Troben els gravats prehistòrics més antics de Catalunya
10/10/2017
Els arqueòlegs, liderats pel catedràtic de Prehistòria Rafael Mora, han identificat traços i signes, que adscriuen sense cap tipus de dubte a l'esfera de les representacions artístiques, possiblement de cronologia paleolítica o epipaleolítica. Es tracta de gravats abstractes i/o geomètrics, així com un rastre molt degradat d'un element pictòric, molt afectat per la seva exposició a la intempèrie. És una troballa única, atès que no hi ha una de tan antiga a Catalunya, afirmen.
Un altre element rellevant de la recerca és que les manifestacions es troben entre 0,5-1,5 metres d'alçada respecte a l'actual sòl de l'abric. Això fa pensar als investigadors que es podrien fer noves troballes més endavant, ja que per sota d’elles hi ha una capa important de sediments que encara s’han d’excavar.
Els investigadors van identificar traços realitzats a la paret calcària de l’abric, que podrien tenir certa antiguitat durant la campanya d’excavació del 2016 i van coincidir amb el Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya en la necessitat que fossin analitzats també per altres investigadors per tal d'avaluar aquesta possibilitat i valorar el seu interès. En la identificació dels gravats ha col·laborat Rafael Martínez i Pere Guillem, experts de la secció d’Arqueologia i Art Rupestre de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat Valenciana. Ambdós són experts en la identificació, descripció i interpretació de conjunts rupestres d’art llevantí i esquemàtic.
La posició dels gravats és un tema que preocupa als investigadors, perquè coincideix amb vies d'escalada, ja que la zona on es troba l’abric i els voltants atrau nombrosos aficionats d’aquest esport. En l'informe realitzat pels experts s'identifiquen desgastos i escantells de la paret que són el resultat d'aquesta activitat. Per això, tot i la declaració de BCIN del jaciment i la protecció que això comporta, la seva preservació es troba en perill, segons els investigadors, si no hi ha una actuació per part de les administracions públiques implicades per protegir-los.
La Cova Gran de Santa Linya, destaquen, és un dels pocs jaciments, potser l'únic a Catalunya d’aquesta cronologia, que conserva manifestacions artístiques a les seves parets. Ara, els experts esperen que la descoberta permeti posar en relleu la importància d'aquestes manifestacions culturals, molt desconegudes al nostre país i que mereixerien ser protegides per l'administració per tal d'assegurar la seva conservació a llarg termini.
La rellevància de la Cova Gran de Santa Linya (les Avellanes-Santa Linya, La Noguera) ha estat posada de manifest al llarg dels 15 anys d'excavació continuada i per un important nombre de publicacions científiques internacionals. En aquests anys s'ha generat un volum d'informació arqueològica essencial per reconstruir els darrers 50.000 anys de presència humana al nord-est de la Península Ibèrica, que converteixen la Cova Gran en un jaciment clau de la Mediterrània occidental.