Els microplàstics presents a les gambes no afecten la seva salut ni les qualitats per al consum

21/07/2020

Un equip d’investigadores del grup de recerca SEAaq (salut d’ecosistemes i animals aquàtics) de la Universitat Autònoma de Barcelona ha analitzat si els microplàstics que contaminen el Mediterrani arriben també a l’interior de la gamba vermella (Aristeus antennatus), i quins efectes ocasionen sobre la seva salut i el consum humà. L’estudi ha estat realitzat a tres zones pesqueres enfront de les costes catalanes de Girona, de Barcelona i del Delta de l’Ebre, a Tarragona, durant els anys 2017 i 2018. Algunes d’aquestes mostres, les de Barcelona, s’han comparat amb d’altres de fa més de 10 anys, per veure com han canviat les concentracions de microplàstics en el decalatge d’una dècada.

Els resultats són clars, 3 de cada 4 gambes analitzades contenen fibres antropogèniques al seu tracte digestiu. D’aquestes, prop de la meitat presenten bona part de les fibres enrotllades formant cabdells dins del seu l’estómac. En un mostreig concret, les gambes de la zona davant de la capital catalana van presentar fins a 30 vegades més fibres sintètiques comparades amb algunes de les altres zones estudiades. Ara bé, quan es comparen els resultats de 2007 amb els de 2017 i 2018 no es veu una tendència clara a l’augment en l’abundància d’aquestes fibres, si bé n’ha canviat la composició, tot disminuint la presència de polímers d’acrílic i augmentant els de polièster, en línia amb les tendències de consum.

Pel que fa a l’efecte d’aquestes fibres sobre la salut de les gambes, l’estudi mostra que fins i tot aquelles amb cabdells de dimensions considerables mantenen els seus índexs de condició corporal i no s’observa cap alteració histopatològica tissular en els òrgans estudiats, ni tant sols en la cutícula o l’epiteli digestiu que són en contacte directe amb les fibres artificials. L’estudi no ha detectat cap efecte ni correlació consistent d’aquestes fibres sobre la condició de les gambes, que es consideren en un bon estat de salut. “Probablement les gambes es desfan de totes les fibres ingerides i acumulades gràcies a la muda de l’exoesquel·let que té lloc cada cert període de temps, el que podria explicar perquè tot i les abundàncies de fibres trobades en alguns individus, segueixen presentant un bon estat de salut”, explica la professora del Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia de la UAB Ester Carreras, investigadora de l’estudi.

Efectes en la salut humana

En quant als efectes en la salut humana, les investigadores consideren que “el consum de gambes no és ni de bon tros un agent contaminant preocupant. Altres estudis mostren com la ingestió de microplàstics a través de les gambes és mínima en comparació amb la quantitat de fibres que poden arribar-nos per altres vies, com ara per l’ús d’envasos plàstics o per la contaminació ambiental, per les fibres sintètiques que es desprenen de la roba i també aquelles presents a la pols i que inevitablement també poden acabar al nostre plat”, destaca Carreras. En un estudi al Regne Unit, es va estimar que una persona podia ingerir entre 14.000 i 68.000 partícules de microplàstics provinents de la pols i l’aire cada any. Un nombre molt superior a les 22 fibres de mitjana identificades en gamba, més encara si tenim en compte que més del 90% de les fibres es troben a l’estómac de l’animal, una part que no s’ingereix si no ens mengem el “cap” de la gamba.

“Properament serà el torn d’esbrinar si peixos comercials comuns dels productes pesquers que consumim de les nostres costes, com el moll de fang, roger blanc o rogeret (Mullus barbatus), o el seitó (Engraulis encrasicolus), segueixen el mateix camí”, avança Ester Carreras.

La recerca ha estat finançada per mitjà dels projectes SOMPESCA (del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya) i el projecte nacional “PLASMAR (Projecte I+D+i “Reptes d’Investigació” del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades). En l’estudi, coordinat per Maite Carrassón, han participat Ester Carreras, Anna Soler i María Constenla del Grup SEAaq, del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB, juntament amb Mireia Baeza, del Departament de Química de la UAB i Joan E. Cartes, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

Article de referència:
Carreras-Colom E, Constenla M, Soler-Membrives A, Cartes JE, Baeza M, Carrassón M (2020) A closer look at anthropogenic fiber ingestion in Aristeus antennatus in the NW Mediterranean Sea: Differences among years and locations and impact on health condition. Environmental Pollution, 263 (2020)114567 DOI: https://doi.org/10.1016/j.envpol.2020.114567

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

• Vida submarina
• Salut i benestar