Les teories de la conspiració incrementen el populisme

En l’última dècada, i en paral·lel amb l’increment del suport als partits populistes a tot Occident, ha augmentat el nombre d’estudis sobre temes relacionats amb el populisme, incloent-hi les causes i les conseqüències del vot a partits que defensen aquest tipus de postulats, o els motius i els efectes que poden tenir l’aparició i la intensificació de les actituds que els sustenten.

Un altre aspecte que ha despertat un gran interès són els vincles que hi ha entre les idees conspiratives i el populisme. Carolina Galais, investigadora del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Marc Guinjoan, professor agregat i investigador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), analitzen les possibles connexions en l’estudi «I want to believe: The relationship between conspiratorial beliefs and populist attitudes in Spain » («Vull creure: la relació entre creences conspiratives i actituds populistes a Espanya»), publicat recentment en accés obert a la revista Electoral Studies.

Diferents explicacions per a un mateix problema

A l’hora d’abordar aquesta qüestió, hi ha diferents postures. Alguns autors es mostren partidaris de no diferenciar de manera gaire clara idees conspiratives i populisme, perquè consideren que són fenòmens molt semblants o que reflecteixen una mateixa mentalitat. Uns altres, per contra, situen en l’origen i com a motor de canvi un d’aquests dos factors. Aquest és el cas de Guinjoan i Galais: «En el nostre article argumentem i provem empíricament mitjançant diferents estratègies metodològiques —incloent-hi un experiment— que les teories de la conspiració expliquen canvis en les actituds populistes. L’exposició a històries de tipus conspiratiu n’augmenta la credulitat, i això, al seu torn, potencia les actituds de tipus populista, especialment el pensament maniqueu.»

Encara que això no vol dir que el fenomen invers no es produeixi també i que les actituds populistes no puguin ser un factor que propiciï la creença en teories de la conspiració. De fet, hi ha evidències que demostren que el discurs de determinats partits pot fomentar el desenvolupament d’aquestes idees. «Totes dues vies són factibles i passen alhora; per a algunes persones funcionarà en un sentit i per a altres, en un altre. En el nostre article ens concentrem a demostrar la via menys explorada, i és que l’exposició a teories de la conspiració fomenta el pensament populista», asseguren els autors.

Dues enquestes en línia i un experiment

Per dur a terme aquest estudi, els autors es van basar, en primer lloc, en una enquesta resposta en línia per 2.887 persones adultes. Es buscava establir si hi havia alguna relació entre els qui creuen en quatre teories diferents de la conspiració —vinculades amb l’11S, la indústria farmacèutica, l’existència de grups secrets que dominen el món o la vida extraterrestre— i una sèrie d’afirmacions populistes com ara «molts dels membres del Govern són pocavergonyes» o «la gent que no comparteix les meves idees polítiques està mal informada». I es va demostrar que, en efecte, hi ha una correlació i la gent que defensa teories de la conspiració tendeix a mantenir actituds populistes.

La segona part de l’estudi va consistir en un experiment d’enquesta en el qual es va seleccionar un grup de participants a l’atzar i se’ls va exposar a una història conspirativa relacionada amb els atemptats de l’11S. Posteriorment, se’ls va fer preguntes per comprovar com es posicionaven respecte d’una sèrie d’afirmacions marcadament populistes i es va veure que el seu grau d’acord amb aquestes idees era molt major que el de les persones d’un grup de control que no havien estat exposades a la història conspirativa.

Un món de bons i dolents

D’entre les diferents dimensions del populisme, la que es va veure més afectada per l’exposició a teories conspiratives va ser el maniqueisme. És a dir, la que planteja una visió de la societat dividida entre bons i dolents, entre els qui tenen raó i els qui estan equivocats. Aquesta idea, tal com explica el personal investigador, encaixa bé amb les teories de la conspiració, en les quals sempre hi ha una trama global que amaga la veritat sobre determinades situacions. I això cal tenir-ho molt en compte perquè el maniqueisme està, probablement, darrere d’altres fenòmens preocupants de les últimes dècades, com ara l’augment de la polarització i el suport a partits populistes i fins i tot antisistema.

Per contra, les teories de la conspiració no van semblar incidir en les altres dues dimensions del populisme: l’antielitisme —que consisteix en el rebuig als individus i les institucions que tenen el poder— i el poblecentrisme —basat en la idea que la sobirania popular és el valor democràtic suprem i que el poble és qui ha d’exercir el poder. «Tot i que hi havia raons per esperar que les actituds conspiratives incidissin també en aquestes dues dimensions, les dades ens revelen que, almenys en el cas d’Espanya, no és així. L’exposició a teories de la conspiració i la creença en aquestes teories ens porten a veure el món en blanc i negre, com una lluita entre bons i dolents. Des d’aquest punt de vista, qualsevol coalició, acord o compromís entre actors o partits polítics es prendrà com a alta traïció, i qualsevol cessió davant els adversaris causarà indignació i desencantament», assenyalen Guinjoan i Galais.

A Espanya, país en el qual se centra l’estudi, les xifres de suport a les teories de la conspiració se situen en la mitjana i són molt similars a les d’altres països. Així que Guinjoan i Galais creuen que els resultats del seu estudi poden ser extrapolables, segons expliquen: «No tenim motius per pensar que la relació que observem a Espanya no es doni en altres contextos, fins i tot assumint que tenen una naturalesa diferent. Dit això, la resposta definitiva a aquesta pregunta només podrà venir d’una anàlisi empírica en un altre país d’interès.»

Article de referència

Guinjoan, Marc; Galais, Carol (2023). I want to believe: The relationship between conspiratorial beliefs and populist attitudes in Spain. Electoral Studies, 81. https://doi.org/10.1016/j.electstud.2022.102574