Matí de la Recerca

El pròxim 2 d'octubre tindrà lloc al Campus de Bellaterra l'activitat Matí de la Recerca.

Què és el Matí de la Recerca? 

És una activitat adreçada a l'alumnat de Batxillerat que té per objectiu apropar la recerca que es fa a la universitat. 

Un altre any, l’ICE de la UAB s’ha volgut sumar a la Nit Europea de la Recerca i ofereix un ventall d’activitats per aprendre sobre temàtiques diverses. La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic dedicat a la divulgació de la ciència. El seu objectiu és apropar la recerca, la innovació i els seus protagonistes al públic de totes les edats de manera planera i divertida.

La UAB ofereix un conjunt d’activitats; trobareu tota la informació en aquest enllaç: https://webs.uab.cat/nitrecercat/

A continuació, trobareu les activitats detallades per Facultats. Els centres educatius poden inscriure’s a totes les activitats del seu interès.

Escola d'Enginyeria

• 10 a 11 h 

Conferència: “Pensen, les màquines? Un viatge per dins de la Intel·ligència Artificial”, a càrrec de Silvana Silva Pereira, professora de l’Àrea de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial.

Ens acompanya a la butxaca, tria meticulosament què mirem a les xarxes, guia cotxes de manera autònoma i, ara, fins i tot sembla capaç de conversar i raonar com ho faria un amic. Però darrere d'aquesta fascinant il·lusió de proximitat s'hi amaga la gran pregunta que ho canvia tot: quan una màquina et respon amb tanta naturalitat, està pensant de debò, o només fa veure que pensa? En aquesta xerrada farem servir aquesta frontera entre la realitat i la il·lusió com a fil conductor per destapar la capsa negra de la IA. Descobrirem com aprèn una màquina a partir d'una idea sorprenentment senzilla (endevinar la paraula següent) i com, a partir d'aquí, pot arribar a "raonar". Veurem fins on arriba i on falla, i coneixerem els nous agents intel·ligents, capaços no només de parlar sinó d'actuar: fer plans, fer servir eines i fer coses per nosaltres. Al final, potser la pregunta més interessant no és si les màquines pensen com nosaltres (no ho fan), sinó quina mena de ment nova estem creant. La tecnologia avança molt ràpid, però tu pots entendre-la i formar-hi part.

• 11 a 11.30 h Descans

• 11:30 a 12.30 h

Opció A: Visita laboratoris “Bioprocessos i Innovació Sostenible: una mirada des de l’Enginyeria”, a càrrec de Marina Guillén, Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental + Visita guiada als laboratoris de recerca d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental.

Visita per conèixer de la mà dels investigadors els projectes d’I+D+i en enginyeria de bioprocessos. Els participants descobriran aplicacions reals de la investigació i el paper de l’enginyeria química en el desenvolupament sostenible.

Opció B: Visita laboratoris de recerca del grup de Tecnologies Sense Fils (WavesLab), a càrrec de Jordi Verdu Tirado, investigador del grup de recerca WAVESLAB del departament de Telecomunicació i Enginyeria de Sistemes.

L'objectiu d'aquesta activitat es mostrar les instal·lacions i la instrumentació que es fa servir per caracteritzar i validar els components de radiofreqüència (antenes, filtres, combinadors) que formen part dels dispositius sense fils que fem sevir habitualment (telèfon mòbil, radar, satèl·lit, radioenllaços). En particular, es visitarà una cambra anecoica: una infraestructura singular en la que es mesura la quantitat i la forma en la que els dispositius radien ones electromagnètiques.

Opció C: Visita laboratoris del grup REDEC (Grup de Fiabilitat de Dispositius i Circuits Electrònics) del Departament d’Enginyeria Electrònica (Escola d’Enginyeria, UAB), a càrrec de personal docent i investigador del mateix grup (Marc Porti, professor de l’Àrea de Tecnologia Electrònica i Albert Crespo, professor de l'Àrea d'Electrònica).

El Grup de Fiabilitat de Dispositius i Circuits Electrònics (REDEC) forma part del Departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva recerca es focalitza en els dispositius electrònics i circuits integrats propis de tecnologies CMOS micro i nanoelectròniques, així com en dispositius emergents, com els memristors o els basats en grafé o en materials orgànics fabricats amb tècniques d’impressió.

Per a analitzar les propietats elèctriques i la fiabilitat d’aquests dispositius, el grup REDEC disposa de dos laboratoris completament equipats amb instruments de mesura de darrera generació. Un d’ells permet avaluar les propietats dels dispositius i dels circuits de manera global, mentre que l’altre incorpora tècniques de microscòpia de forces atòmiques (AFM) per avaluar les propietats dels materials que els constitueixen a escala de pocs nanòmetres. Només amb una combinació intel·ligent de les tècniques disponibles als dos laboratoris es pot tenir una visió global del comportament dels dispositius nanoelectrònics, que permetrà la seva optimització, millorant les prestacions dels chips dels que formen part. En aquesta activitat, es mostraran aquests dos laboratoris, in situ. Amb exemples pràctics, s’ensenyarà el funcionament dels equips disponibles i s’explicarà què es pot fer amb cadascun d’ells.

 

Facultat de Biociències

• 10 a 11 h

Conferència: "Un futur sense Parkinson: el paper clau de la recerca", a càrrec d'Irantzu Pallarés, professora del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia.

Tot i els grans avenços en neurociència, la malaltia de Parkinson continua sent, a dia d’avui, una malaltia sense cura. Què en sabem dels mecanismes que la desencadenen? Per què algunes neurones deixen de funcionar correctament, i què podem fer per evitar-ho? La recerca científica treballa contrarellotge per entendre millor aquesta malaltia complexa i per desenvolupar noves estratègies terapèutiques que ens apropin, cada cop més, a una possible cura. En aquesta xerrada descobriràs com els investigadors estan avançant cap a noves teràpies que podrien fer realitat aquest objectiu en un futur proper.

• 11 a 11.30 h Descans

• 11:30 a 12.30 h

Conferència: De què parlen els bacteris?, a càrrec del professor Daniel Yero del Departament de Genètica i Microbiologia.

Els bacteris, tot i ser organismes unicel·lulars, tenen la capacitat de comunicar-se entre ells mitjançant diferents mecanismes. Com es transmeten missatges els bacteris? Quins "llenguatges" utilitzen per distingir-se entre si? I, sobretot, quina influència té aquesta comunicació en la salut humana i l'ecosistema? Aquesta conferència et permetrà descobrir el fascinant món de la comunicació bacteriana i la seva importància en el nostre dia a dia.

 

Facultat de Medicina

• 10 a 12 h

Conferència: “Què són i com podem identificar els aliments ultraprocessats, i quin és el seu impacte sobre la salut” + Activitat pràctica, a càrrec de la professora Montserrat Solanas del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia.

Segons dades de l’OMS, les malalties no transmissibles, principalment les cardiovasculars, el càncer, les malalties respiratòries cròniques i la diabetis, maten més de 40 milions de persones anualment, equivalent a més del 70% de les morts que es produeixen en el mon. Aquest fet fa imprescindible una actuació sobre els factors de risc que afavoreixen la seva aparició i desenvolupament. Un dels principals factors implicats són els hàbits de vida poc saludables, com el tabaquisme, la falta d’activitat física, l’excés de consum d’alcohol i les dietes poc saludables. El consum regular d’aliments ultraprocessats forma part d’aquesta alimentació poc saludable. Però malgrat que aquests tenen un pes important en l’economia mundial i en l’alimentació de la població, especialment en la dels adolescents, hi ha un gran desconeixement d’aquests productes entre la població general. Aquest coneixement resulta imprescindible ja que l’evidencia científica relaciona directament l’increment en el seu consum amb les malalties abans anomenades, amb trastorns de salut mental com ara la depressió i l’ansietat, i amb un augment de la mortalitat en general. Saber que són els aliments ultraprocessat i poder-los identificar resulta, per tant, imprescindible per poder reduir el seu consum i evitar així els seus efectes nocius a la salut. Llegir i saber interpretar les etiquetes alimentàries és sens dubte un bon recurs per identificar-los i poder escollir aliments saludables. Però, sovint llegir una etiqueta és semblant a interpretar un jeroglífic.

L’activitat consisteix en una primera part on s’explica tot el relacionat amb la lectura i la interpretació de les etiquetes dels aliments envasats (basant-nos amb la reglamentació de la Unió Europea) i a continuació es fa la part pràctica, treballant amb productes reals, en petits grups, i una discussió/conclusions finals.

 

Facultat de Ciències de l'Educació

• 11 a 13 h

Taller: “Explora, Juga i Pregunta: Comença el teu Treball de Recerca” a càrrec de les professores Carla Quesada-Pallarès i Paloma Valdivia del Grup d'Innovació Docent CompREd.

L'objectiu d'aquest taller és acompanyar a l'alumnat en la primera fase del seu TR: des de la pluja d’idees fins al plantejament inicial d’una bona pregunta de recerca. A través d’activitats lúdiques i dinàmiques participatives, ajudarem a l'alumnat a transformar les seves inquietuds en una pregunta de recerca clara i potent. Jugarem amb conceptes, explorarem quins temes els apassionen i descobrirem què significa realment “fer recerca”.

 

Facultat de Filosofia i Lletres

Opció A

• 10 a 11.30 h 

Xerrada: "Obrim la ment, tanquem els fakes!", a càrrec del professor Jordi Grau del Departament d'Antropologia Social i Cultural.

Vivim immersos en un flux constant d’informació, però no tota és veraç ni rigorosa. Avui dia, saber identificar notícies enganyoses o manipulades s’ha convertit en una competència clau, especialment per protegir aquelles persones que, per motius socials, culturals o educatius, són més vulnerables als efectes de la desinformació. Molts d’aquests continguts es fonamenten en estereotips i prejudicis que transmeten imatges simplificades i esbiaixades de determinats col·lectius, alimentant la discriminació i afavorint l’exclusió social. Des de l'antropologia, entenem que la nostra relació amb la informació està fortament determinada pel context en què vivim, les dinàmiques socials que ens envolten i els recursos a què tenim accés. Per això, us proposem una mirada crítica i conscient sobre l’ecosistema digital actual, a través de materials didàctics dinàmics i adaptables que promouen la reflexió, la col·laboració i l’autonomia de l’alumnat.

• 11.30 a 12 h Descans

• 12 a 13.30 h 

Xerrada: "Cultura, sexe i adolescència. L'experiència de Margaret Mead a les illes del Pacífic", a càrrec de Montserrat Clua, professora del Departament d'Antropologia Social i Cultural.

Margaret Mead és una figura referent dins de l’antropologia i en els estudis de gènere, pionera en investigar les diferents expectatives dels rols de gènere per a homes i dones en altres cultures. Aquesta nord-americana, nascuda a Filadèlfia el 1901, dona intrèpida, amb una personalitat forta i molt lliure, amb nomes 24 anys, va viatjar a les illes Samoa, al Pacífic, on va estudiar els patrons culturals de la sexualitat de les joves adolescents. Posteriorment va fer treball de camp a Papua-Nova Guinea, on va estudiar fins a quin punt les diferències temperamentals entre els sexes estaven determinades culturalment o bé eren innates. En aquesta conferència coneixerem qui era Mead i com les seves investigacions sobre adolescència i sexualitat van revolucionar l’antropologia i la conservadora societat nord-americana dels anys 30, 40 i 50 del segle XX.

 

Opció B

• 10 a 13 h

L'arqueologia, molt més que tresors: una introducció pràctica a la recerca del passat, a càrrec d'Antoni Palomo i Paloma González (Grau en Antropologia, Departament de Prehistòria.

10 a 10.30 h: Xerrada breu a la sala de revistes de la Facultat de Lletres amb tot el grup.

10.30 h a 11 h: Descans.

11 a 13 h: Visita a l’ArqueoLab/UAB. L’alumnat farà dos tallers (un d’excavació i un altre d’experimentació).

En aquesta activitat s’explicarà com els arqueòlegs i les arqueòlogues investiguen les societats del passat a partir de les restes materials que han arribat fins als nostres dies. Una de les metodologies que permet aprofundir en aquest coneixement és l’arqueologia experimental, que consisteix a reproduir processos i tècniques documentats arqueològicament per contrastar hipòtesis sobre la fabricació i l’ús d’objectes. En la primera part de la sessió, la xerrada, es presentarà aquesta aproximació i alguns exemples de recerques que actualment es desenvolupen a la Facultat de Lletres.

La segona part de l’activitat, els tallers a l’ArqueoLab/UAB, combinarà demostració i experimentació. S’hi mostraran alguns dels procediments utilitzats per estudiar la fabricació i l’ús d’eines de pedra, os i fusta, i es veurà com aquests experiments contribueixen a interpretar les evidències arqueològiques. A continuació, els participants podran familiaritzar-se amb tècniques de recuperació i registre de restes arqueològiques a l’ArqueoLab, l’espai de simulació i experimentació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es reprodueixen jaciments prehistòrics i històrics.

L’activitat permetrà entendre com es construeix el coneixement arqueològic a partir de dues aproximacions complementàries: l’experimentació, que ajuda a interpretar les activitats del passat, i l’estudi dels jaciments, que proporciona les evidències materials sobre les quals es fonamenta la recerca arqueològica. Una oportunitat per conèixer de prop alguns dels mètodes i eines que utilitza l'arqueologia per reconstruir la història de les societats humanes.