Desxifrem les escriptures del Món Antic

Per matricular-vos necessiteu un NIU (número d'identificació universitària de la UAB). Trieu l'opció que correspongui, en funció de si ja disposeu de NIU o no:

• Matrícula amb NIU: 
  • en cas que no recordeu el NIU, podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic argo.ice@uab.cat.
  • si el que no recordeu és la contrasenya, podeu generar-la de nou en aquest enllaç.

 Inscripció amb NIU

• Matrícula sense NIU: 

Inscripció sense NIU

Informació important

En el moment de fer la matrícula s'haurà d'adjuntar una còpia del document d'identitat de l'estudiant (anvers i revers).

A més, l'alumnat menor de 18 anys haurà d'adjuntar la documentació següent:

• el document d'autorització paterna/materna degudament emplenat i signat
• una còpia del carnet vacunal, on constin clarament el nom i els cognoms.

_{Un cop formalitzada la matrícula, només es farà la devolució de l'import en els casos de malaltia greu o d'accident i sempre que no hagi començat el curs. El tràmit es farà mitjançant sol·licitud al Registre de la UAB, amb la documentació corresponent que acrediti la situació}

El curs ofereix una introducció general als principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient antics. Les sessions tindran una part teòrica, en què es descriuran les característiques i el context històric de cadascuna de les escriptures treballades, i una part pràctica, amb tallers en què l’alumnat aprendrà el funcionament d’aquestes escriptures mitjançant exercicis pràctics sobre suports diferents (argila, ceràmica, papir, paper).

• Descriure els principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient antics.
• Presentar els diferents suports i estris d’escriptura que es van emprar a l’Antiguitat.
• Descriure la transmissió i pervivència de les diferents escriptures al llarg del temps.
• Realitzar tallers pràctics sobre cadascuna de les escriptures explicades.

•  Primer dia. L’escriptura cuneïforme

La sessió dedicada a l’escriptura cuneïforme s’articularà en dues parts. A la primera part, definirem el concepte d’escriptura cuneïforme i farem un ràpid recorregut per la seva història, des del IV mil·lenni aC fins a la seva extinció. Ens fixarem en els suports sobre els quals es testimonia i posarem en valor la seva adaptació a llengües diverses (sumeri, accadi, hurrita, elamita, ugarític, etc.), tot analitzant les seves característiques i funcionament (usos logogràfic, sil·làbic i alfabètic). A la segona part de la sessió, ens posarem a la pell dels escribes i les escribes amb una pràctica: farem tauletes de fang, el suport majoritari del cuneïforme, i practicarem les tècniques d’escriptura a partir d’alguns dels signes més freqüents en inscripcions reials de finals del III mil·lenni aC.

• Segon dia. Els jeroglífics egipcis

Aquesta sessió tindrà dues parts. En la primera, coneixerem com Jean-François Champollion, considerat el pare de l’egiptologia, va desxifrar els jeroglífics egipcis, i descriurem com és i com funciona l’escriptura jeroglífica, quants signes té, de quins tipus són i com es combinen per formar paraules, oracions i textos. En la segona part, farem una aplicació pràctica del que haurem après en la primera, que ens conduirà a conèixer com treballaven els escribes egipcis, a escriure els nostres noms en jeroglífics i a llegir breus inscripcions egípcies.

• Tercer dia. Els sistemes d’escriptura de les llengües indoeuropees

Aquesta sessió estarà dedicada a alguns sistemes d’escriptura utilitzats per escriure llengües indoeuropees diferents del grec i del llatí, i se centrarà en dos: el cuneïforme persa aquemènida i el devanagari indi, però també donarem una ullada al cuneïforme hitita, a l’aybuben armeni, al ciríl·lic rus i a l’ús dels alfabets àrab i hebreu per escriure llengües indoeuropees com ara el persa o el judeocastellà.

• Quart dia. El grec micènic. L’alfabet grec

Primera part: s’explicarà l’escriptura sil·làbica lineal B, utilitzada pels palaus micènics de la Grècia continental i de l’illa de Creta entre el 1400 i el 1200 aC, i que constitueix l’escriptura grega més antiga de la història. N'explicarem l’origen i la relació amb dos altres sil·labaris, el jeroglífic cretenc i el lineal A, emprats per la cultura minoica de Creta, i parlarem del contingut dels seus textos i dels diferents materials d’escriptura (tauletes i segells d’argila, ceràmica).

Segona part: s’explicarà l’origen de l’alfabet grec, a partir de l’adaptació de l’alfabet fenici, i la seva evolució fins a l’època clàssica, tot fent esment dels diferents tipus de suport emprats per a l’escriptura i dels usos diversos que els grecs en van fer, tant en l’àmbit públic com en el privat.

• Cinquè dia. L’alfabet llatí. Transmissió i pervivència de l’escriptura llatina

En la sessió dedicada a l’escriptura llatina, primerament farem un recorregut per la història de l’alfabet llatí, des dels segles VII-VI aC fins a finals de l’edat mitjana, la qual cosa ens permetrà apropar-nos als principals estils gràfics del món antic i medieval. Després, descriurem els diferents suports d’escriptura que han transmès exemples d’escriptura llatina (tauletes encerades, volumina, còdexs, instrumenta domestica, etc.). Tot seguit, dedicarem un apartat a parlar de disciplines com l’epigrafia i la paleografia, que permeten conèixer tant el contingut com el context històric dels escrits. Finalment, farem una pràctica imitant algun dels tipus d’escriptura llatina més comuns.

Cadascuna de les sessions tindrà una presentació teòrica inicial, en què s’explicaran els orígens i les característiques dels sistemes d’escriptura tractats, amb el suport de presentacions que amenitzin i exemplifiquin les explicacions. Tot seguit, es durà a terme un taller de pràctica d’escriptura en què l’alumnat podrà experimentar i conèixer diferents sistemes i instruments d’escriptura de l’Antiguitat. 

 L'alumnat ha de portar una bata o un davantal (o roba que es pugui embrutar) i tovalloletes humides.