Reptes en la direcció dels estudis

L’ESAGED, 20 anys de servei a la societat

L’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona celebra enguany els 20 anys de la seva creació. Amb la perspectiva que dóna el pas d’aquest lapse de temps, paga la pena considerar el canvi transcendental que significà la seva fundació. En primer lloc palesar que es tracta d’una fita històrica en l’evolució de l’arxivística catalana: la formalització d’uns estudis d’arxivística a nivell universitari ha estimulat la normalització de la professió i ha dotat els professionals de l’expertesa requerida per fer front als reptes de la societat de la informació i el coneixement. 

Segonament, el dinamisme del model contractual, de l’actualització dels programes d’estudis i de la política de beques ha permès una continua adaptació als requeriments d’un entorn social i cultural en constant  canvi. Finalment, l’oficialització dels estudis en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior, la certificació pionera a nivell internacional en la norma ISO 30301 de sistemes de gestió per a documents  i l’exitosa certificació dels estudis de màster per part de l’ANECA i l’AQU reforcen la solidesa de l’aposta per una arxivística renovadora i compromesa amb els valors vinculats al bon govern, la memòria i els drets democràtics. 

Ramon Alberch i Fugueras
Director de l'ESAGED, del 2002 al 2016
 

20 anys de l'ESAGED: La fi de l'anomalia

La participació en el projecte de l’ESAGED com  a professor, i posteriorment, com a coordinador de titulació, i finalment com a director, m’ha permès viure des de primera fila l’impacte que ha tingut en la fi d’una anomalia difícil de comprendre: l’existència d’una professió, la demanda de professionals des del sector públic i privat i la inexistència d’una formació especialitzada.

Vaig iniciar la meva carrera professional com a arxiver el 1981 amb una formació en Història, com la de molts altres companys d’aquell moment. Aviat ens vam trobar amb la necessitat de donar resposta a uns reptes que obrien unes perspectives que desbordaven el marc de la recerca històrica i ressituaven el arxius en una posició de servei públic i els documents i la informació com un actiu de les organitzacions, fossin del tipus que fossin.

L’ESAGED ha estat l’eina clau per trencar aquella anomalia i fer possible una formació que, sense oblidar les arrels de l’arxivística i incorporant els avenços metodològics i tecnològics, respongui a les necessitats i les demandes de la societat en quan a accés i preservació de la informació, transparència i garantia de drets, amb un impacte directe alhora en la millora de l’eficiència de les organitzacions. 
 

Alfred Mauri
Director de l'ESAGED, del 2017 al 2018

L'ESAGED, clau en la modernització i normalització de l'arxivística a Catalunya

Considero que l’ESAGED en els seus 20 anys d’existència ha estat una peça clau de la modernització i la normalització de l’arxivística a Catalunya. L’ha dotat d’estudis universitaris, ha format a la major part dels professionals i ha sabut crear vincles amb institucions d’arreu del territori. En aquest sentit, ha estat capaç de connectar i d’interconnectar una xarxa de professionals del sector.

Però què hi havia abans que es constituís l’ESAGED a l’ara llunyà curs 2002-2003? Si retrocedim en el temps, fins al 1985, no hi havia res. Aquell any es va crear l’Associació de Professionals de l'Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya [AAC]. I ho dic perquè sense l’AAC i l’esforç de les seves successives juntes directives, l’ESAGED no existiria. Fou l’Associació la que va organitzar des de 1989 vuit edicions successives d’un màster d’arxivística impulsat amb les diferents universitats catalanes. Conscient que aquell màster era insuficient i calia una formació universitària estable i integral que contemplés formació bàsica i especialitzada, l’AAC al 1998 va crear una Comissió d’Estudis per redactar les bases teòriques de la formació que foren consensuades en una “Jornada d’Estudi i Debat” de 1998 titulada: D’ofici a ciència: l’arxivística a la Universitat. A l’hora, es van impulsar grups de treball amb la resta d’associacions d’arxivística de l’Estat, i el resultat fou la publicació d’un document consensuat sobre la formació universitària de l’arxivística. 

Des d’aquesta òptica, l’Escola -si mirem enrere- fou la culminació d’un neguit i d’una labor continuada d’un col·lectiu cada vegada més ampli que va voler acabar amb una anomalia: la inexistència d’uns estudis acadèmics d’arxivística. Ara bé, aquesta no s’hagués pogut fer realitat si l’AAC no hagués trobat un soci que va apostar per aquesta aventura professional: la UAB. Aquesta institució va entendre la necessitat d’assumir una iniciativa de formació que superés l’antic màster amb una Escola. Es tractava de crear un instrument que permetés oferir diferents programes formatius, impulsar la recerca i crear sinergies amb la professió. I es va crear l’ESAGED vinculada a la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona. Com a vocal de formació de l’AAC en aquell període, i també com a professora de la UAB, vaig estar vinculada a l’Escola en la seva gestació i hi he romàs vinculada en l’àmbit docent i de recerca fins a l’actualitat.

Crec que ens hem de sentir legítimament orgullosos de la feina que s’ha fet, amb les aportacions de tothom durant aquestes dues dècades. I diria que l’ESAGED d’avui ha assolit dues fites importants. Una és la connexió amb el territori i amb el sector professional de Catalunya que ha contribuït a crear un vincle de comunitat professional; i la segona, la capacitat d’adaptació i d’innovació de la seva oferta formativa als canvis socials i professionals. Al Màster inicial s’hi ha afegit una altra oferta com la gestió de documents electrònics, la gestió de documents fotogràfics, ISO 30300, arxius i drets humans, transparència i accés a la informació. Això dona un punt de partida molt sòlid per plantejar-se fites encara més ambicioses. Però seran les noves generacions les que hauran de fer que l’ESAGED connecti i s’adapti als nous temps.

Remei Perpinyà
Cap d'Estudis, del 2002 al 2006,
i Coordinadora de l'Àrea de Recerca de l'ESAGED