Documenten els mecanismes cerebrals de formació de la por

cervell

Investigadors del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB i de l’Hospital del Mar han coordinat l’anàlisi més completa realitzada fins el moment sobre les bases neurals de l’aprenentatge de la por en humans. El treball ha estat publicat a la prestigiosa revista Molecular Psychiatry.

24/07/2015

El treball ha analitzat de manera sistemàtica els estudis realitzats fins a l’actualitat que mesuraven l’activitat cerebral durant el procés de condicionament de la por mitjançant ressonància magnètica funcional (fMRI). Els resultats mostren que en aquest procés s’activa de manera robusta un conjunt de regions del cervell, que constituirien la “xarxa de la por”.
 
Els resultats d’aquest treball serviran per entendre millor la transició entre la por normal i patològica i, a llarg termini, optimitzar els models fisiopatològics per abordar els trastorns d’ansietat.
 
Per estudiar els mecanismes de la por apresa, és habitual a nivell experimental fer servir el condicionament de la por (o pavlovià). En aquest model, un estímul en principi neutre (p.ex., veure un gos) provoca una resposta de por desprès d’aparellar-se amb un estímul aversiu (p.ex., ser mossegat per un gos). L’incident amb el gos transforma la visió, en principi neutral, de qualsevol altre gos, en un estímul que desencadena la por.
 
La tècnica d’fMRI permet visualitzar les regions cerebrals que executen una tasca determinada, com pot ser l’aprenentatge de la por. En aquest cas, l’equip d'investigadors ha analitzat un total de 27 estudis realitzats amb fMRI sobre el condicionament de la por entre 1998 i 2013, que involucren a un total de 677 participants adults sans.
 
Aquest tipus de treball té una gran importància per valorar l’evidència existent sobre un tema, ja que, atès que inclou un nombre major d'observacions, la metanàlisi té un poder estadístic superior al dels estudis que inclou.
 
En aquest cas, en el treball s’han fet servir tècniques de metanàlisi innovadores que han permès analitzar no només l’activació del cervell sinó també la desactivació. “En el camp de la neuroimatge, les desactivacions funcionals de zones del cervell poden ser tan informatives com l’activació funcional per a la comprensió dels substrats neurals d’activitats mentals complexes com són el processament de les emocions”, explica Miquel Àngel Fullana, l’investigador del Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal de la UAB i de l’Hospital del Mar que ha coordinat l’estudi.
 
Els científics han trobat un patró comú en tots els estudis analitzats, l'activació coordinada de diferent regions cerebrals distribuïdes anatòmicament. “Entre les zones que participen en el condicionament de la por destaquen les àrees del “córtex cingulofrontal” que inclouen la ínsula i l’àrea dorsal anterior del còrtex cingulat. A més, aquesta xarxa cerebral s'ha relacionat amb la interocepció, l’autopercepció de la condició fisiològica del nostre cos”, explica Miquel Àngel Fullana.
 
Aprendre a identificar i respondre als senyals d'amenaça és crític per a la supervivència, ja que genera una resposta fisiològica i conductual que permet escapar o afrontar aquesta amenaça. Tot i així, quan aquest procés es desregula i provoca respostes de por a esdeveniments innocus, poden sorgir els trastorns d'ansietat. “La manera en la que la por i l’ansietat són experimentades i la relació amb aquesta xarxa neural no ha estat prou explorada en l’ estudi neurocientífic dels pacients amb trastorns d'ansietat i per tant representa una via d'investigació innovadora per abordar aquestes malalties”, conclou l’investigador.
 
Aproximadament un 15% de la població tindrà algun trastorn d’ansietat en algun moment de la seva vida, tot i que el grup de persones que pateixen trastorns d’ansietat greus és menor.
 
La recerca l’ha dut a terme un equip d’investigadors del Departament de Psiquatria i de Medicina Legal de la UAB, de la Unitat d’Ansietat de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut MAR i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

Article de referència 

Fullana MA, Harrison BJ, Soriano-Mas C, Vervliet B, Cardoner N, Àvila-Parcet A, Rauda J. Neural signatures of human fear conditioning: an up date dandextended meta-analysis of fMRI studies. Mol Psychiatr 2015. Doi:10.1038mp.2015.88

 

Notícies relacionades

Unitat de Biocontenció de l’IRTA-CReSA

Es revelen més detalls del primer gat infectat amb SARS-CoV-2 a Espanya

Els gats poden infectar-se per SARS-CoV-2 sense que els afecti la salut i tampoc poden transmetre'l a les persones. Així ho confirma un equip de recerca de  l'IRTA-CReSA, del qual forma part el catedràtic de la UAB Joaquim Segalés. Un estudi en què col·labora l'Hospital Clínic Veterinari avaluarà ara com les mascotes poden infectar-se amb el coronavirus.

Totes les notícies