Com pensem, quan ja pensen les màquines? Ensenyar a pensar críticament: de les aules al món

• Preinscripció: fins al 15 d'octubre, a través del següent formulari de l'ATRI (codi d'activitat: 9001110012)

• Adjudicació de places: fins al 17 d'octubre

• Matrícula: fins al 21 d'octubre, a través de l'aplicatiu de la matrícula UAB

“Cal tornar a les preguntes bàsiques: Què volem saber? De qui i amb qui podem aprendre l’essencial per viure millor?”, ens suggereix la filòsofa Marina Garcés.

Davant els reptes socioambientals, mediàtics i tecnològics del segle XXI, quan sembla que les màquines ja pensen però enfrontem problemes socials davant dels quals sovint no sabem com actuar, ens preguntem: què necessitem aprendre? Què volem ensenyar? Què necessitem per aprendre a pensar críticament i actuar de manera coherent?

En aquest curs posarem el pensament crític al centre dels processos d’ensenyament i aprenentatge, al centre de les aules. Ens preguntarem què vol dir ensenyar a pensar críticament, què ens cal per fer-ho i, sobretot, per què és necessari fer-ho.

Explorarem les estratègies perquè el pensament crític transcendeixi les aules i es projecti a la vida quotidiana i al món que vivim i habitem: pensar críticament els problemes socials i socioambientals, les fonts d’informació, els missatges mediàtics, els discursos d’odi, les notícies falses, etc. Treballarem des de la reflexió i la revisió sobre allò que ensenyem: què implica, el pensament crític, en les diferents disciplines i àmbits de coneixement? Què implica en el treball interdisciplinari i globalitzat?

En aquest curs reflexionarem sobre la pràctica i compartirem eines útils i concretes que ens permetin prendre decisions a les aules i als centres per fer pensar críticament les i els nostres alumnes.

• Reflexionar sobre les implicacions d’ensenyar i aprendre a pensar críticament en el context educatiu i social actual, per tal de valorar-ne la importància i la necessitat

• Revisar críticament la pròpia pràctica, per tal d’identificar les possibilitats, les necessitats i les limitacions a l’hora d’educar per pensar críticament

• Reconèixer els principals processos implicats en el pensament crític, per tal d’identificar pràctiques educatives que l’afavoreixen

• Dissenyar propostes educatives orientades al desenvolupament del pensament crític, que parteixin de problemes concrets i requereixin de la mobilització de sabers i competències específics

• Com pensem, quan ja pensen les màquines? El sentit i la necessitat d’ensenyar a pensar críticament en el món actual.

El pensament crític: què és; des d’on el mirem; la mirada pedagògica; pensament crític, reptes socials i context actual.

• Què ensenyem? Com ensenyem? Pensar críticament sobre ensenyar a pensar críticament.

Implicacions sobre els continguts, les metodologies, l’avaluació i les relacions des del pensament crític. Biaixos de gènere, racials i ideològics. Pensar críticament l’àmbit de coneixement. Pensar críticament els projectes globalitzats i interdisciplinaris: la problematització del contingut i els problemes socials rellevants.

• Com sé què és veritat? Com sé què és mentida? Els processos bàsics del pensament crític des de les aules.

Literacitat crítica i lectura crítica de la informació. Fer front a les notícies falses, els discursos de l’odi i els relats mediàtics: de les aules al món. Els reptes de la tecnologia digital i de la IA en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

• Podem pensar, si no pensem en els altres? L’empatia, la multiperspectiva i la complexitat per enfrontar i entendre problemes. 

La multiperspectiva com a element fonamental del pensament crític. Eines i recursos per al treball de la multiperspectiva i l’empatia.

• Pensem perquè actuem, o actuem perquè pensem? L’acció, la participació ciutadana, el comportament i el compromís des del pensament crític. 

L’acció com a element fonamental del pensament crític. Nivells i àmbits de participació vinculats als projectes educatius. Les accions participatives i transformadores a les aules, als centres i a la comunitat local.

Es tracta d’un curs virtual i asíncron, de manera que cadascú podrà organitzar la distribució d’hores de dedicació com més li convingui, dins del període establert.

Per cada bloc temàtic es preveu una dedicació de 3 hores. A cada bloc:

1. Es partirà d’una pregunta sobre un recurs o un projecte educatiu.
2. Es mirarà un vídeo breu per plantejar idees clau
3. S'interactuarà amb recursos específics (lectures, vídeos)
4. S'analitzaran propostes concretes (materials, activitats, projectes)
5. Es farà una petita activitat relacionada amb la presa de decisions en el context educatiu concret.

Es valorarà la qualitat de la feina feta i la participació en els entorns col·laboratius i de debat.

Aquesta activitat està reconeguda com a Formació Permanent del Professorat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Les persones participants que compleixin el requisit d'haver superat el 100% d'activitats plantejades, és a dir la superació de tots els mòduls, obtindran el certificat que acredita les hores de formació del curs. 

Condicions tècniques d’accés i de participació:

• Bona qualitat de la connexió a Internet 
• Coneixements bàsics suficients per a accedir a plataformes de videoconnexió (Teams, Zoom i Meet) i a l’aula Moodle del campus virtual 
• Càmera i micròfon operatius, els quals, durant les sessions síncrones en línia, han de romandre oberts en funció de les activitats i a requeriment de les persones formadores

Amb el suport del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya