S'inaugura la mostra B5-125", sobre art conceptual, a la Sala d'Exposicions de la UAB

L’espai B5-125 és un reflexe de com un espai físic es va convertir en un concepte simbòlic on el món de l‘art i l’alumnat eren compatibles.

La Sala d'Exposicions UAB acull l'exposició “B5-125: Un espai conceptual des dels marges” a partir del 7 de juny. Es tracta d'una mostra retrospectiva del treball conceptual presentat a la sala B5-125 durant el període comprès entre el 1978 i el 1988.

A finals dels anys setanta es va crear l’Espai B5-125 a la nova Facultat de Lletres de la UAB a Bellaterra sota la gestió i la supervisió de la professora Teresa Camps. Els deu primers anys de vida del B5-125 es van plantejar com una alternativa per l’art conceptual amb la voluntat de renovar el paradigma artístic local.

Posteriorment l'Espai evolucionarà i acollirà més de noranta exposicions des de l’any 1978 fins al 2018. Aquestes exposicions van incloure pràctiques artístiques molt diverses que van reunir tots els formats des de la instal·lació, la fotografia i la performance, fins i tot l’escultura, la pintura o la poesia.

El discurs comissarial pretén posar de manifest el caràcter alternatiu i autogestionat d’aquest espai concebut al marge de la institució artística, a més de subratllar algunes línies temàtiques que van impregnar les pràctiques conceptuals a Catalunya durant la dècada dels vuitanta: els límits de l’espai, la identitat, la memòria, la crítica a la societat de consum i les actituds contra-institucionals.

Aquesta exposició ha estat comissariada per un grup d’alumnes del mòdul “Crítica, comissariat i difusió de l’art”, dins el Màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic de la UAB i coordinada pel professor Jaume Vidal Oliveras.

L'art conceptual i l'aparició de l'Espai B5-125

L’art conceptual és l’art del concepte, de la idea. En ell, el protagonista no és l’obra en si, sinó la idea del que es vol expressar. L’objectiu d’aquest art és desmaterialitzar l’objecte i que cobri importància la reflexió sobre el mateix. Als 60's a Catalunya, apareixen els primers símptomes de l'art conceptual que es difondrà inicialment d'una manera espontània en espais improvisats i al marge dels circuits comercials de l’art. A finals dels 70's, però, es va fer evident la necessitat de nous espais expositius per l’art emergent conceptual. I és en aquest moment quan es crea l’Espai B5-125 a la nova Facultat de Lletres de la UAB a Bellaterra. En els seus inicis, el B5-125, entre 1978 i 1988, es va plantejar com un espai alternatiu per l’art conceptual amb la voluntat de renovar el paradigma artístic local que hem definit a partir de 5 nuclis o punts forts: l’espai, la identitat, la memòria, la societat de consum i els conflictes institucionals.

L’Espai B5-125 -originalment ubicat a una aula- va canviar de localització diverses vegades, ocupant fins i tot els passadissos de la facultat, fet que reflectia la precarietat de pràctiques artístiques contemporànies.

A banda de la participació dels estudiants i d’alguns artistes emergents que esdevindrien artistes de gran projecció com Francesc Abad, Pere Noguera, Josefina Miralles, Jordi Cerdà, Francesc Torres, Eugènia Balcells, Conxa Jérez o Alex Nogué, el B5-125 també va col·laborar amb els altres departaments de la Universitat Autònoma i entitats externes, com la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona o l’Escola Massana.

Malgrat la seva desaparició el 2018, el potencial transgressor de l’Espai B5-125 pot ser repensat a través de la gran quantitat de documentació que recull l'impacte de quaranta anys de recorregut. Es va generar un programa molt complet, amb una mitja de tres exposicions a l’any, i d'un marcat caràcter autogestionat. La transició va ser pels artistes emergents un moment ideal per qüestionar-se la seva identitat i posar en dubte el paper de l’individu a la societat. Un gran nombre d’obres que es van exposar a l’Espai B5-125 critiquen la realitat imposada i forçada per la dictadura. Busquen respostes a temes com la identitat personal, els gèneres, la pertinença i la submissió.