Vés al contingut principal

La UAB, seu del BioBanc de la Fundació Barcelona Zoo

21 des. 2021
Compartir per Whatsapp Compartir per e-mail

El Banc de teixits i gàmetes viables de la Facultat de Veterinària serà una de les seus del Biobanc per a la conservació, el banc de teixits i de cèl·lules d’animals impulsat per la Fundació Barcelona Zoo, amb la vocació d’esdevenir un centre referent en el seu àmbit al sud d’Europa. El projecte, pioner a Espanya, té com a objectiu la conservació de la biodiversitat a través de la preservació de biomaterial d’animals.

Facultat de Veterinària

La Fundació Barcelona Zoo ha anunciat l’impuls i coordinació del BioBanc per a la conservació, un projecte integral per preservar biomaterial i cèl·lules viables i per facilitar l’estudi d’animals d’una manera menys invasiva, prioritzant una recerca que contribueixi a la conservació de les espècies, ara i en el futur.

El BioBanc s’organitza al voltant de dues seus: una al Banc de teixits i gàmetes viables a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i una altra al banc de línies cel·lulars CryoZoo, a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE). Neix amb una clara vocació internacional i l’ambició d’esdevenir un centre de referència europeu, en especial en el context del sud del continent, que ja compta amb la implicació d’institucions com  l’Associació Ibèrica de Zoos i Aquaris (AIZA) i ha de jugar un paper important en iniciatives globals com el World Biobank for Conservation.

La iniciativa s’ha desenvolupat per abordar la necessitat de proporcionar un recurs sostenible de mostres per a la investigació genètica i genòmica d'espècies animals, segons la Fundació Barcelona Zoo. Es vol homogeneïtzar de manera eficient les mostres de teixits i cèl·lules d’espècies animals que s’han anat recollint fins ara, especialment aquelles que estan en perill d’extinció, no només del Zoo de Barcelona, sinó també d’altres fonts. Això facilitarà un ús responsable i sostenible de les mostres per a una àmplia gamma d'aplicacions que milloraran la investigació fonamental i la conservació d'espècies en perill d’extinció.

Les línies de treball del BioBanc són la conservació de tota mena de teixits animals, prioritzant els neuronals i els implicats en la reproducció; la creació de línies viables cel·lulars i la creació de línies de cèl·lules mare; l’ús de tecnologia de reproducció in vitro; la histologia o estudi de l’estructura microscòpica del material biològic i la citometria per a l’estudi de les cèl·lules de la sang i, finalment, la completa caracterització molecular de les espècies més amenaçades. Es pretén així contribuir a la preservació de les espècies a través de la gestió informada, tant des del punt de vista molecular, ecològic com poblacional.

El Banc de teixits i gàmetes de la UAB

La UAB i la Fundació Zoo de Barcelona va iniciar l’any 2003 una col·laboració altruista per a la conservació de teixits morts d’animals d’interès del Zoo per al seu ús en estudis de recerca. El BioBanc recull l’esperit d’aquesta activitat i vol regularitzar i homogeneïtzar els processos, i treballar per tal que les aportacions de teixits no provinguin únicament del Zoo de Barcelona sinó de molts més centres. El responsable del banc per part de la UAB és Manel López Béjar, investigador del Departament de Sanitat i Anatomia Animals. La coordinadora del Banc de teixits és Annaïs Carbajal, investigadora de la UAB.

El  Banc de teixits  compta amb més d'11.000 mostres de teixits de fins a 284 espècies diferents: gairebé 3.000 mostres són originades al Zoo de Barcelona.  Recull fins a 30 tipus de teixits diferents (plasma, sèrum, femtes, orina, pèl, ploma, saliva, testicle, ovari, escates, barbes de balena, greix de cetaci, etc.), que s'emmagatzemen ja sigui a  temperatura ambient, refrigerats, congelats a -20 ºC o en tancs de nitrogen líquid. 

La seu ubicada a l’IBE s’emmarca en un àrea de treball innovadora al voltant de les línies cel·lulars i neix amb la intenció de ser l’equivalent europeu del Frozen Zoo de San Diego, una institució pionera des de la seva creació al 1964 i reconeguda en l'àmbit mundial en aquest camp.

Dins de