Vés al contingut principal

Més de la meitat dels conflictes es van lliurar el 2021 en paral·lel a processos de pau

31 maig 2022
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

L'Escola de Cultura de Pau (ECP) de la UAB ha publicat Negociaciones de paz 2021. Análisis de tendencias y escenarios, el seu informe anual sobre la situació mundial de les negociacions i processos de pau. L'anàlisi reflecteix, entre altres aspectes, que la majoria dels conflictes armats comptaven amb negociacions de pau. L'any 2021 es van comptabilitzar 37 processos i negociacions de pau, el 56% dels quals abordaven situacions de conflicte armat.

Negociaciones de paz 2021. Análisis de tendencias y escenarios

L'estudi de l'ECP estableix que la majoria dels processos de pau actius durant el 2021 van travessar greus dificultats, i destaca els greus retrocessos que van patir concretament les situacions a Afganistan -amb la presa de poder per part dels talibans- i Myanmar -amb el cop d'estat de febrer-. En total, 37 processos i negociacions de pau van tenir lloc l'any 2021 (per continents: dotze a Àfrica, deu a Àsia, set a Europa, cinc a l'Orient Mitjà i tres a Amèrica). D'aquests 37 processos de pau, divuit estan associats a conflictes armats actius durant l'any. En paral·lel, l'any passat es van desenvolupar catorze altres conflictes armats sense que hi hagués cap diàleg encaminat a la pacificació.

Entre els processos que van patir dificultats durant l'any passat es citen també els casos de Filipines (Front Democràtic Nacional), Iemen, Síria, Palestina, Somàlia, Líbia, Mali o, al continent europeu, Geòrgia-Rússia, Armènia-Azerbaidjan o el cas d'Ucraïna, que aquest 2022 ha viscut òbviament un empitjorament amb l'escalada militar actual. Com a processos majoritàriament estancats al llarg de l'any, es tractaria d'Eritrea-Etiòpia, Marroc-Sàhara Occidental, Corea del Nord-Corea del Sud, Corea del Nord-Estats Units, Nagalàndia (Índia), Xipre, Moldàvia (Transnístria) i Israel-Palestina. Per contra, es destaquen avenços relatius a Moçambic, Sudan-Sudan del Sud, Papua Nova Guinea (Bouganville), Filipines (Bangsamoro), Veneçuela (per les negociacions a Mèxic entre govern i oposició), Colòmbia (ELN) i el País Basc, que l'ECP destaca com a "escenari d'avenços en l'àmbit de la convivència i l'apropament de presos i preses d'ETA en un any en què es va commemorar el desè aniversari de cessament definitiu de l'activitat armada de l'organització".

L'anuari destaca dos aspectes dels processos i negociacions de pau durant l'any passat. D'una banda, la participació d'actors externs en la majoria dels processos de pau: en 33 de les 37 negociacions, hi havia participació de governs de tercers països, organitzacions internacionals -Nacions Unides, la Unió Europea, la Unió Africana, l'OSCE, etc.- actors locals governamentals o de la societat civil, organitzacions religioses... I, d'altra banda, les dificultats persistents patides per les dones per participar en les negociacions i per incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, l'agenda o els acords dels processos de pau, malgrat alguns avenços limitats que s'han produït, en diferents sentits, a Mali, Filipines i Colòmbia. L'ECP subratlla, però, que els moviments i organitzacions de dones van ser actors clau en la persistència de la participació de la societat civil en la cultura de pau.

Finalment, cal destacar que -en línia amb la situació observada l'any precedent- al 2021 la pandèmia de COVID-19 va continuar agreujant els context humanitari i de drets humans en diversos països on s'estaven desenvolupant processos de pau. En alguns contextos les mesures de resposta a la situació pandèmica van comportar la continuïtat de polítiques que deterioren  la situació de seguretat. En alguns casos al continent africà, per exemple, els governs han utilitzat l'establiment d'estats d'alarma i excepció per perpetuar-se en el poder, fet que va dificultar l'evolució de les negociacions i iniciatives de pau.

La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

  • Pau, justícia i institucions sòlides

Dins de