Viviane Reding: “Els ciutadans creuen en la democràcia, però ja no creuen en els partits polítics”

Després de gairebé quatre dècades estretament involucrada amb les institucions europees, com descriuria l'estat actual del projecte europeu?

És important saber que el projecte europeu mai s'acaba. Els pares d'Europa ja van decidir que Europa era un model que es construïa pas a pas i que cada generació en faria un més. I de vegades fins i tot es podem fer passos enrere, però són petits. Alguns en són molt grans, com ara quan vam fer l’ampliació més gran de la UE o quan vam aconseguir salvar la nostra gent durant la crisi del coronavirus. Altres són més petits. Avui en dia encara cal fer-ne alguns d’importants perquè la situació general ha canviat. El primer és la seguretat. No hem invertit en defensa durant molt temps perquè pensàvem que, amb l’ampliació i la incorporació dels països de l'antiga URSS, la pau duraria per sempre. I hem vist que això no és cert.  Ha quedat molt clar que Europa ha de construir la seva seguretat. Hem d'ampliar la nostra inversió en defensa i hem de confiar en nosaltres mateixos i no en socis insegurs. Europa ha de ser sobirana en matèria de seguretat.

Quin altre pas cal fer?

El segon pas que hem de fer està relacionat amb la tecnologia. Hi ha hagut un gran desenvolupament tecnològic els darrers anys i encara no hem vist res: això només és el principi. Prendre decisions polítiques sobre tecnologies en una democràcia és un procediment lent, i aquí radica un dels nostres problemes perquè el desenvolupament de la tecnologia és molt ràpid. Així doncs, ens hem de forçar a anar més ràpid per aconseguir finançament per a la tecnologia. Tenim els diners, que dormen als bancs, però hem de fer que aquests recursos vagin a la inversió per ajudar el talent, la indústria i la sobirania. Si no volem esdevenir els darrers en el sector tecnològic haurem d’aplicar un ritme més ràpid, invertir i assumir riscos.

I mentre el projecte europeu es va construint, quina és ara la major amenaça per a la democràcia europea?

Crec que la principal amenaça per Europa avui és el populisme. Estem vivint un  creixement important dels moviments que han oblidat el passat i la història. Moviments que en el seu dia ens van portar a les guerres i ara estan començant a créixer de nou.

Hem vist un suport creixent dels ciutadans a aquests moviment populistes i euroescèptics arreu d’Europa. Creu que la UE ha fet prou per explicar-se als ciutadans?

Crec que la manera com comuniquem ha canviat molt a causa de les plataformes digitals. En aquests espais no es donen explicacions, només les tres o quatre paraules d'eslògans populistes, i això fa difícil per a les democràcies poder-se explicar bé. Però hem de recordar que aquesta és l'única manera de seguir endavant: hem d’explicar, explicar, explicar una vegada i una altra, fer-ho en un llenguatge que no sigui el dels advocats, sinó un llenguatge senzill que tots els ciutadans puguin entendre. També hem d’explicar més la història perquè crec que els nostres joves no aprenen prou a les escoles sobre la història moderna, com Europa sempre ha estat portada a guerres en el passat i com n’és de perillós el populisme. Quan veig les enquestes m’adono que els ciutadans creuen en la democràcia, però ja no creuen en els partits polítics. Així doncs, potser no només han de comunicar els partits, sinó també les ONG, els ciutadans compromesos, les associacions... Hem de retornar la seguretat a la gent i explicar-los que la democràcia no la construeixen només els partits sinó també els ciutadans.

Els partits d'extrema dreta que utilitzen aquestes consignes populistes  continuen guanyant suport a la UE. En alguns casos, ja són al govern. Com haurien de respondre les institucions democràtiques a aquesta situació?

En alguns països ja han experimentat què passa quan aquests moviments  populistes arriben al govern i ja han vist molt ràpidament que els seus eslògans són molt diferents de la realitat.

Un cop arriben al poder la realitat demostra que no poden complir les seves promeses?

Jo crec que quan arriben al poder és quan es veu el que no fan. És molt important tenir present què s’ha dit i veure després quina és la realitat. Passa el mateix amb les notícies falses: què diuen i quina és la realitat? És una feina molt difícil perquè cal repetir-ho per tots els canals per tal d'arribar a tota la població. Per exemple, això ha passat al Regne Unit quan la població ha vist que tot el que havien promès els partidaris del Brexit eren mentides. I el resultat és que el Regne Unit es troba ara en una situació social i econòmica molt dolenta. I és interessant veure com, entre els joves, els que no van decidir el Brexit, el 70% pensen que ja és hora de tornar a Europa. No es creuen el que els han dit les generacions anteriors perquè han vist que era fals.

Creu que és realista pensar en un acostament i possible retorn del Regne Unit  a la UE en un futur?

En el cas de voler tornar a la UE caldria temps, igual que cal temps per als països que volen unir-s’hi. I també serien necessàries llargues negociacions i canvis legislatius. Però crec que, poc a poc, aquesta generació més jove, que està farta dels errors dels seus pares i els avis, arribarà al poder i llavors les negociacions entre la E i el Regne Unit tornaran a avançar.

En aquesta qüestió vostè és optimista?

Sí.

Obrint el focus cap al panorama internacional, la guerra a Ucraïna, la creixent competència amb els Estats Units i amb la Xina i la situació a l'Orient Mitjà han remodelat l’escenari mundial. La UE està preparada per actuar com a líder geopolític en aquest context global canviant?

Europa és una potència geopolítica. És el mercat organitzat més gran del món. També és un continent molt fort. Però si ens fixem en la política que fan els governs, molt sovint veurem que és una política local, regional i nacional. Els polítics han d’entendre que, quan actuen fent política nacionalista, són molt petits i estan molt sols. En canvi, són més forts quan integren les seves regions i la seva política nacional a la solidaritat europea. Fins i tot les grans nacions són petites si les comparem amb els problemes geopolítics que hem d’afrontar. Quan estem units tenim una oportunitat real.

En el seu discurs a l’acte de clausura del Màster Universitari en Integració Europea  de la UAB, ​​va parlar de la importància de les aliances i del treball conjunt. Aquesta ha de ser la fortalesa de la UE?

Aquesta és l'única manera de sobreviure. Si volem ser independents i tenir una sobirania europea, hem de saber que junts som més forts. Som una veritable potència mundial. Treballar junts és l'única resposta, sempre respectant la diversitat.

Durant els seus anys a la UE, ha fet molt per augmentar la presència de les dones en la política i en l'economia. Però, malgrat els progressos, les dones continuen estant infrarepresentades en alguns llocs de poder. Creu que la UE està avançant prou ràpid en matèria d'igualtat de gènere?

Hem estat avançant ràpid. No oblideu que la presidenta de la Comissió és una dona, la presidenta del Parlament europeu és una dona, la presidenta del Banc Central Europeu és una dona. Són models a seguir, dones molt fortes que ho estan fent bé. I també hem vist que el nombre de dones als parlaments i als governs està augmentant així com el nombre de dones que són líders en el sector econòmic. Però tinc una gran preocupació i és el sector tecnològic. Allà veiem que el nombre de dones és molt baix, entre el 8% i el 9%. I això és un problema perquè la tecnologia tindrà un paper cada cop més determinant a les nostres vides. M'agradaria veure més noies joves fascinades per aprendre sobre tecnologia, aplicar-la i construir el futur, perquè el futur serà tecnològic.

Com podem canviar aquesta tendència?

Aquest canvi s'ha d'impulsar des de les polítiques nacionals. Els sistemes educatius han d’aconseguir que més nenes s’acostin a la tecnologia. A l'escola primària veiem que les nenes són excel·lents estudiants i tenen enormes capacitats, però a partir dels set o vuit anys moltes comencen a perdre la confiança. Crec que les hem d'allunyar de les Barbies i animar-les a desenvolupar tot el seu potencial, despertant el seu interès per les disciplines STEAM. Necessitem aquestes nenes si volem guanyar la guerra de la tecnologia.