Reclamen substituir la munició de plom per la d'acer en el tir esportiu

El professor de l’Àrea de Toxicologia de la UAB, Raimon Guitart, i el professor emèrit de la Universitat de Guelph, al Canadà, Vernon Thomas, han analitzat en detall els efectes ambientals de l’ús de munició de plom en les pràctiques esportives de tir, en un article de recerca publicat a al revisa AMBIO. Tot i que el nombre d’atletes olímpics d’aquesta especialitat és reduït, i que en les competicions olímpiques es recupera i es recicla la munició disparada, els aspirants d’arreu del món són molt nombrosos i les pràctiques es donen en condicions que fan pràcticament impossible la recuperació de la munició després del tret.

Els investigadors mostren com l’entrenament d’aquests atletes implica l’utilització d’aproximadament un miler de cartutxos cada setmana per persona, i una dispersió anual en el medi ambient d’unes 1,3 tones de plom. Aquest metall suposa un risc de contaminació dels cultius i d’intoxicació per als animals, en especial per a les aus, que confonen la munició amb petites pedres i la ingereixen.
 
Tot i que des de fa 10 anys existeix munició esportiva alternativa no tòxica, fabricada amb acer, el Comitè Olímpic Internacional confia la regulació sobre el tipus de munició a la Federació Internacional d’Esports de Tir (ISSF), que només accepta la munició de plom per a les competicions oficials. Això fa que en alguns països, com Dinamarca, Suècia i els Països Baixos, en que l’ús de munició de plom està prohibit, s’hagin de fer excepcions pels entrenaments i les competicions de tir olímpic dels seus atletes.  
 
L’estudi assenyala que el plom, segons el tipus de terreny, es pot dissoldre, dispersar per les aigües subterrànies, i arribar a ser assimilat per la vegetació. D’aquesta manera, s’ha descrit casos de terrenys agrícoles contaminats per plom procedent d’instal·lacions de tir esportiu a la República Txeca, on el plom va passar als cereals; a Finlàndia, on s’ha descrit contaminació de camps de nabius i a Nova Zelanda.
 
A més del plom, l’estudi remarca que la munició fabricada amb aquest metall també conté arsènic i antimoni, dos metalls tòxics que són alliberats al medi quan la munició es degrada i que també contribueixen a incrementar el risc ambiental d’aquesta pràctica.
 
Segons els autors, el problema de l’ús de plom en la munició podria estar solucionat abans del 2020, amb noves mesures reguladores i la substitució gradual de la munició tòxica per la d’acer.