La Xarxa Vives atorga la Medalla d'Honor a Carles Solà
La Xarxa Vives d’Universitats (XVU) lliurarà la Medalla d’Honor al químic i exrector de la UAB, Carles Solà, en un acte que tindrà lloc el 2 de juliol a la Universitat CEU Cardenal Herrera, a València. El guardó reconeix la trajectòria professional i el compromís amb la ciència, la cultura i la societat. Es podrà seguir en directe, a partir de les 12 h, a través del web de la XVU.
El Consell General de rectores i rectors de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU) ha distingit amb la Medalla d’Honor de la institució a l’antropòleg Joan Prat i Carós, al químic Carles Solà Ferrando i al físic Ramon Lapiedra i Civera. L’acte de lliurament tindrà lloc el 2 de juliol a la Universitat CEU Cardenal Herrera, a València, i es podrà seguir en directe a partir de les 12 h. Aquesta és la màxima distinció que atorguen conjuntament les 22 universitats de la Xarxa Vives, en reconeixement a la trajectòria professional, el compromís amb la ciència, la cultura i la societat que, des de diferents àmbits i disciplines, han desenvolupat les persones homenatjades. Des de 1995, any en què es van lliurar les primeres medalles, han rebut aquesta distinció 26 persones dels més diversos àmbits de coneixement.
Carles Solà Ferrando (Xàtiva, 1945) és catedràtic d’Enginyeria Química de la UAB, de la que n'ha estat rector entre el 1994 i 2002. Fruit de la seva dedicació a la gestió universitària va ser nomenat conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà entre el 2003 i 2006. Les seues contribucions científiques l’han conduït a ser nomenat doctor honoris causa a la Universitat de Southampton (1999), així com mereixedor de la Medalla d’Enginyeria Química de la Universitat de Valladolid (2005).
Llicenciat i doctorat en Ciències Químiques a la Universitat de València (UV), la seva carrera acadèmica s’ha desenvolupat principalment a la UAB, on va impulsar l’actual departament d’Enginyeria Química i els estudis de grau en Biotecnologia, pioners a l’Estat espanyol.
Solà ha participat activament en l’enfortiment de la cooperació interuniversitària. Va ser un dels fundadors de la Xarxa Vives d’Universitats (de la qual fou president) i de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). També ocupà el càrrec de president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i fou membre del Comitè Executiu de l’Associació Internacional de Presidents d’Universitats (2000-2002) i del Consell de l’Associació Europea d’Universitats (EUA) (2010-2014). En la seva etapa com a conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, va impulsar la modernització de les universitats durant el procés de convergència europea.
Carles Solà va reprendre l’activitat científica com a membre del grup d’Enginyeria Cel·lular i de Bioprocessos de la UAB després del període dedicat a la gestió universitària. La recerca desenvolupada en aquest grup s’ha centrat principalment en la producció de vacunes de nova generació i en l’optimització de processos biològics de captura de CO2 en el disseny de sistemes de producció de microalgues per a l’ús farmacèutic i cosmètic.
Els altres dos guardonats són Joan Prat i Carós (Celrà, 1947), catedràtic emèrit de la Universitat Rovira i Virgili (URV), màxim impulsor de l’Antropologia Social desenvolupada a Tarragona i un referent internacional dels estudis d’aquesta àrea de coneixement. En concret, ha estat pioner en la recerca de la cultura popular catalana (especialment en l’àmbit folklòric i religiós), els mites contemporanis i els nous imaginaris culturals, la formació del pensament etnològic a Catalunya i en l’anomenat excursionisme científic, vinculat al romanticisme burgès.
I el tercer guardonat és Ramon Lapiedra i Civera (Almenara, 1940), professor emèrit de la Universitat de València (UV), institució de la que fou rector entre el 1984 i 1994. La recerca de Lapiedra ha estat centrada en el camp de la relativitat general, la mecànica relativista predictiva, l’astrofísica relativista, la cosmologia, i la mecànica quàntica. Durant la dècada que exercí com a rector de la UV, destaca el procés de reforma i modernització que va experimentar la institució, i que va resultar en un increment exponencial del volum de la comunitat universitària i en un significatiu desenvolupament de la recerca realitzada en tots els camps científics de la institució.