Troben a Menorca la primera evidència directa de consum de drogues en poblacions prehistòriques d'Europa
Investigadors de la UAB i la UVa han aconseguit detectar el consum de diferents drogues per part de les poblacions prehistòriques que van habitar l’illa de Menorca fa 3.000 anys, al jaciment de la Cova des Càrritx. Es tracta de la primera evidència directa d’aquestes pràctiques a Europa, basada en l’anàlisi química de cabells humans. Les dades disponibles fins ara sobre aquest tipus de pràctiques es deduïen a partir de la troballa de plantes amb propietats psicoactives en alguns jaciments arqueològics.
L’estudi, publicat a la revista Nature-Scientific Reports, l’han dut a terme Cristina Rihuete Herrada, Rafael Micó, Roberto Risch i Vicente Lull, del Grup de Recerca d’Arqueoecologia Social Mediterrània (ASOME) del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Elisa Guerra Doce, professora del Departament de Prehistòria, Arqueologia, Antropologia Social i Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat de Valladolid (UVa), primera autora de l’estudi, i Hermann M. Niemeyer, del Departament de Química de la Universitat de Xile.
La recerca s’ha centrat en l’anàlisi científica d’una mostra de cabells humans de l’edat del bronze recuperats a la Cova des Càrritx (Ciutadella, Menorca, Illes Balears). Aquest jaciment va ser utilitzat com a espai ritual i funerari durant gran part de l’edat del bronze. L’any 1995 es va descobrir, en una de les sales més recòndites (la número 5), un enigmàtic dipòsit format per diversos envasos de fusta i de banya plens de flocs de cabells. Procedien d’alguns dels cadàvers enterrats en una altra de les sales (la número 1), i havien estat tenyits de vermell i pentinats abans de ser tallats. «Gràcies a unes condicions de conservació extraordinàries, els cabells i tot l’instrumental empleat en el seu tractament han arribat als nostres dies i han pogut ser analitzats científicament», assenyala Cristina Rihuete, qui ha investigat juntament amb altres membres del grup ASOME-UAB la Cova des Càrritx i va realitzar la seva tesi doctoral sobre aquest jaciment.
Detecció d’efedrina, atropina i escopolamina
L’anàlisi química d’una mostra d’aquests cabells, mitjançant cromatografia líquida d’ultraalt rendiment acoblada a espectrometria de masses d’alta resolució, va detectar els alcaloides efedrina, atropina i escopolamina. «L’efedrina és un estimulant natural, mentre que l’atropina i l’escopolamina tenen efectes al·lucinògens», explica Elisa Guerra Doce. Entre les espècies de la flora menorquina que contenen aquests alcaloides, figuren l’efedra (Ephedra fragilis), la mandràgora (Mandragora autumnalis), la caramel·lera (Hyoscyamus albus) i l’estramoni (Datura stramonium).
Les dades contextuals indiquen que les drogues van ser consumides temps abans de morir. A més, sembla que només un petit grup de persones va tenir accés a aquestes substàncies. L’estudi planteja la possibilitat que aquestes persones exercissin un paper similar al dels xamans, és a dir, individus capaços de mitjançar entre la comunitat i el seu imaginari sobrenatural, entre altres funcions. En aquest cas, el seu caràcter «especial» no va comportar privilegis polítics ni econòmics, ja que la societat menorquina de l’època era bàsicament igualitària.
La recerca ha revelat un aspecte insospitat de la vida d’una comunitat prehistòrica mil·lenària, i obre noves línies de treball per al futur. A més, és un exemple dels beneficis de la col·laboració entre disciplines científiques, en aquest cas entre l’arqueologia i la química.
La Cova des Càrritx, un jaciment únic
Un despreniment cap a l’any 800 abans de la nostra era va tapar l’accés a la Cova des Càrritx, la qual cosa hi va propiciar unes condicions ambientals estables i constants. La cavitat va quedar segellada fins que el 1995 els espeleòlegs menorquins Pedro Arnau i Josep Márquez, després de localitzar un petit buit en el vessant occidental del barranc d’Algendar (Ciutadella, Menorca), van aconseguir accedir-hi. Les restes arqueològiques van aparèixer al llarg dels 170 metres de la cova i en 7 sales comunicades per estrets passadissos i amb nombroses estalactites i estalagmites.
La sala 1, que comunica directament amb l’exterior, va començar a usar-se com a cementiri cap al 1450 abans de la nostra era. L’anàlisi antropològica de les restes esquelètiques va determinar que hi van ser inhumades més de 200 persones al llarg d’uns 600 anys, i hi eren representats individus de tots dos sexes i totes les edats, si bé no s’hi van enterrar individus menors de tres mesos ni tampoc dones embarassades.
Gràcies a la preservació d’un insòlit conjunt d’objectes, amagats en un lloc molt recòndit de la cova i a més de 80 m del recinte funerari, es va poder conèixer un singular ritual funerari de Càrritx, reservat, aparentment, a uns certs membres de la comunitat.
En un buit de no més de 60 cm de longitud màxima i tapat amb una llosa, es van recuperar diversos gots, espàtules, culleres i una pinta, tot de fusta, dues petites olles de ceràmica, una fulla de bronze i altres elements d’aquest metall, així com diversos artefactes d’os i, el més sorprenent, abundants flocs de cabells humans que també omplien l’interior de petits envasos cilíndrics fets de fusta de boix, bruc i olivera i de banya de bòvid.
L’examen forense dels cabells va revelar que tots havien estat tallats en flocs de fins a 13 cm de longitud i tenyits de vermell. Possiblement aquesta coloració va ser obtinguda a partir d’alguna de les substàncies vegetals identificades en els estudis botànics del cementiri, especialment rogeta, una de les plantes més indicades per a l’obtenció de colorants vermells.
En no conservar-se els fol·licles capil·lars, no ha estat possible determinar el perfil biològic (sexe i edat) de les persones que van rebre aquest tractament funerari. Poc abans de l’any 800 abans de la nostra era, es van amagar les últimes capsetes de cabells i els objectes relacionats amb aquest culte, i poc després la cova va quedar segellada.
Cambra interior de la Cova des Càrritx, vas amb cullera i pinta de fusta trobats al jaciment menorquí. Imatges: ASOME-UAB.
Article: Guerra-Doce, E., Rihuete-Herrada, C., Micó, R. et al. Direct evidence of the usi of multiple drugs in Bronze Age Menorca (Western Mediterranean) from human hair analysis. Sci Rep 13, 4782 (2023). https://doi.org/10.1038/s41598-023-31064-2