Un lloro kea amb una discapacitat és el mascle alfa del seu grup
Un estudi de la Universitat de Canterbury, amb la col·laboració de l’INc-UAB, revela com un kea sense bec superior es va convertir en el mascle dominant del seu grup gràcies a una estratègia de lluita única.
Els lloros kees són famosos per la seva intel·ligència, el seu comportament complex i el seu caràcter entremaliat. En Bruce és un kea amb una discapacitat que ja va aparèixer en titulars internacionals el 2021 per l’ús innovador d’eines de pedra per empolainar-se.
Un nou estudi de la Universitat de Canterbury (UC, Nova Zelanda), amb la col·laboració de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB), mostra ara com en Bruce ha utilitzat la innovació per prosperar dins del seu grup social, malgrat la seva discapacitat.
Publicada a Current Biology, la investigació, liderada per l’investigador postdoctoral Alex Grabham (UC), i els professors Ximena Nelson (UC) i Alex Taylor (investigador ICREA a l’INc-UAB), va analitzar en profunditat la vida social d’en Bruce per entendre com interactua amb altres kees del seu grup a la reserva Willowbank Wildlife Reserve de Nova Zelanda.
© Alex Grabham
L’equip va registrar baralles, interaccions als punts d’alimentació i sessions d’empolainament alhora que recollia excrements per mesurar els nivells de l’hormona corticosterona. Això els va permetre fer un mapa de la jerarquia de dominància del grup i la seva relació amb l’estrès.
Els resultats no van ser els esperats. «Tot el que sabem sobre competicions animals indica que el competidor més gran i més ben armat hauria de prevaldre. El fet de no tenir tot el bec superior hauria d’haver suposat un gran desavantatge per a en Bruce. Tot i així, en Bruce, l’únic ocell amb una discapacitat del grup, no va perdre cap interacció de dominància amb altres mascles. En Bruce era el mascle alfa», explica Grabham.
L’equip de recerca va descobrir que en Bruce ha desenvolupat una tècnica de lluita que no s’havia observat mai en altres kees: la justa. Altres ocells del grup acostumen a mossegar cap avall el coll dels oponents. En Bruce feia servir el seu bec inferior com una llança, projectava el cap cap endavant a curta distància estenent el coll o carregant des de certa distància corrent o fent un salt que el deixava desequilibrat per la inèrcia. Atacava amb el bec més de cinc vegades més que els altres. Feia cops des de diferents angles repartint els impactes pel cap, l’esquena, les ales i les potes. El resultat: guanyava els oponents en el 73 % dels casos.
L’èxit d’en Bruce és el primer cas conegut d’un animal de qualsevol espècie que, amb una discapacitat, aconsegueix i manté l’estatus de mascle alfa, sense aliats, gràcies a la innovació conductual. «En Bruce no només ha trobat una manera de compensar la manca del bec, ha desenvolupat un estil de lluita completament nou i l’ha convertit en un avantatge”, afirma Grabham.
L’anàlisi detallada de la seva vida social també va revelar els beneficis de ser mascle alfa. Els seus nivells d’hormones relacionades amb l’estrès eren més baixos que els dels seus companys, tenia accés prioritari a la majoria dels punts d’alimentació i rebia atencions dels mascles subordinats, que li netejaven amb cura l’interior del bec inferior per eliminar restes que ell mateix no podia treure’s.
«Els ocells subordinats en tenien cura i no el desafiaven mentre menjava, cosa que probablement contribuïa als seus baixos nivells de corticosterona. En Bruce és un exemple extraordinari d’un animal amb discapacitat que no només sobreviu, sinó que prospera», diu Grabham.
Els resultats plantegen preguntes sobre la cura dels animals amb discapacitat. En Bruce demostra que intervencions benintencionades, com ara les pròtesis, no sempre milloren la qualitat de vida. «En Bruce és un gran exemple de com la innovació conductual pot millorar el benestar animal», explica Alex Taylor. «La seva discapacitat sembla ser el que l’ha portat al cim de la societat dels kees».
«La flexibilitat del que poden assolir els animals només s’entén plenament quan s’analitzen conjuntament el comportament i la fisiologia subjacent», conclou Ximena Nelson. «L’èxit d’en Bruce ens obliga a replantejar què significa la discapacitat en espècies que es comporten de manera complexa».
Article de referència: Grabham et al. «A disabled kea parrot is the alpha male of his circus». Current Biology 2026. https://www.cell.com/current-biology/fulltext/S0960-9822(26)00259-9