Homenots polítics romans

Dates i horari: 27 d’octubre, 3, 10, 17 i 24 de novembre, 1, 15 i 22 de desembre de 2026, d'11.30 a 13 h.

Programa: El domini romà del món conegut (des de la fundació de Roma el segle VIII aC fins a l’esfondrament de l’imperi occidental el segle V dC) ha fornit la història i la civilització que anomenem occidental de noms singulars, que la tradició ha ajudat a convertir en paradigmes d’algunes de les qualitats i defectes inherents al comportament humà. Així, Publi Corneli Escipió i la seva família són model de modernitat, enfront de Marc Porci Cató i la seva família, que ho són de tradicionalisme; Neró és el prototipus de crueltat, enfront de Trajà, que ho és de moderació; Cèsar és el prototipus de polític conqueridor, ambiciós i precipitat, enfront d’August, el polític llest, pacificador i pacient; Ciceró i Brutus, defensors de l’ordre constitucional, enfront de Catilina, el colpista, i Cèsar, el dictador. I, és clar, també les dones: Cleòpatra, l’estrangera entabanadora, enfront de matrones romanes íntegres com Lucrècia, Virgínia, Cornèlia o Pòrcia. Presentarem alguns d’aquests personatges i esbrinarem com i per què han esdevingut símbols en el nostre imaginari. 

Joan Carbonell Manils és professor de filologia llatina a la UAB. És especialista en l’humanisme del segle XVI i en els estudis sobre tradició epigràfica manuscrita. Ha traduït al català Ciceró, Plaute, Horaci i Lucà, així com Luter, Pico della Mirandola i Galileu. Igualment ha dedicat temps de la seva recerca als mètodes d’aprenentatge de la llengua llatina a la universitat i al batxillerat.