Les destrals de roques alpines van ser fetitxes d'intercanvi social i econòmic al Neolític

14/11/2019

Les destrals fabricades amb roques alpines van tenir un profund simbolisme social i econòmic al Neolític, pels seus valors de producció i d’ús. Les propietats de resistència a la fricció i a la fractura, que permetien un poliment intensiu i la seva reelaboració, van conferir a aquests artefactes un elevat valor de canvi, clau per a la formació de xarxes d'intercanvi a llarga distància entre les comunitats de l'oest d'Europa. Unes societats que ja van usar una noció del valor de canvi d'un producte per l’acumulació del temps i esforç invertits en la seva elaboració. 

Així ho indica un estudi que ha liderat un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre els paràmetres mecànics i físics que van caracteritzar la producció, la circulació i l'ús d'una sèrie de roques utilitzades en la manufactura d'artefactes polits amb fil tallant durant el Neolític a Europa (5600-2200 anys abans de la nostra era). 

L'objectiu ha estat donar resposta a un tema llargament debatut: els criteris pels quals les roques alpines van formar part d'un fenomen paneuropeu sense precedents integrat en xarxes d'intercanvi a llarga distància, mentre d’altres no van superar l'esfera local. Van ser criteris econòmics, funcionals o potser subjectius? Les destrals de pedra eren indispensables per a la supervivència i la reproducció econòmica de les societats al Neolític. Algunes de les roques utilitzades en la seva elaboració van viatjar a més de 1000 quilòmetres de distància des de l'àrea alpina fins al nord d'Europa, Andalusia o els Balcans.

La recerca ha utilitzat, per primera vegada en la bibliografia especialitzada, dades comparatives obtingudes mitjançant assajos de resistència a la fricció i a la fractura de les roques. Aquests paràmetres mecànics han permès definir valors de producció i d'ús, que s’han correlacionat amb les distàncies i volums de les roques intercanviades per obtenir el seu valor de canvi. Els resultats permeten entendre els principis en què es va fonamentar el sistema de proveïment i distribució de matèries lítiques durant el Neolític en l'occident d'Europa, així com la lògica econòmica que se’n desprèn.

”Les raons que van afavorir la integració de roques específiques en xarxes d'intercanvi a llarga distància depenen d'un patró complex de criteris tecnològics i funcionals. Aquest patró no es basa únicament en aspectes merament economicistes, el seu valor d'ús, sinó més aviat en la capacitat mecànica de resistir successius processos de transformació per fricció i durant la manufactura, és a dir, el seu valor de producció, i perdurar inalterades en el temps”, explica Selina Delgado-Raack, investigadora del Departament de Prehistòria de la UAB i primera autora de l'article que recull l'estudi.

Sistema de proveïment i lògica econòmica

L'estudi assenyala que hi havia ja una concepció econòmica divergent entre la fabricació d'eines d’altres pedres i la de destrals de roques alpines. Les comunitats neolítiques seleccionaven les matèries primeres més adequades entre els recursos disponibles a la seva regió i en coneixien les característiques mecàniques i físiques. Normalment circulaven en un radi de 200 quilòmetres des de la seva procedència i rarament viatjaven més enllà de 400-500 quilòmetres. Només les roques alpines van superar aquests límits territorials i econòmics.

“La circulació d'aquestes roques a llarga distància no respon a una lògica funcional i de cost-eficiència, en què cada agent té en compte els costos de fabricació i transport en seleccionar entre diferents roques, totes elles viables per transformar-se en eines totalment operatives”, indica Roberto Risch, investigador també del Departament de Prehistòria de la UAB i coordinador de la recerca. “Més aviat obeeix a l'emergència d'un raonament econòmic molt diferent, basat en la capacitat de transformació d'una matèria mitjançant la inversió de treball cada cop major, tal com molt de temps després va reconèixer Adam Smith en l'economia britànica del segle XVIII. En el cas de les destrals alpines, el seu excepcional valor d'intercanvi es va deure a l'increment del cost de la seva fabricació, resultat del poliment intens d'aquestes pedres a mesura que passaven d'una comunitat a una altra".


“Vista microscòpica d'una làmina prima d’onfacitita, una de les roques alpines usades per elaborar destrals al Neolític analitzada en aquest estudi”.

Un mitjà de canvi primitiu?
​​​​​​​
Per a l'equip de recerca, el fet que les destrals alpines fossin la categoria d'artefacte més treballada i modificada en diversos períodes i espais durant el Neolític descartaria el seu paper com a símbols de poder o de cerimònia. “El patró econòmic apunta més aviat al fet que van funcionar com a fetitxes en la interacció social i econòmica entre les comunitats europees de forces productives i orientacions sociopolítiques molt diferents”, apunta Selina Delgado-Raack.

L'excepcional valor de canvi que van assolir algunes de les roques alpines, com les onfacitites i les jadeitites, duu a l'equip de recerca a pensar que van poder funcionar com una mena de moneda primitiva, si bé reconeixen la necessitat de realitzar pròxims estudis per dilucidar aquesta qüestió.

En el treball han participat, a més de Selina Delgado-Raack i Roberto Risch, Francisco Martínez-Fernández (Departament de Geologia, UAB) i Martí Rosas-Casals (Sustainability Measurement and Modeling Laboratory, UPC i ICREA, UPF).

Article: Selina Delgado-Raack, Roberto Risch, Francisco Martínez-Fernández, Martí Rosas-Casals. Material Principles and Economic Relations Underlying Neolithic Axe Circulation in Western Europe. Journal of Archaeological Method and Theory. https://doi.org/10.1007/s10816-019-09425-x