Dones Economistes

JOAN ROBINSON 

(Camberley, Anglaterra, 1903-Cambridge, Anglaterra, 1983)

Joan Robinson es va llicenciar en Economia en el 1925 per la Universitat de Cambridge, on va ser professora des del 1931 fins al 1971. El seu llibre The Economics of Imperfect Competition  (1933) es considera una de les bases de l'anàlisi moderna de l'estructura dels mercats. Amb les seves idees va contribuir de manera decisiva a la teoria keynesiana, com va reconèixer el mateix Keynes en el Prefaci a la seva Teoria General de l'Ocupació, l'Interès i els Diners (1936). Entre els seus nombrosos treballs cal destacar The Accumulation of Capital (1956), que estenia el treball de Keynes a problemes de llarg termini com a són el desenvolupament econòmic i l'acumulació de capital, i els Essays in the Theory of Economic Growth (1962), que va impulsar de forma notable l'anàlisi de les condicions del creixement econòmic.

Les seves contribucions han estat decisives en l'estudi de la competència, els monopolis i el monopsoni, el paper del capital en el creixement econòmic i el desenvolupament dels països de rendes més baixes.

ELINOR OSTROM

(Los Angeles, EUA, 1933-2012)

Elinor Ostrom, doctora en Ciència Política per la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA), va ser des del 1966 professora a la Universitat d'Indiana (EUA). Va rebre el premi Nobel d'Economia el 2009 per la seva aportació a l'anàlisi econòmica sobre l'acció col·lectiva i la governança dels béns comuns (terres, boscos, pastures, bancs de pesca i reserves d'aigua).

A partir de nombrosos treballs de camp, Ostrom va demostrar que les comunitats són capaces de generar les seves pròpies regles per viure dels recursos naturals, dels  quals depèn la seva subsistència, sense esgotar-los o destruir-los. Una de les institucions col·lectives que va estudiar va ser el "Tribunal de les Aigües" de València, creat pels regants durant l'Edat Mitjana pels regants per arbitrar els conflictes per l'ús de l'aigua. Va dedicar a aquest tema un dels capítols del seu llibre Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Action (1990).

ESTHER DUFLO

(1972, Paris, França)

Esther Duflo, doctora en el 1999 pel Massachusetts Institute of Technology (Cambridge, EUA), és professora de Poverty Alleviation i Development Economics al MIT. Premi Nobel d'Economia el 2019, junt amb Abhijit Banerjee i Michael Kremer pel “seu enfocament experimental per alleujar la pobresa". Aquest enfocament ha transformat l'Economia del Desenvolupament durant l'última dècada en erigir i inspirar una línia metodològica d'investigació en el camp del desenvolupament econòmic. L’objectiu és donar resposta a preguntes de caire macroeconòmic integrant experiments de camp a gran escala amb la teoria econòmica per tal de poder obtenir informació rellevant que permeti entendre millor el comportament individual i de les institucions en els països en desenvolupament.

La seva recerca busca entendre la dinàmica econòmica dels països en desenvolupament, amb l'objectiu d'ajudar a dissenyar i avaluar polítiques socials que alleugin la pobresa. En els seus treballs, entre ells Poor Economics: A Radical Rethinking of the Way to Fight Global Poverty (2011), escrit juntament amb Banerjee, ofereix solucions contra la pobresa, basades en l'observació directa i emprant experiments controlats de camp prèviament aleatoritzats. Els seus treballs s'han desenvolupat principalment en els àmbits de salut, educació, inclusió financera, medi ambient i governança.

CLAUDIA GOLDIN

(1946, New York)

Claudia Goldin es va graduar a la Universitat de Cornell i es va doctorar en Economia a la Universitat de Chicago a l’any 1972. Al 1990 es va convertir en la primera dona catedràtica d'Economia de la Universitat de Harvard. En el 2013 va ser presidenta de l'American Economic Association i del 1989 al 2017 va dirigir ​​el programa de Development of the American Economy del National Bureau of Economic Research (NBER).

Claudia Goldin és historiadora econòmica i la seva recerca s’ha centrat en l’àrea de l’Economia del Treball. És autora de contribucions fonamentals en l'estudi de la taxa d'activitat femenina, la bretxa salarial, la desigualtat de la renda, el canvi tecnològic, l'educació i la immigració. La seva recerca ha aparegut publicada en nombrosos llibres, capítols de llibres i en articles de prestigioses revistes acadèmiques tals com American Economic Review, Journal of Political Economy, Quarterly Journal of Economics i Journal of Economic History.

El seu llibre The Race between Education and Technology (amb L. Katz) va ser premiat  al  2008 amb el premi R.R. Hawkins al treball acadèmic més destacat en totes les disciplines d’arts i ciències.

Claudia Goldin ha rebut nombrosos premis i reconeixements internacionals, entre ells el Fronteras de Conocimiento de la Fundació BBVA (2018).

JANET YELLEN

(New York, 1946)

Janet L. Yellen (Nova York, 1946) es va llicenciar a la Universitat de Brown i va obtenir el seu doctorat en Economia per la Universitat de Yale el 1971 sota la supervisió del premi Nobel James Tobin. Va començar la seva carrera acadèmica i professional com a professora ajudant a la Universitat de Harvard, economista de la Reserva Federal i professora de la London School of Economics. Des de 1980 ha estat membre del claustre de professors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on va ser catedràtica d'Administració d'Empreses i d'Economia.

Després de ser membre de la Junta de Governadors de la Reserva Federal, el president Bill Clinton va elegir a Yellen com a presidenta del Consell d'Assessors Econòmics, càrrec que va exercir des de 1997 a 1999. El president Barack Obama la va nomenar presidenta de la Reserva Federal el 2014. Després de deixar la Reserva Federal, va ser membre resident distingida de la Brookings Institution. Va retornar novament al servei públic quan va ser nomenada pel president Joe Biden el 2021 com la primera dona en assumir el càrrec de Secretària del Tresor. De fet, Janet Yellen és la primera persona en dirigir els tres organismes econòmics més poderosos del govern federal dels Estats Units: el Departament del Tresor, la Reserva Federal i el Consell d'Assessors Econòmics de la Casa Blanca.

Com a Secretària del Tresor, va proposar una reforma fiscal internacional consistent en un tipus impositiu mínim global sobre les empreses per així evitar les transferències de beneficis per part de les empreses multinacionals amb finalitats d'evasió fiscal.

Yellen ha tingut una notable trajectòria acadèmica, centrada en gran part en l'anàlisi dels mecanismes de l'atur i els mercats laborals, les polítiques monetàries i fiscals i el comerç internacional. Ha escrit articles àmpliament citats, sovint col·laborant amb el seu marit, el premi Nobel George Akerlof. Per exemple, junts han contribuït a la "teoria dels salaris d'eficiència", que es basa en la idea de que pagar als treballadors per sobre del salari de mercat augmenta la seva productivitat. Yellen va ser també una de les precursores d'una teoria anomenada "xoc tecnològic reproductiu", segons la qual la major facilitat per avortar i la disponibilitat de mètodes anticonceptius, a finals de la dècada dels 60 i a principis dels 70 del segle XX, va erosionar les normes socials que envolten el sexe, l'embaràs i el matrimoni, provocant una forta disminució de l'estigma associat a la maternitat no desitjada.

Yellen és considerada una economista Keynesiana més preocupada per l'atur que per la inflació i, per tant, generalment ha afavorit uns tipus d'interès més baixos per part de la Reserva Federal. També ha estat a favor d'una regulació financera més estricta per reduir els riscos sistèmics provocats pels defectes del sistema financer.

ASLI DEMIRGÜÇ-KUNT

(Estambul, 1961)

Asli Demirgüç-Kunt (Estambul, 1961) es va doctorar en economia a la Ohio State University en 1990. És ex-economista en cap de la regió d'Europa i Àsia Central al Banc Mundial i en l'actualitat investigadora (fellow)  del Center for Global Development, un think tank sense ànim de lucre amb seu a Washington, D.C. i Londres que se centra en el desenvolupament internacional.

Autora de més de 100 publicacions  en revistes acadèmiques, Demirgüç-Kunt es troba entre els investigadors més citats del món i  és una de les dones economistes amb més influència en l'àmbit de l'anàlisi de les crisis bancàries i financeres, la regulació financera, l'accés als serveis financers i  el finançament de les pimes. La seva recerca s'ha centrat en els vincles entre desenvolupament financer, rendiment de l'empresa i desenvolupament econòmic, i es Impulsora de  la sèrie Global Financial Development Report i la base de dades d'inclusió financera Global Findex.

En els seus 30 anys de carrera al Banc Mundial, també va exercir com a Directora de Recerca, Directora de Política de Desenvolupament i economista en cap de la Xarxa de Finances i Desenvolupament del Sector Privat, realitzant investigacions i assessorant sobre qüestions de desenvolupament del sector financer i privat. Abans d'unir-se al Banc Mundial, va ser economista al Banc de la Reserva Federal de Cleveland,

CHRISTINA D. ROMER

(Alton, Illinois, 1958)

Christina  Romer (née Duckworth; Alton, Illinois, 1958)  es va doctorar en economia al Massachusetts Institute of Technology en 1985. En acabar els seus estudis va entrar com a professora al Departament d’Economia de Princeton University, i en 1988 es va incorporar al Departament d’Economia de la University of California at Berkely, on va esdevenir catedràtica (full professor) en 1993. En l’actualitat és Garff B. Wilson Professora Emèrita d’Economia a la Universty of California at Berkeley

Com a economista i historiadora econòmica, Christina Romer ha publicar més de 50 articles de recerca en temes relacionats amb l’estudi dels efectes de la política fiscal, la identificació de xocs monetaris, els determinants de la política macroeconòmica nord-americana, les fluctuacions al llarg del segle XX i les causes de la  Gran Depressió. Els seus treballs més recents se centren en l’estudi de l'impacte de la política fiscal de govern en el creixement econòmic.

Al gener de 2009, Romer va ser nomenada presidenta del Consell d’Assessors Economics de l'administració Obama pel seu profund coneixement de la Gran Depressió, posició que va ocupar fins  Setembre del 2010.

Entre el mèrits de la Professora Chrisitna Romer destaquen també la vicepresidència de l'American Economic Association, ser membre de l'American Academy of Arts and Sciences i Fellow of the Econometric Society, el premi a l’excel·lència docent de la University of California at Berkeley, la direcció del Programa d'Economia Monetària del National Bureau of Economic Research  (NBER).