Programa de les conferències
Programa de les conferències
L'aparició de la ciutat és, sens dubte, un dels fenòmens més importants de la història de la humanitat. Tanmateix, no és gens fàcil establir on i quan va aparèixer la primera ciutat. Al llarg d'aquesta conferència analitzarem quines són les principals candidates a ser mereixedores d'aquest qualificatiu. Alhora, pararem una atenció especial al fenomen que es coneix com "la cursa per la primera ciutat", i que fa referència a la polèmica que es va desfermar entre els arqueòlegs durant els anys cinquante i seixanta del segle XX per reivindicar el títol de "primera ciutat" per a les seves pròpies excavacions.
16 d’octubre de 2023, a les 16.30h, a càrrec del Dr. Jordi Vidal Palomino, professor del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La nostra ment és una gran desconeguda. En aquesta xerrada, veurem quines en són les principals característiques, i també les potencialitats que s’hi amaguen al darrere: creativitat, sensibilitat, presència, humilitat, perdó, confiança i llibertat.
16 d’octubre de 2023, a les 18.30 h, a càrrec de la Dra. Jenny Moix Queralto, professora i membre del Grup de Recerca en Estrès i Salut de la UAB.
Aquesta sessió estarà dedicada a la presentació dels poemes i les obres de teatre de Pablo Picasso, en l’any del cinquantenari de la seva mort.
Es tractarà d’una presentació performativa, amb la col·laboració de Daniela Callejas, artista i investigadora del Departament de Filosofia.
13 de novembre de 2023, a les 16.30 h, a càrrec de la Dra. Jèssica Jaques Pi, professora del Departament de Filosofia de la UAB.
L’auge de la intel·ligència artificial ha transformat el món de la informació, però també ha incrementat la quantitat de desinformació i de notícies falses. En aquesta conferència, s’exploraran noves eines i tècniques que ens ajudaran a navegar per l’oceà d’informació actual i a detectar desinformació i notícies falses. S’hi abordaran els principals desafiaments relacionats amb la informació digital i s’hi proporcionaran estratègies per millorar la competència informacional. Les persones assistents sortiran de la conferència amb més coneixements sobre com navegar per l’era de la intel·ligència artificial de manera segura i informada.
13 de novembre de 2023, a les 18.30 h, a càrrec de la Dra. Carmina Crusafon Baqués, professora del Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la UAB.
L’Enigma era una màquina utilitzada per l’exèrcit alemany en les seves comunicacions secretes durant la Segona Guerra Mundial. La màquina permetia més de 1023 posicions de les seves peces, que es canviaven cada dia seguint el full de claus mensual prèviament distribuït. Era necessària aquesta complicació extrema de l’Enigma? I, essent tan sofisticada, com va ser possible que els aliats en desxifressin les claus?
11 de desembre de 2023, a les 16.30 h, a càrrec de la Dra. Rosa Camps Camprubí, professora del Departament de Matemàtiques de la UAB.
La guerra a Ucraïna, la crisi energètica i les emergències climàtiques i sanitàries estan modificant el mapa global del nostre món. La Unió Europea s’està veient també obligada a replantejar les seves prioritats i polítiques, en uns escenaris que sovint es decanten cap a un reforç de les sobiranies nacionals. En aquest context, el concepte d’autonomia estratègica apareix com un dels reptes essencials que la Unió Europea ha d’afrontar.
11 de desembre de 2023, a les 18.30 h, a càrrec de la Dra. Montserrat Pi Llorens, professora de l’Àrea de Dret Internacional Públic i de Relacions Internacionals de la UAB.
La història de l'Antiguitat, i en especial de Grècia i Roma, ha estat sempre motiu d'inspiració i d’emmirallament de la cultura occidental. El caràcter de Clàssics d'aquests temps antics fa que se'ls consideri els fonaments de la nostra societat. És per això que la ficció ha revisitat sovint aquests escenaris. En especial, el cinema, guarda amb grecs i romans una afinitat especial, i de fet ja des de la mateixa aparició del 7è Art, les pel·lícules han volgut reflectir les realitats històriques d'aquesta època clàssica. Proposem aquí, un viatge per la història del cinema en la forma en què aquest ha expressat l'Antiguitat de Grecs i Romans. Les famoses 'pel·lícules de romans' ens serviran d'objecte d'estudi per pensar quins tòpics i quines realitats hi ha en la nostra percepció del món antic, però també per percebre una història del cinema i de la seva evolució a través de l'excusa de les pel·lícules històriques.
22 de gener de 2024, a les 17.30 h, a càrrec de Borja Antela, doctor en Història Antiga de Grècia y professor agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Història de Grècia Antiga, s'ha dedicat especialment a analitzar l'hegemonia macedònia i la figura d’Alexandre el Gran. Ha treballat altres qüestions amb detall, com ara la crisi de la República romana, el cinema i l'antiguitat, la historiografia, així com la pedagogia i teoria de la història.
La peregrinació és un fenomen espiritual i cultural d'una antiguitat insondable. A l'occident cristià, van ser particularment importants aquelles vies que comunicaven els sants llocs de Jerusalem, Roma i Santiago de Compostela. La conferència busca desvetllar el fet essencial per entendre el valor d'aquesta topografia sagrada a partir dels seus testimonis artístics, simbòlics i llegendaris.
12 de febrer de 2024, a les 17.30 h, a càrrec de Jorge Rodríguez Ariza, doctor i professor associat del Departament d'Art i Musicologia de la UAB. Ha dirigit la seva carrera cap a l'estudi de l'art sagrat i la simbologia, camps sobre els quals ha centrat els seus articles per a diferents publicacions especialitzades. La seva tesi doctoral tracta sobre el culte i el simbolisme de la Verge Negra. Ha desenvolupat diferents iniciatives i projectes sobre art i cultura medieval per al museu del Monestir de Sant Cugat, on és educador des de fa 10 anys i imparteix docència sobre art, iconografia i simbologia en diferents institucions acadèmiques.
A l’inici del segle XX, l’energia hidroelèctrica impulsà el canvi en una Catalunya esgotada energèticament i dependent del carbó per produir electricitat. L’aigua dels rius i estanys del Pirineu, els avenços tecnològics i la situació econòmica i política internacional van estimular l’enginy per materialitzar aquest canvi. Així, la producció d’hidroelectricitat possibilità el creixement i la diversificació industrial del país, especialment a la conurbació de Barcelona, com també la transformació econòmica i social d’alguns territoris de l’Alt Pirineu.
11 de març de 2024, a les 17.30 h, a càrrec de Xavier Tarraubella Mirabet (Tremp, 1960) és historiador i arxiver. Llicenciat en història contemporània, treballa a l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1987. Ha estat director de l’Arxiu Històric de la Ciutat i coordinador de projectes culturals al Museu d’Història de Barcelona. Ha participat com a professor en nombrosos cursos i seminaris, especialment sobre la història i els efectes de l’explotació hidroelèctrica del Pirineu, temàtica de la qual ha publicat diversos llibres i articles.
Presentarem una introducció a la cultura maia que es va desenvolupar a la Península del Yucatán (Sud de Mèxic i part d'Amèrica Central). Ens centrarem a explorar tres assentaments maies cabdals de l'època Clàssica (Tikal, Copán i Palenque) i en com la producció de l'art escultòric (relleus i esteles) i la seva ubicació estratègica en places obertes, escenaris de celebracions i rituals públics, van estar al servei del poder reial. Tanmateix, el Palau de Palenque, un espai cívic-residencial de l'elit, ens ofereix un bon exemple de relleus d'audiència restringida. Finalment, analitzarem la iconografia dels dintells 23 i 24 de Yaxchilán per explorar el paper en el qual es representa l'esposa del rei.
15 d'abril de 2024, a les 17.30 h, a càrrec d'Anabel Villalonga Gordaliza, Doctora en Història de l'Art i professora associada del Departament d'Art de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. La seva vinculació amb el món precolombí es va despertar durant la llicenciatura i va tenir continuïtat amb l'obtenció d'un postgrau (2004), atorgat per l'Institut Català d'Iberoamèrica (ICCI) i la UAB. Des de 2004 ha participat en projectes de recerca i excavació arqueològica a Teotihuacan (Mèxic), desenvolupant tasques de catalogació de materials arqueològics fins a octubre de 2005 i com a assessora de recerca principal del “Projecte Arqueològic La Ventilla 2007”. Actualment, és membre de l'equip del projecte “Living in the ruins of the city of Teotihuacan” dirigit per la Dra. Natàlia Moragas (UB).
La policia, columna vertebral de qualsevol tipus d'Estat. Durant la dictadura franquista els seus cossos policials exerciren una brutal repressió contra qualsevol mostra de dissidència. Un cop mort el dictador i desaparegut després el franquisme, el procés de Transició no va comportar cap mena de depuració dels cossos policials heretats. Ni els governs de la UCD o del PSOE tingueren en la seva agenda cap classe de mesura al respecte. En conseqüència, els homes que havien servit al dictador passaren a treballar en democràcia, sovint important els seus qüestionables mètodes. I no només això, de forma paral·lela aconseguiren ascensos i condecoracions, malgrat que haguessin estat conspicus violadors dels drets humans. En definitiva, un cúmul de circumstàncies que ens porten a reflexionar al voltant de la frase: "Digues-me quina policia tens, i et diré quina democràcia has assolit".
13 de Maig de 2024, a les 17.30 h, a càrrec de David Ballester és doctor en Història Contemporània per la UAB. Ha centrat la seva tasca investigadora en l’àmbit de les mobilitzacions populars, la repressió, l’ordre públic i les forces policials en el marc cronològic del franquisme i la Transició. Entre altres títols ha publicat Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya, 1964-1980 (2018); Corre democràcia, corre. Mobilització i repressió a la Catalunya de la Transició, 1975-1980 (2019, en coautoria, premio Crític a Serra d'Or d’Investigació 2020); i Las otras víctimas. La violencia policial durante la Transición, 1975-1982 (2022).