Cap a l'extrem: com els discursos extremistes estan destruint les democràcies

La Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB inaugura el 12 de novembre l’exposició “Going Extreme: How Extremist Narratives Are Destroying Democracies”, una mostra relacionada amb el projecte de recerca ARENAS que analitza la difusió i l’impacte dels discursos extremistes a internet i en la societat actual i que es podrà veure fins el 18 desembre al vestíbul de la facultat. Els visitants podran conèixer les principals narratives extremistes que circulen actualment a Europa, els seus patrons, formats i evolució històrica, així com els mecanismes que permeten detectar-les. L’exposició posa èmfasi en els eixos temàtics de la nació, el gènere i la ciència, i alerta sobre la seva influència creixent en la vida política i social. L’acte comptarà amb la participació de Margarita Freixas, degana de la Facultat de Filosofia i Lletres; Nicola di Nino, vicedegà d’Ocupabilitat, Mobilitat Internacional i Cultura; i Steven Forti, comissari de l’exposició i professor d’història contemporània de la UAB.

Les narratives extremistes i els discursos d'odi es difonen cada vegada més a Internet i les xarxes socials, arribant als ordinadors i els mòbils de milions de persones. En molts casos, aquestes narratives i aquests discursos s'han normalitzat i s'han convertit en mainstream. Les dinàmiques que es donen en el món digital s'entrellacen amb el que passa a la vida real, provocant una contínua retroalimentació difícil de regular. En l'última dècada, l'auge de partits d'extrema dreta i de líders antidemocràtics arreu del món ha accelerat la difusió d'aquests discursos i n'ha afavorit la legitimació. 

Una infinitat de pàgines web i perfils en les xarxes socials, així com mitjans de comunicació tradicionals i polítics ultradretans, es dediquen a difondre no sols mentides i teories de la conspiració, sinó també discursos racistes, xenòfobs, islamòfobs, antisemites, homofòbics, masclistes o aporofòbics, posant en qüestió les bases de la convivència democràtica i, a llarg termini, la mateixa supervivència de les nostres democràcies. A més, cada vegada més hi ha influencers, amb centenars de milers de seguidors, que es presenten com a transgressors, provocadors i cool i que viralitzen aquestes idees. Però no existeixen només els anomenats fatxatubers: aquests discursos es colen també en contextos inesperats, com ara en els vídeos de les influencers de moda i cuina, arribant a un públic encara més ampli que pot acabar assumint-los sense ni tan sols adonar-se'n. 

En aquesta exposició es presenta un recorregut sobre les narratives extremistes que circulen en l'actualitat a Europa i s'alerta de la seva influència, el seu impacte i les seves conseqüències. Què és una narrativa extremista? Quins són els seus patrons i formats? Com han evolucionat i com s'han adaptat al llarg de la història de l'últim segle? Com podem detectar-les? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals s'ha intentat oferir una resposta, centrant-se en els eixos temàtics de la nació, el gènere i la ciència. 

L'exposició presenta els primers resultats del projecte de recerca Horizon Europe ‘Analysis of and Response to Extremist Narratives’ (ARENAS), del qual Steven Forti, professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, és el coordinador local. Comissariada pel mateix Forti, Going Extreme ha estat coordinada pels investigadors Sergi Soler i Nathalie Paris i ha estat realitzada en col·laboració amb un grup d'alumnes del grau d'Història, Política i Economia Contemporànies de la UAB.