carme Costas.