"Sense xarxes TIC no funcionarà gairebé res"
Reinhard Scholl, adjunt al director de l’Oficina d’Estandarització de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU) de les Nacions Unides, que va participar al Kaleidoscope 2015, congrés mundial sobre xarxes de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), el passat desembre a la UAB.
- Per què són necessàries les plataformes estandarditzades?
- Donem per fet que si tenim un smartphone del fabricant X podem trucar en qualsevol moment i a qualsevol indret del món a algú que té un dispositiu diferent, i funciona! No hi donem importància, però és increïble que funcioni. I això no funcionaria sense els estàndards, normes acordades entre tots sobre com els ordinadors i altres dispositius han de treballar de forma conjunta. Crec que es podria dir que les xarxes telefòniques o de comunicacions són el projecte d’enginyeria més complex que la humanitat ha emprès mai.
- Què fan des de la ITU i que han fet en aquest congrés?
- El seu mòbil no funcionaria si prèviament la ITU no hagués assignat freqüències als diversos serveis que fan ús de l'espectre electromagnètic. Si vostè té un accés fix a Internet no podria usar-lo sense els estàndards establerts per la ITU. La majoria del tràfic internacional per Internet es canalitza per fibra òptica i la ITU estableix una gran quantitat dels estàndards per a aquest tràfic. A més, la ITU ajuda molts països en vies de desenvolupament a muntar la seva infraestructura TIC. Ara ens hem reunit aquí des d’acadèmics fins a professionals d’empreses i institucions per intentar aportar noves solucions pel que fa a les xarxes de comunicació en relació a la noció de “Confiança”.
- Quins són els principals reptes que tenen aquests experts?
- Els reptes amb objectes com el que tinc a les mans –un telèfon mòbil- és que la nostra vida bàsicament es col·loca sobre plataformes digitals, de manera que, sense xarxes, sense mòbils no funcionarà gairebé res. Això té unes implicacions enormes. No fa molt de temps usàvem els telèfons per fer trucades, però ara, amb la comunicació màquina -a- màquina moltíssimes dades poden ser posades en xarxa. Les implicacions que això comporta per a seguretat i la privacitat són enormes.
- I com podem confiar en aquestes xarxes?
- Bé, aquest és precisament el gran repte al qual els fabricants d'equips i els operadors han de fer front. Al congrés hem vist com la confiança és el principal repte de molts operadors: com convèncer als seus clients que les dades que tracten son fiables, i que es prenen en compte les seves inquietuds respecte a la seguretat de les dades. No hi ha una resposta senzilla, per això cal molta feina de recerca i desenvolupament sobre aquest tema.
M'ha agradat el que ha dit un dels ponents principals, que hem d'oferir una plataforma en la qual els usuaris tinguin la seguretat que les dades personals que no vulguin fer públiques es mantinguin en el seu àmbit de privacitat. Aquest és un gran desafiament. I es complica més perquè s’han de tenir en compte algunes diferències culturals. No es dóna tanta importància a la protecció de dades personals als EUA com a Europa; especialment a Alemanya, per exemple, hi ha una gran preocupació per aquest tema.
- El que han discutit al congrés serveix també per a la ciberseguretat?
- Sí, però la confiança fa referència a quelcom més que seguretat. Vostè pot tenir tota la seguretat, però no tenir la certesa de que pot confiar en aquelles dades que obté. Per exemple, si vostè viatja a algun indret potser que consultarà una plataforma digital i pot llegir crítiques d'hotels o restaurants. Vostè pot tenir instal·lats tots els protocols de seguretat per protegir la privacitat de les seves dades, però no sap si pot confiar en aquesta informació, hi ha gent que podria posar crítiques falses. Per això, la confiança va més enllà de la seguretat. Aquest exemple és una part, però altres coses estan jugant un rol també. La paraula "confiança" també afegeix un toc una mica més positiu. Quan pensem en seguretat sempre pensem en quelcom que ens fa por, quelcom dolent. La confiança és una noció més positiva, està en un nivell més alt que la seguretat.
- Què necessitem que s’investigui en relació amb el Big Data o el sistema de computació al núvol?
- La xarxa de nova generació, la 5G, serà força novedosa respecte a les evolucions anteriors -1G, 2G, 3G i 4G-. El que diferencia la 5G és que oferirà moltes coses diferents a col·lectius diversos. No es tracta només d'un nou interfície de ràdio. Un munt d’innovacions s'hauran d'implementar també en la xarxa fixa i la informàtica al núvol jugarà un paper molt important.
Hi ha més grans tendències en la indústria de la comunicació, que s'allunyen de les solucions propietàries -es a dir aquelles que no són obertes-, que permetran abaratir l'accés. Moltes d'aquestes noves solucions permetran la configuració de la connectivitat per software, així que per a configurar-la i gestionar-la no caldrà contactar amb el proveïdor de serveis ni connectar una nova placa al servidor. Com si fos màgia, l'usuari podrà controlar-ho tot des del seu ordinador. Es a dir, l'usuari podrà gestionar o organitzar la seva xarxa de connectivitat i recursos a través del programari, i la informàtica al núvol jugarà un paper fonamental en això.
També hi ha les xarxes definides per software (SDN), que signifiquen que el software ho devorarà tot i es farà cada vegada més important.
- I als països en desenvolupament o a les comunitats més desfavorides, en quin sentit se’ls pot ajudar?
- Els països en desenvolupament poden fer el que s’anomena un “salt de granota” en la generació de tecnologia. Per exemple, en aquests països moltes persones no tenen un telèfon fix, si no que passen directament a tenir-ne un de mòbil, els permet saltar-se una generació tecnològica. Veiem que està passant això i també que hi ha cada vegada més innovacions que provenen d’aquests països, per exemple els diners mòbils: Hi ha una solució molt famosa que ha començat a Kènia, a través de la qual es pot enviar diner usant el teu telèfon mòbil; és un servei pensat per a persones que no tenen un compte bancari. Així que el món en vies de desenvolupament està reduint les distàncies ràpidament.
Però hem de parar atenció quan es tracta de desenvolupaments relacionats amb el 5G, que no sigui només una tecnologia que s’ofereix per àrees tecnològicament desenvolupades, amb una gran cobertura, com ara Europa, sinó que també puguin beneficiar-se els països en desenvolupament, i no només les seves zones urbanes, sinó també les àrees rurals d’aquests països. Perquè hi ha un risc que es generi una bretxa quan arribi el 5G.