Seminari: "Els boscos animals com a embornals de carboni: un servei ecosistèmic ignorat", amb Sergio Rossi, investigador ICTA-UAB

Els nostres oceans ocupen un 70% de la superfície del planeta, i la vida es concentra, en un 90%, en les seves aigües. No obstant això, tot i tenir una clara idea del seu relleu, els fons marins segueixen sent uns perfectes desconeguts. Per comprendre i gestionar millor què pot donar-nos el mar, ens cal poder valorar els serveis que ens dóna. Aquesta valoració pot fer-se a través del que anomenem Serveis Ecosistèmics (SE), i al mar, més enllà de les nostres platges, és un tipus de valoració en extrem escassa. Els ES no necessàriament han de ser traduïts en valor monetari, però han de poder quantificar i comparar-se amb altres ecosistemes o hem de poder comprendre què perdem si els transformem.

Un dels serveis que ofereix el bosc animal (tots aquells ecosistemes en els quals dominen els organismes com esponges, coralls, gorgònies, etc.) és el de segrest o embornal de carboni. Identifiquem com a embornals de carboni (captació i retenció de CO2 en estructures de llarga durada) als boscos terrestres, els manglars o les praderies de fanerògames marines. No obstant això, mai abans s'ha fet aquest càlcul en aquest ni en cap altre bosc animal del planeta. Esculls coral·lins, corals profunds, boscos d'esponges, comunitats antàrtiques i una infinitat de llocs en els quals trobem a aquests boscos animals actuen com a embornals de carboni fixant en les seves estructures de manera directa o indirecta part de la producció primària dels oceans.

En aquesta xerrada farem una valoració dels SE de coral·ligen en general, posant especial èmfasi en el seu paper com a embornal de carboni a través de l'estudi dels cnidaris longeus que poblen els nostres fons marins.

 

Bio

Sergio Rossi és investigador sénior especialitzat en recursos naturals marins i oceanografia biològica. La seva atenció se centra sobretot en els indicadors d'estat de salut de poblacions bentòniques costaneres, processos biològics litorals, fluxos de matèria i energia en el sistema d'acoblament plàncton-bentos, i en l'ordenació i conservació de la fauna silvestre marina. Té més de 90 publicacions en revistes incloses en el SCI i ha participat en 35 projectes d'investigació fonamental, aplicada i de seguiment de pertorbacions antropogèniques.

És també divulgador científic amb més de 130 publicacions en aquests mitjans. També és escriptor de novel·les científiques (MEDUSA, 2007 i Cementerio de Icebergs, 2010, Plaza & Janés), llibres d'assaig crític (El Planeta Azul, un universo en extinción; 2011, Debate; UN VIAJE A LA ANTÁRTIDA Un científico en el continente olvidado; 2013, Tusquets) i novel·les per a nens (El equipo Krakatek: Los vagabundos del hielo (Febrero 2011), El pez de Oro (Mayo 2011), Ediciones B).