Mark Rosenberg: "La pandèmia ens ha ensenyat que cal enfortir el sistema sanitari públic"

"Al Canadà hem estat molt pendents de l'oferta mundial de metges, infermeres i altres treballadors sanitaris per cobrir l'escassetat del sistema sanitari canadenc, quan el que s'hauria hagut de fer és ampliar la formació pròpia d'aquests professionals per no haver-los d'anar a buscar fora"

El catedràtic del Departament de Ciències de la Salut Pública de la Queen's University de Kingston (Canadà), Mark Rosenberg, va oferir el divendres 23 de setembre la conferència «The tragedies of the COVID-19 pandemic: The end of 'just-in-time' health care» a la seu del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), al campus de Bellaterra. És un investigador  reconegut internacionalment en l'àmbit de l'envelliment, la salut i el desenvolupament. La seva recerca es pot trobar a les principals revistes de geografia, gerontologia, ciències socials i medicina de tot el món.

-Vostè diu que cal fer desaparèixer el model sanitari just-in-time. Què vol dir això?
És un concepte que prové de la indústria automobilística. És la idea que totes les parts han d'arribar a la fàbrica al mateix moment per ser col·locades alhora, juntes, a l'automòbil. És un model d'ajustament a la demanda. La faig servir com a analogia del que ha passat al sistema sanitari canadenc, on durant els darrers trenta anys els hospitals han reduït els llits i els subministraments de proveïdors externs fins al punt que no van tenir excedents ni flexibilitat durant la pandèmia de covid-19, amb conseqüències desastroses.

És a dir, si fa anys una persona arribava a l'hospital perquè no es trobava bé podia estar-s'hi set dies, ara arribes quan ja estàs molt malalt, i t'envien a casa com més aviat millor.

-Què ens ha ensenyat la pandèmia en el tema de la gestió sanitària?
-La pandèmia ens ha demostrat que cal fer èmfasi en la prevenció i no esperar fins a l'últim moment. Que hem de fer canvis de model sanitari perquè quan vinguin més pandèmies no passi el que va passar amb la covid-19, que es va col·lapsar el sistema perquè no estàvem preparats. No teníem les peces que necessitàvem, diguéssim.

-A Espanya hi ha un estudi que assenyala que el 2025 hi haurà una manca de metges molt gran, i una de les causes seria el fet que es jubilen molts metges i metgesses, i els que entren no cobreixen el nombre de persones que marxen. 
-Bé, això és només una part del problema. Aquesta situació ja se sap de fa temps. És un tema predictible, són dades objectives.Però la qüestió és una altra: no formem prou professionals. 

-I què proposa fer?
-Cal canviar el model si volem estar preparats per a la propera pandèmia. Però en el cas del Canadà el que veiem és que no podem dependre de la resta del món. Hem estat molt pendents de l'oferta mundial de metges, infermeres i altres treballadors sanitaris per cobrir l'escassetat del sistema sanitari canadenc, quan el que s'hauria hagut de fer és ampliar l'oferta de metges, llits d'hospital, etc. i no pas l'oferta de treballadors de països d'ingressos baixos i pocs mitjans per a l'atenció sanitària. Cal anar cap a un model de solucions fetes a casa, un model home grown.

-A què es refereix quan diu home-grown solutions?
-Em refereixo a mirar endins, i no cap a fora. El millor exemple és la manca de metges. El govern canadenc controla quants estudiants estudien a les universitats que ofereixen estudis de medicina i d'infermeria, però després es dediquen a convèncer doctors d'altres països que vinguin al Canadà perquè tenim manca de metges.

-Quin impacte té el fet que s'hagin d'"importar" metges de fora del país? El nivell de la formació és diferent?
-Més enllà que el nivell de formació sigui diferent, és una solució que no funciona, segons el meu parer. Cal preguntar-se si és ètic contractar metges i infermeres que s'han format a fora, una formació que han pagat governs d'altres països. Això genera una situació que fa que aquests països es quedin desatesos, sense aquests professionals.

-Això és fruit del món global i de mercat lliure en el qual vivim, on tothom pot triar cap on encaminar la seva carrera, no?
-Sí. No estic pas en contra d'això si té a veure amb la llibertat individual. Tothom ha de tenir oportunitats. Però en l'àmbit social i global i des del punt de vista ètic, hauríem de plantejar-nos si la solució és aquesta en lloc de formar nosaltres mateixos més doctors. Per a mi la resposta demanaria buscar una solució local i no pas una solució global.

-Quin paper tenen les universitats en aquesta situació?
-Per exemple, a la meva universitat oferim al voltant d'unes 100 places per formar metges nous, però tenim al voltant de mil demandes. Això fa que s'hagin de buscar professionals d'altres països. Per a mi la solució implicaria formar més metges a casa.La majoria dels meus col·legues a la Universitat estarien encantats de formar molts més estudiants de medicina, si tinguessin més recursos, és clar.

-Aleshores, és una qüestió de recursos?
-Bé, diria que és més aviat una qüestió de quin sistema sanitari volem. Les solucions que vam aplicar en el passat han fracassat. No podem dependre de solucions que miren en l'àmbit internacional, sinó que cal ser honestos i mirar cap a dins i buscar solucions internes, a casa, formant més professionals.

-És comparable la situació que s'està vivint al Canadà amb el model espanyol?
-Bé, honestament no conec a fons el sistema espanyol, però la meva impressió és que, en general, en la majoria de països occidentals, és similar. La idea de reduir els subministraments als hospitals i que s’arribi a l'hospital quan s'està malalt és la mateixa en tots aquests llocs. Diria que al Canadà va passar el mateix: no hi havia prou infermeres, ni prou metges, ni màscares, ni equips de protecció, etc. Vam tenir els mateixos problemes.

-El sistema sanitari públic és fort al Canadà?
-Sí. La majoria de població està coberta pel sistema públic. Tenim un sistema privat petit. Només cal pagar per serveis extra com ara les ulleres o el dentista, per exemple. És un model molt similar a l'espanyol, diria.

-De quina forma la demografia ha impactat o està impactant en tota aquesta situació sanitària?
-La xerrada que oferiré no tractarà en si de demografia, però sí que assenyalaré com la població del Canadà està envellint i això impacta en el sistema sanitari, igual que està passant a Espanya, per exemple.

Aquesta població gran ha pagat durant tota la seva vida laboral un sistema públic sanitari, o sigui, que el sistema que tenim avui és en essència gràcies als impostos que han pagat ells, però jo em pregunto si el sistema sanitari està preparat per atendre'ls correctament. Al Canadà la mortalitat més gran amb la pandèmia es va donar en aquesta població. Les residències i centres sanitaris on hi havia habitacions compartides entre la gent gran és on es van donar les taxes més altes de mortalitat i el govern va dir que això ho canviaria, que faria habitacions individuals després, però continuem igual.

-És una qüestió de diners?
-Els responsables d'hospitals i centres sanitaris diuen que no tenen prou recursos, però penso que és més una qüestió de com es gasten aquests recursos econòmics. Gastar més diners en sistemes d'informació i en sistemes de gestió està molt bé, però no serveix de res si no hi ha prou infermeres o metges. El sistema el que necessita és més personal sanitari, més habitacions individuals, etc. Destinar més diners a ordinadors no resoldrà el problema.

-Després de la pandèmia, ens trobem en una nova era, una fi del sistema sanitari públic? Cal un nou model?
-No, és al revés. La pandèmia ens ha demostrat que cal reforçar el sistema públic de salut a tot arreu. No podem dependre de sistemes privats de sanitat que no donen resposta a tothom. Si mires els sistemes arreu del món, veuràs com els països que tenien un sistema sanitari públic fort han sabut gestionar millor la pandèmia: el Canadà, la majoria de països d'Europa, Austràlia, Nova Zelanda. A l'altra banda hi hauria els Estats Units o la Gran Bretanya. La realitat és que no tothom es pot pagar una mútua privada de sanitat, per exemple, i això fa que més persones quedin desateses i més vulnerables quan hi ha pandèmies.