Tres investigadors becats per l'European Research Council s'incorporen a la UAB

L’European Research Council ha concedit tres ajuts a dues investigadores i un investigador que desenvoluparan els seus projectes de recerca a la UAB. En concret, un ajut Starting Grant per a la física i historiadora Gemma Cirac, un ajut Consolidator Grant per a la paleoecòloga Sandra Nogué i un ajut Advanced Grant per a l’antropòleg Dan Brockington. A més, l’ERC ha concedit un ajut Starting Grant al físic Gerard Ariño-Estrada, per desenvolupar el seu projecte a l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE).

Quantificar els canvis en biodiversitat

Amb el projecte «Island Time-Lines to quantify biodiversity change» (TIME-LINES), Sandra Nogué explorarà una de les qüestions més excitants i importants en ecologia i paleoecologia: on canvia la biodiversitat, a quina velocitat ho fa i per què. Els debats sobre aquesta qüestió a la comunitat científica posen de manifest observacions d’uns ritmes de canvi aparentment heterogenis arreu del món. Les respostes de la biodiversitat als diferents tipus d’agents que provoquen canvis han estat poc estudiades, perquè per analitzar aquest fenomen al llarg de tot el rang de temps que seria necessari, sovint centenars o milers d’anys, s’han d’inferir patrons i processos a partir del registre fòssil. També hi ha evidències que les característiques geogràfiques poden intervenir en les respostes de la biodiversitat als agents de canvi i crear així encara més complexitat. El fet que el canvi en la biodiversitat estigui estructurat espacialment és la principal hipòtesi de treball del projecte TIME-LINES, que examinarà uns 5000 anys de canvis en la biodiversitat vegetal, així com els agents d’aquests canvis, emprant una sèrie de registres paleoecològics de gran qualitat obtinguts a partir de les seqüències de sediments d’illes d’arreu del món. Les illes són sovint considerades com a focus de biodiversitat i laboratoris naturals amb un llegat d’impacte humà relativament recent. Per primer cop, és factible construir xarxes paleoecològiques a escales biogeogràfiques. TIME-LINES establirà els rangs històrics de variabilitat tant per a la biodiversitat com per als seus agents de canvi. Alinear la informació de la magnitud del canvi en la biodiversitat amb les característiques geogràfiques de les illes pot orientar sobre si el canvi, tant taxonòmic com funcional, està determinat pel context geogràfic. Els resultats obriran nous horitzons de recerca, unint la paleoecologia i la biogeografia, i desenvolupant mètodes per quantificar els efectes d’aquests agents de canvi, no tan sols per a les illes sinó per a qualsevol indret, i de manera molt més profunda de com s’ha fet fins ara. Els resultats de la recerca ens podran orientar sobre fins a quin punt les línies bàsiques informades històricament i els canvis en les trajectòries són útils per a la gestió sostenible de la biodiversitat.

Sandra Nogué és investigadora Severo Ochoa al CREAF. Entre 2015 i 2021 va ser professora de Ciències Paleoambientals (posició acadèmica permanent) a la Universitat de Southampton (Regne Unit), una universitat orientada a la recerca entre les cent millors del món. Allà va impartir classes de diferents mòduls, que incloïen la biogeografia i el canvi climàtic global, i va liderar el programa internacional d’intercanvi per a la Facultat de Geografia i Ciència Ambiental. Prèviament, entre els anys 2009 i 2015, va ser investigadora postdoctoral a les universitats d’Oxford (Regne Unit) i de Bergen (Noruega). Actualment és la vicepresidenta de comunicació de la International Biogeography Society i és editora associada de les revistes Journal of Biogeography i Global Ecology and Biogeography. Ha desenvolupat treball de camp a les illes Canàries, Cap Verd i la península Antàrtica, entre d’altres. La seva recerca ha estat publicada en revistes d’alt impacte com Science, Nature Ecology and Evolution, PNAS o GEB.

Justícia de les dades de conservació

El projecte «Conservation Data Justice» (CONDJUST), liderat per Dan Brockington, crearà un nou camp de recerca, la justícia de les dades de conservació, que estableix un pont entre diferents àrees d’investigació: la priorització de la conservació, l’ecologia política i la justícia de dades. La primera empra dades que posen en risc de marginació els habitants de les zones rurals. L’última, la justícia de dades, no examina les dades de conservació. I al mateix temps, els ecòlegs polítics no consideren encara l’òptica de la justícia de dades quan afronten la priorització de la conservació. El projecte CONDJUST analitzarà models i dades de conservació i explorarà les comunitats epistèmiques que les produeixen per desenvolupar noves teories sobre conservació socialment justa i orientada a dades. Desafiarà les tendències colonitzadores del treball de priorització i cercarà alternatives descolonitzadores. El projecte és oportú perquè els nous i ambiciosos objectius mundials cerquen salvaguardar el 30 % de la conservació del planeta el 2030 (i encara més després d’aquesta data). Aquests plans posen en risc la població rural perquè les dades i la modelització que utilitzen poden incloure diversos tipus de biaixos, exclusió i omissió. Aquests riscos creixeran a mesura que s’emprin més dades de les xarxes socials per a la priorització de la conservació. La visió de la justícia de dades és necessària per entendre aquests perills i per saber com es poden contrarestar.

Dan Brockington es va formar com a antropòleg a la UCL amb Katy Homewood, i ha treballat prèviament en els departaments de geografia de les universitats d’Oxford i Cambridge (en un postdoctorat amb el professor Bill Adams), al Global Development Institute de Manchester, i a l’Institute for Global Sustainable Development de la Universitat de Sheffield, on va ser codirector juntament amb Dorothea Kleine. Ha treballat diferents aspectes de la conservació com a ciència social, tocant els impactes socials de les polítiques de conservació, la visió global del desallotjament d’àrees protegides, revisions a escala continental del treball de les ONG conservacionistes a l’Àfrica subsahariana, així com el paper dels mitjans de comunicació i dels famosos en la conservació i el desenvolupament. Ha publicat llibres com Fortress Conservation, Nature Unbound (amb Rosaleen Duffy i Jim Igoe), Celebrity Advocacy and International Development, Celebrity and the Environment, i recentment Prosperity in Rural Africa? (amb Christine Noe). Va rebre l’ajut Advanced Grant l’abril de 2022 i és professor de recerca ICREA des del mes de juliol passat. Participa en el panel de conservació i desenvolupament de l’ONG Micaia i ha completat recentment una trilogia de ficció per a lectors de grau mitjà que serà publicada per APE Network a Dar es Salaam.

Història de les dades generades pels satèl·lits d’observació de la Terra

Què entenem per clima global? I com hem construït històricament aquesta idea? La resposta a aquesta pregunta és crucial, ja que la nostra percepció del clima global, així com dels seus canvis, determina la gestió que en fem. Gemma Cirac-Claveras dirigirà el projecte CLIMASAT per estudiar la història dels discursos, pràctiques i polítiques climàtiques entre els anys vuitanta i noranta, tot posant al centre d’atenció la història de la producció, la circulació i l’ús de dades generades per satèl·lits d’observació de la Terra (en particular, dades sobre fenòmens meteorològics, sobre el nivell del mar i sobre la concentració d’ozó). La hipòtesi de partida és que les maneres en què els diversos agents científics, econòmics, legislatius, diplomàtics i mediàtics van negociar, compartir, mantenir i usar les dades de satèl·lit van contribuir a informar partint unes maneres d’entendre el clima específiques, que hem heretat en l’actualitat. Es tracta, doncs, de comprendre els processos històrics de coproducció entre les dades de satèl·lit i aquestes percepcions.

Gemma Cirac-Claveras és directora d’Investigació a l’Institut d’Història de la Ciència de la UAB. Física de formació i doctora en Història de la Ciència per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (París), la seva recerca explora la història de la tecnologia d’observació de la Terra per satèl·lit; en particular, la història de l’entramat de tècniques, sabers, pràctiques, institucions, actors i idees involucrats en la producció, circulació i ús de dades generades per satèl·lit, i les dinàmiques de poder que articulen, així com les seves implicacions ambientals, socials i polítiques. Entre d’altres, ha rebut premis de la NASA i de la History of Science Society, de l’American Institute of Physics, de l’European Space Agency, i de l’International Committee for the History of Technology.

Millorar la tomografia per emissió de positrons per detectar el càncer

L’investigador Gerard Ariño-Estrada ha rebut una beca ERC Starting Grant per desenvolupar a l’IFAE un nou mòdul detector per a sistemes de tomografia per emissió de positrons amb mesura de temps de vol (TOF-PET, en les seves sigles en anglès), el sistema estàndard que es fa servir per a la detecció del càncer. El projecte CHLOE-PET («Cherenkov Light Module for Time-of-Flight Positron Emission Tomography») té el potencial de millorar la resolució temporal i la segmentació espacial dels detectors d’última generació per factors de fins a 7 i 10, respectivament, sense costos de producció addicionals.

Ariño-Estrada es va doctorar l’any 2015 a l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i després va ocupar una plaça d’investigador postdoctoral al grup de detectors de sincrotró del DESY d’Hamburg (Alemanya). Més tard es va incorporar al Departament d’Enginyeria Biomèdica de la Universitat de Califòrnia a Davis, on actualment dirigeix un equip que treballa en detectors per a la imatge i la dosimetria en medicina nuclear.