Ciència, guerra freda i desenvolupisme. Una mirada des d'Amèrica Llatina

En el marc dels seguiments de doctorat del curs 2025-2026, els experts en història de la ciència a Llatinoamèrica Gisela Mateos i Stefan Pohl-Valero comparteixen els seus treballs i conversen amb els estudiants i els altres assistents.

Gisela Mateos / El projecte del CREFAL (Centre Regional d'Educació Fonamental per a Amèrica Llatina) entre el 1952 i el 1970

El Centre Regional d'Educació Fonamental per a Amèrica Llatina (CREFAL), creat el 1950 a Pátzcuaro (Michoacán, Mèxic) va promoure la formació de mestres llatinoamericans en pràctiques educatives sobre temes bàsics de salut per erradicar malalties «curables» associades a la «falta d'higiene», com els polls o el tifus, entre d'altres. En fer-ho, el CREFAL es va convertir en un node transnacional per a la formació de xarxes de mestres rurals, metges rurals i infermeres de països llatinoamericans, del Carib, dels Estats Units i del sud-est asiàtic. Immersos en el discurs del desenvolupament i davant l'extrema pobresa de les comunitats rurals, molts van interpretar l'educació fonamental com un projecte de canvi social i, en alguns casos, com el del Centre Escolar Experimental La Mina a Uruguai, com a iniciatives que van conduir a experiments socialistes a diferents llocs. Alguns d'aquests mestres posteriorment van treballar al mateix CREFAL i en qualitat d'experts a la UNESCO, de manera que algunes d'aquestes pràctiques i interpretacions es van estendre a aquestes institucions.

Gisela Mateos és llicenciada en física (UNAM) i doctora en història de la ciència (UAB). Des del 2003 treballa al Centre d'Investigacions Interdisciplinàries en Ciències i Humanitats de la UNAM. Centra els seus estudis en la història de la física del segle XX durant la Guerra Freda i en la cultura material de la física. En especial, ha estudiat l'ingrés de Mèxic a l'era nuclear durant les dècades del desenvolupisme.

 

Stefan Pohl-Valero / Genealogies locals de l'assistència tècnica internacional

Els esforços dels estats llatinoamericans per promoure el desenvolupament rural, a partir de la dècada del 1930, van aportar valuosos coneixements, experiències i metodologies fonamentals per a la implementació global del desenvolupament comunitari després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta tècnica de desenvolupament internacional es basava en estratègies a petita escala, horitzontals i participatives, per millorar el nivell de vida de les poblacions pobres i va ser àmpliament utilitzada per agències d'assistència tècnica bilaterals i multilaterals durant les dècades de 1950 i 1960. Analitzarem les trajectòries institucionals (locals i internacionals) d'alguns dels experts locals involucrats en aquests programes de desenvolupament rural i la seva influència en dues agències específiques d'assistència tècnica en els àmbits de la salut, l'agricultura i l'educació a principis de la dècada del 1950: l'Institut d'Afers Interamericans i la UNESCO. Els programes comunitaris duts a terme per aquestes agències s'han de considerar, doncs, el resultat de múltiples trajectòries transnacionals de desenvolupament. Així mateix, aprofitem aquesta anàlisi historiogràfica sobre la ciència, la Guerra Freda i el desenvolupament per reflexionar sobre els arxius locals i internacionals i les seves interconnexions. (Més informació sobre aquest treball a «State, experts, and rural development in Colòmbia, 1930–50. A local genealogy of international community development», History of Science, 2026).

Stefah Pohl-Valero és professor associat d'Història de la Ciència a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat del Rosario a Bogotà. La seva investigació se centra en les relacions entre els experts en salut i alimentació, l'Estat i les institucions internacionals a l'Amèrica Llatina.

 

Podeu seguir la sessió a través d'aquest enllaç de Teams.