Vés al contingut principal

Les anxoves de la costa catalana estan sanes i lliures d'Anisakis

14 juny 2022
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Un estudi de la UAB publicat a Science of the Total Enviroment certifica que les anxoves que es pesquen a la costa catalana tenen un bon estat de salut i, a diferència de les poblacions d’altres zones, no es detecta la presència significativa d’Anisakis o altres paràsits potencialment perillosos per a la salut humana.

Pesca d'anxoves

Un estudi del grup de recerca SEAaq (Salut d’Ecosistemes i Animals Aquàtics) del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicat a la revista Science of the Total Enviroment (STOTEN), ha analitzat l'estat de salut de l'anxova en diferents punts de la costa catalana (Tarragona, Barcelona i Blanes).

L'estudi ha analitzat, entre d’altres, els paràsits que infecten aquesta espècie, amb un especial interès per les espècies que podrien ser transmeses als humans i causar una possible infecció (paràsits zoonòtics). També s’ha analitzat la presència d'elements antropogènics (entre ells, els microplàstics) en el tracte digestiu dels peixos, així com l’impacte potencial en el seu estat de salut, i ha comparat els valors obtinguts amb els registrats 12 anys abans.

Segons el resultat de l’estudi fet en anxoves de la costa catalana s’ha observat que no presenten cap patologia rellevant, ni cap espècie paràsita zoonòtica que pugui afectar l'ésser humà tal i com explica l’investigador de la UAB Oriol Rodríguez-Romeu: “Tot i que en els peixos analitzats s’ha trobat paràsits i algunes alteracions menors en òrgans, tot està dins de la normalitat i del que és habitual trobar en el medi natural. Res de tot això suposa un perill, ni per als seitons, ni per a les persones”.

En comparació amb les poblacions d'anxova en altres àrees de distribució de l’espècie, on sí es registren valors elevats de paràsits zoonòtics, les anxoves de la costa catalana semblen tenir un risc de transmissió d’aquests paràsits als humans molt més reduït. “Per exemple,  no s’ha detectat Anisakis en cap dels individus en les diferents poblacions estudiades, a diferència del que passa a l’Atlàntic o altres zones del mar Mediterrani, on  la presència d’aquest paràsit és molt més freqüent”, remarca la investigadora de la UAB Maria Constenla.

L'anxova (Engraulis encrasicolus) és un component clau dels ecosistemes pelàgics del mar Mediterrani, amb un valor comercial destacat que sustenta importants pesqueries a les nostres costes. Durant les últimes dècades s'han observat reduccions progressives de la mida de la població d'aquesta espècie al mar Mediterrani, així com de la mida i de l’edat de maduració. Tot i que l’estudi no ha revelat impactes dels plàstics sobre les anxoves catalanes, s’ha de remarcar que els nivells de contaminació per plàstic (microplàstics ingerits) als peixos són més elevats en la mostra recollida l’any 2019 (70% de prevalença) que 12 anys abans, l’any 2007 (amb un 40% de prevalença). Això posa de relleu, un cop més, la necessitat de combatre la contaminació per plàstics i de reduir la seva arribada al medi.

En aquest estudi es van trobar microfibres i partícules de plàstic al tracte digestiu en aproximadament la meitat dels peixos analitzats i entre un i dos ítems per anxova. Aquests són nivells relativament similars o fins i tot inferiors als que es poden trobar en altres espècies de la mateixa zona i que reflecteixen, com la comunitat científica ha anat demostrant, l’abundant presència de partícules derivades de plàstics en el medi marí. Tot i això, aquests estudis conclouen que no sembla haver afectació directa a la salut dels peixos. El fet de que es trobin només en el tracte digestiu és també una observació important en referència a la seguretat alimentària, ja que en el seitó, de la mateixa manera que en la gran majoria d'espècies de peixos, es retiren les vísceres abans de menjar-los. Per tant, “creiem fermament que la quantitat de microplàstics susceptibles de poder ser ingerits pels humans com a conseqüència del consum de seitons és molt menor que la que s'ingereix habitualment a través de qualsevol altra font, com ara l’aire o els envasos de plàstic”, segons remarca la professora de la UAB Anna Soler-Membrives.

Aquesta  recerca ha estat finançada mitjançant els projectes SOMPESCA (del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i els fons europeus FEMPS) i el projecte nacional PLASMAR (Projecte I+D+i “Reptes d’Investigació” del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades). En els estudis, coordinats per Maria Constenla i Maite Carrassón, respectivament, han participat Oriol Rodríguez-Romeu, Ester Carreras-Colom, Anna Soler-Membrives, Sara Dallarés i Francesc Padrós , membres del Grup SEAaq, del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB.

Article de referència

Rodríguez-Romeu, O., Soler-Membrives, A., Padrós, F., Dallarés, S., Carreras-Colom, E., Carrassón, M., Constenla, M., 2022. Assessment of the health status of the European anchovy (Engraulis encrasicolus) in the NW Mediterranean Sea from an interdisciplinary approach and implications for food safety. Sci. Total Environ. 156539. DOI:  https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2022.156539

Dins de