Com pensem, quan ja pensen les màquines? El sentit i la necessitat d'ensenyar a pensar críticament en el món actual

• Preinscripció: fins al 18 de gener, a través del següent formulari de l'ATRI (codi d'activitat: 9001040012).
• Adjudicació de places: a partir del 19 de gener.

“Cal tornar a les preguntes bàsiques: Què volem saber? De qui i amb qui podem aprendre l’essencial per viure millor?”, ens suggereix la filòsofa Marina Garcés.

Davant els reptes socioambientals, mediàtics i tecnològics del segle XXI, quan sembla que les màquines ja pensen però enfrontem problemes socials davant dels quals sovint no sabem com actuar, ens preguntem: què necessitem aprendre? Què volem ensenyar? Què necessitem per aprendre a pensar críticament i actuar de manera coherent?

En aquest curs volem posar el pensament crític al centre dels processos d’ensenyament i aprenentatge, al centre de les aules. Ens preguntarem què vol dir ensenyar a pensar críticament, què ens cal per fer-ho i, sobretot, per què és necessari fer-ho. Explorarem les estratègies perquè el pensament crític transcendeixi les aules i es projecti a la vida quotidiana i al món que vivim i habitem: pensar críticament els problemes socials i socioambientals, les fonts d’informació, els missatges mediàtics, els discursos d’odi, les notícies falses i els programes d’intel·ligència artificial oberta.

Esperem recuperar espais de reflexió sobre la pràctica i compartir eines útils i concretes que ens permetin prendre decisions a les aules i als centres i acompanyar una mica més al nostre alumnat a pensar críticament.

1. Reflexionar sobre les implicacions d’ensenyar i aprendre a pensar críticament en el context educatiu i social actual, per tal de valorar-ne la importància i la necessitat.
2. Revisar críticament la pròpia pràctica, per tal d’identificar les possibilitats, les necessitats i les limitacions a l’hora d’educar per pensar críticament.
3. Reconèixer les principals processos implicats en el pensament crític, per tal d’identificar pràctiques educatives que l’afavoreixen.
4. Identificar reptes específics del context actual, per tal de detectar oportunitats i limitacions, per a poder prendre decisions educatives que afavoreixin el desenvolupament del pensament crític d’acord amb els contextos educatius concrets.
5. Dissenyar propostes educatives orientades al desenvolupament del pensament crític, que parteixin de problemes concrets i requereixin la mobilització de sabers i competències específics.

1. Com pensem, quan ja pensen les màquines? El sentit i la necessitat d’ensenyar a pensar críticament en el món actual.

• Què entenem per pensament crític?
• Des d’on ens el mirem? Del cognitivisme a la perspectiva crítica.
• Pensament crític, reptes socials i context actual.

2. Què ensenyem? Com ensenyem? Pensar críticament sobre ensenyar a pensar críticament.

• Implicacions sobre els continguts, les metodologies, l’avaluació i les relacions des del pensament crític.
• Pensar críticament l’àmbit de coneixement: biaixos ideològics, de gènere i racials.
• Pensar críticament els projectes globalitzats i interdisciplinaris: la problematització del contingut i els problemes socials rellevants.

3. Com sé què és veritat? Com sé què és mentida? Els processos bàsics del pensament crític des de les aules.

• Literacitat crítica i lectura crítica de la informació.
• Models d’anàlisi i rutines de pensament.
• Fer front a les notícies falses, els discursos de l’odi i els relats mediàtics: de les aules al món.
• Els reptes de la tecnologia digital i de la IA en els processos d’ensenyament-aprenentatge: avaluació i continguts.

4. Podem pensar, si no pensem en els altres? L’empatia, la multiperspectiva i la complexitat per enfrontar i entendre problemes. 

• La multiperspectiva com a element fonamental del pensament crític.
• Eines i recursos per al treball de la multiperspectiva i l’empatia.
• La multiperspectiva en el treball a partir de problemes.

5. Pensem perquè actuem, o actuem perquè pensem? L’acció, la participació ciutadana, el comportament i el compromís des del pensament crític. 

• L’acció com a element fonamental del pensament crític.
• Nivells i àmbits de participació vinculats als projectes educatius.
• Les accions participatives i transformadores a les aules, als centres i a la comunitat local.
• L’acció i la participació en el treball a partir de problemes.

Aquest curs és virtual, i combina sessions síncrones, asíncrones i també espais de treball autònom. En les sessions telepresencials síncrones, ens centrarem sobretot en metodologies dialògiques.

En el treball asíncron, treballarem a partir de la visualització i la lectura de recursos, vinculats a alguna activitat o espai de fòrum.

En l’avaluació reguladora tindrà pes la participació en els fòrums i les sessions telepresencials.

En la funció mesuradora, es tindran en compte 2 activitats individuals.

Aquesta activitat està reconeguda com a Formació Permanent del Professorat pel Departament d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya. 

A més de l'assistència al 80% de les hores de connexió síncrones, per tenir dret al certificat caldrà la superació del 100% de les tasques plantejades. Per això, tant l’assistència a les sessions, com la superació de la proposta de feina autònoma són necessàries per a la certificació del curs.

Condicions tècniques d’accés i de participació: 

• Bona qualitat de la connexió a Internet.
• Coneixements bàsics suficients per a accedir a la plataforma de videoconnexió Teams i al campus virtual on es desenvoluparà la formació.
• Càmera i micròfon operatius, els quals, durant les sessions síncrones en línia, han de romandre oberts en funció de les activitats i a requeriment de les persones formadores.

Amb el suport del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya