Publicat el primer inventari d'estanys i basses dels Pirineus

L’inventari inclou dades detallades de cada massa d’aigua dels Pirineus catalans, espanyols, andorrans i francesos, com ara la superfície, la fondària i la conca, així com el nom oficial, les variants i les denominacions històriques, i hi assigna una identificació pròpia georeferenciada per facilitar-ne la identificació i l’estudi científic.

La creació de l’inventari i la publicació a la revista científica han estat liderades per Jordi Catalan i Marisol Felip, investigadors del CSIC i de la Universitat de Barcelona (UB) al CREAF, respectivament. Per part de la UAB hi ha participat Miquel Ninyerola, investigador del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia. També en són coautors investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

La informació de georeferenciació de cada bassa o estany permet ordenar les dades i evitar confusions en els estudis científics, alhora que en possibilita l’accés a qualsevol persona interessada a conèixer-ne el nom oficial i la localització. Respecte a la toponímia, s’hi ha recollit el nom oficial, amb un codi per evitar confusions en les denominacions, però també les variacions, tant denominatives com lingüístiques i fonètiques.

Organismes curiosos que viuen a les basses

Les basses més petites que recull l’inventari poden mesurar tan sols dos metres quadrats de superfície i, en molts casos, ni tan sols tenen un nom propi. Moltes són temporals i s’assequen durant l’estiu, així que hi viuen només espècies adaptades a aquesta intermitència. Entre les més sorprenents hi ha els anostracis, uns crustacis prou aparents visualment que poden presentar colors vermellosos o blavosos i arribar a formar poblacions molt nombroses. Per sobreviure quan l’aigua desapareix, produeixen ous de resistència que poden romandre al sediment durant molt de temps fins que les condicions tornen a ser favorables.

«Aquests ecosistemes temporanis i els organismes que els habiten encara no han estat gaire estudiats. Al nou catàleg a cadascuna d’aquestes basses també hi hem assignat un codi per identificar-les i això constitueix un primer pas per conèixer millor uns hàbitats petits, sovint poc visibles, però amb un gran interès ecològic», explica Jordi Catalan.

Certascan, Cregüeña i Redon, dels estanys més grans i profunds d'Espanya

L’inventari permet comparar les dimensions (incloent-hi la fondària) dels estanys dels Pirineus. Per exemple, Certascan, amb més de 60 hectàrees, és un dels estanys més grans del vessant espanyol dels Pirineus i el més gran de Catalunya. Per la seva banda, Cregüeña, situat al massís de la Maladeta, és un dels estanys més profunds dels Pirineus, amb una fondària de més de 100 metres. Aquest darrer i el Lac Redon són dels estanys profunds que no s’han modificat per a l’aprofitament elèctric i, per tant, són de gran interès  per a la conservació.

El Lac Redon també és conegut perquè és un dels estanys d’alta muntanya més estudiats del món: se n’han publicat aproximadament 105 articles científics. De fet, Jordi Catalan i Marisol Felip fa més de quatre dècades que hi fan recerca i moltes de les publicacions sobre aquest estany les signen ells. També estudien altres estanys de l’entorn d’Aigüestortes, com el Llebreta i el Cabidornats (Plan).

D’acord amb els investigadors, «mantenir aquesta recerca al llarg del temps és molt valuós per obtenir sèries llargues i estudiar com responen els ecosistemes lacustres als canvis ambientals i climàtics, i també conèixer l’impacte humà al llarg de la història».

Referència de l’article: Catalan, J., M. Batalla, T. Buchaca, et al. 2026. «LacusPyr, a Catalogue of Lakes and Ponds of the Pyrenees». Geoscience Data Journal 13, núm. 4: e70109. https://doi.org/10.1002/gdj3.70109.

Base de dades: https://datadryad.org/dataset/doi:10.5061/dryad.fqz612k66