Les universitats catalanes reivindiquen la transferència de coneixement com a motor d'innovació i impacte social
Més de 150 professionals del sistema universitari van participar en la III Jornada de les Oficines de Transferència de les Universitats Catalanes, celebrada el passat 3 de juny a l’auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
Per tercer any consecutiu, les oficines de transferència de les universitats catalanes es van reunir per reflexionar sobre la connexió entre la recerca i la societat i generar espais de debat, intercanvi i aprenentatge entre els professionals que impulsen la col·laboració amb l’entorn socioeconòmic des de dins de les institucions.
El director general de Transferència i Societat del Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Javier Selva, va obrir la jornada destacant la importància de la transferència de coneixement com a pilar estratègic per fer de Catalunya una de les regions més innovadores d’Europa. «El Pla estratègic d’impuls a la transferència del coneixement de la Generalitat de Catalunya aposta precisament per transformar el sistema d’R+D+I prioritzant la transferència i la col·laboració publicoprivada», va explicar.
La vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB, Rosa Maria Sebastián, va ressaltar que «aquesta jornada s’ha consolidat com una cita de referència per als professionals de la transferència universitària a Catalunya, i ofereix una plataforma per compartir bones pràctiques, establir sinergies i repensar col·lectivament les estratègies de connexió entre la recerca acadèmica i els reptes socials i econòmics del país».
Javier Selva, director general de Transferència i Societat del Coneixement de la Generalitat de Catalunya, i Rosa Maria Sebastián, vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB.
A continuació, Xavier Vallvé, director de l’Oficina de Transferència de Coneixement i Valorització de la Recerca de la UAB, va presentar indicadors i resultats de les activitats de transferència del coneixement de les universitats públiques catalanes. De 2021 a 2023 es van sol·licitar 203 patents noves, es van signar 211 acords de transferència, que van generar 7,4 M€, i es van crear 35 empreses derivades (spin-offs).
La ponència principal va ser a càrrec de Simon Hepworth, director de Transferència de Coneixement a Research England. Amb el títol «The Future of University Innovation, and how to get there», Hepworth va explorar l’evolució de les empreses derivades universitàries, els reptes del finançament per fer madurar les tecnologies profundes (deep tech) i les polítiques públiques per enfortir l’ecosistema d’innovació, a partir de la seva experiència a l’Imperial College London i a l’organització TenU. «El futur és una universitat impulsada per la seva missió, que integri la investigació bàsica, la ciència aplicada, la innovació i la justícia social, no com a compartiments separats, sinó com una canonada contínua del laboratori a la vida real», va concloure.
La jornada va continuar amb una sessió sobre estratègies de comunicació per generar impacte en la transferència de coneixement a càrrec d’Ana Cano, responsable de projectes a Iuris.doc. Cano va mostrar exemples pràctics de formats i materials de difusió per fer la transferència visible, entenedora i rellevant per a les persones que poden transformar-la en impacte: les empreses, el mercat i la societat.
L’última sessió es va centrar en com dissenyar, explicar i mesurar l’impacte en projectes de recerca i transferència. Toni Bassaganyas, de l’Àrea d’Estratègia de la Institució CERCA, va repassar què entenem per impacte i les implicacions que té en tot el procés de recerca. «Cal corroborar la connexió entre la recerca i l’impacte, demostrar que l’impacte s’ha produït», va remarcar. I, sobretot, no s’han de confondre els indicadors d’impacte amb els de la transferència de coneixement o divulgació. «L’objectiu final de centrar-nos en l’impacte és que l’ecosistema de recerca faciliti que es generi recerca excel·lent i que els beneficis potencials que se’n derivin es tradueixin en canvis reals».
Per la seva banda, Juan Solís, director general d’Arvor, es va centrar en com mesurar l’impacte de projectes de valorització de la recerca i com preparar-los en cada fase per aconseguir finançament i fer-los avançar. «És important avaluar i preveurel’impacte d’un projecte segons la fase de desenvolupament en què es troba, segons el seu nivell de maduresa tecnològica», va destacar.
L’acte, dut a terme amb el suport de la Xarxa d’Emprenedoria Universitària (XEU) i el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, va comptar amb personal tècnic i de gestió de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) i la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU).
Més informació