JOVs: les empreses valoren actitud, comunicació, anglès i gestió (i, en clínica, més pràctiques) per incorporar talent júnior
La JOVs 2026 ha tornat a reunir actors diversos del sector de la Veterinària i l’agroalimentació: clíniques veterinàries, indústria farmacèutica, escorxadors, empreses d’alimentació, un centre de recerca i un col·legi professional.
En aquest context, el Servei d'Ocupabilitat de la UAB ha recollit el testimoni de professionals de selecció i desenvolupament de talent per identificar quines competències són més determinants quan s’incorpora talent jove i quines mancances s’hi detecten amb més freqüència.
Abans de parlar de currículum, el primer consens és transversal: moltes organitzacions busquen una actitud que indiqui predisposició a aprendre. Ho sintetitza Achoura Habbouche, coordinadora de Sistemes de Gestió de Qualitat a bonÀrea Agrupa: “Per nosaltres l’important és que tinguin ganes i voluntat per aprendre”, i hi afegeix dues idees que es repeteixen en altres entrevistes: la importància de “saber escoltar” i d’actuar amb empatia. Quan parla de mancances, és directa: “El que trobem com a mancança és això que nosaltres valorem més, que són aquestes ganes”.
Un missatge molt alineat amb el que planteja Laia Nomdedeu, Talent Development Specialist a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA): “Curiositat, preguntar, iniciativa, proactivitat...”. I també descriu el revers quan aquesta actitud no hi és: “Tu realment vols fer pràctiques? Vols treballar? Perquè estan com perduts, però falta aquesta actitud”.
Comunicació i coordinació
La comunicació apareix com una competència clau en entorns on cal coordinar-se amb perfils i departaments diferents. En el cas de HIPRA, Helena Rodríguez, Talent Development Technician, ho vincula al treball transversal propi d’organitzacions grans, on projectes i processos impliquen àrees com qualitat, registres, màrqueting o finances i on “defensar una posició” dins del propi equip forma part del dia a dia.
En l’àmbit agroalimentari, Sergi Ruiz, responsable de Desenvolupament i Gestió de Persones a Torrent i Fills (Grup Valls Companys), també posa en valor perfils “molt comunicatius”: persones que sàpiguen escoltar, preguntar i explicar-se amb claredat, i que es puguin coordinar amb equips diversos en el dia a dia.
Competències de gestió
En organitzacions grans, especialment en indústria, la gestió es consolida com una competència que dona recorregut a perfils tècnics. A Boehringer Ingelheim, Ricardo Flores, Talent Acquisition & Development, explica que hi ha persones formades en Veterinària que evolucionen cap a rols de product manager i que, en aquest paper, “gestionen equips”. En la seva lectura, en perfils júnior sovint cal reforçar “aquesta part de negoci, de gestió”, perquè l’entrada al sector també passa per projectes, producte, qualitat o funcions de suport tècnic.
L’anglès, clau
Quan el context és global, l’anglès continua apareixent com un punt feble habitual. Nomdedeu (IRTA) ho formula així: “El tema de l’anglès de vegades és una cosa que costa, i nosaltres treballem en un entorn internacional”. I concreta el diagnòstic en perfils d’entrada: “En perfils més júnior, és una mancança que ens trobem de vegades”, tot i que admet que sovint s’hi posa remei amb formació interna.
Implicació i responsabilitat
La implicació apareix com una línia comuna en diversos entorns, però des de la clínica se’n fan exemplificacions especialment clares. Bárbara Cortadellas, professional de clínica veterinària a Clínicas MiVet, explica que de vegades falta “ganes de responsabilitzar-se” i d’involucrar-se. Ho associa a actituds visibles: fer seguiment de casos, compartir informació útil, preguntar i mostrar interès real; no pas a fer hores extres, sinó a aprofitar l’estada per créixer més de pressa.
Clínica veterinària: base i pràctiques
En aquest entorn, a més de les competències transversals, emergeixen demandes tècniques molt concretes. Cortadellas (Clínicas MiVet) alerta que, en alguns casos, la pràctica es pot protocol·litzar massa i perdre el fonament: “ens ha quedat enrere preguntar bé”, diu, reivindicant l’anamnesi, l’exploració física i el raonament clínic abans de precipitar-se cap a proves.
També des de l’experiència en clínica, Carla Roch, del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, aporta un element diferencial en el conjunt d’entrevistes: la manca d’experiència pràctica en el salt al món laboral i la necessitat d’acumular més pràctiques per guanyar seguretat, rodatge i criteri en un entorn d’alta responsabilitat.
Sortides professionals
En entorns productius i agroalimentaris, una part de les mancances detectades tenen a veure amb informació i orientació: perfils júnior que arriben sense conèixer prou bé com és el treball en una planta productiva o en un escorxador, i quines funcions s’hi poden assumir. Ruiz (Torrent i Fills) ho situa com un repte de coneixement del sector, i la JOVs 2026 es confirma, en aquest sentit, com un aparador de trajectòries i llocs de feina que no sempre són evidents mentre s’està cursant el grau.
Conclusions
Malgrat la diversitat d’entorns —recerca, qualitat, producció, indústria farmacèutica o clínica—, les organitzacions consultades convergeixen en un nucli de competències compartides: actitud (proactivitat, curiositat i ganes d’aprendre), capacitat de comunicar-se i treballar amb altres, adaptació a entorns cada cop més internacionals i, en molts casos, competències de gestió que permeten convertir el coneixement tècnic en impacte. A partir d’aquí, cada itinerari posa el focus en competències més específiques: en clínica, la base clínica i la pràctica real; en qualitat i producció, el rigor i la coordinació; i en indústria i recerca aplicada, la capacitat de gestionar projectes i persones i d’entendre el negoci o el servei.
Formació en competències a la UAB
Al llarg del curs acadèmic, el Servei d’Ocupabilitat organitza cursos i sessions formatives gratuïtes per ajudar les persones estudiants i acabades de titular a desenvolupar competències professionals clau per fer el salt al món laboral. La majoria d’activitats s’emmarquen en la iniciativa Projecta’t, que permet obtenir crèdits ECTS a l’alumnat de grau.