La UAB participa en el XIII congrés de l'associació d'embriologia ASEBIR

La XIIIa edició del congrés de l’associació d’embriologia ASEBIR, que enguany bat el rècord en assistents (més de 600) i comunicacions (més de 240), tindrà lloc per primer cop a Barcelona, al Palau de Congressos de Barcelona “Fira de Montjuïc”, del 12 al 14 de novembre. En l'acte inaugural participaran la biòloga Anna Veiga, fundadora de ASEBIR; el president de ASEBIR, Antonio Urries; el professor de la UAB i degà del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, Lluís Tort, i la regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva Cendán.
 
Investigadors de la UAB hi presentaran diversos treballs, entre els quals els següents:
 
Pot la liofilització de l'esperma humà plantejar-se com a opció real per a la seva criopreservació en ambients extrems?
 
Una col·laboració entre l'equip de Biologia de Dexeus Dona i el Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona demostra que la liofilització no anul·la la capacitat de fecundació dels espermatozoides, ja que una vegada injectats en oòcits d’hamster s'observa transcripció de l'ADN espermàtic.

La preservació espermàtica mitjançant liofilització ha demostrat ser eficaç en múltiples espècies. S'ha  aconseguit fecundació, desenvolupament embrionari, i descendència després de la microinjecció d'espermatozoides liofilitzats i posteriorment rehidratats en ratolins, rates, conills i cavalls, la qual cosa suggereix que la capacitat funcional de l'ADN espermàtic es manté. Però l'experiència amb espermatozoides humans és molt limitada. Estudis preliminars ja van observar que els espermatozoides liofilitzats no recuperen la seva mobilitat després de rehidratar-se per a poder usar-se amb finalitats reproductives.
 
La   novetat   que   aporta   aquest   estudi   és   que   ha   demostrat   que   els espermatozoides humans liofilitzats, després de ser rehidratats i microinjectats en oòcits de hàmster (els més semblants als oòcits humans disponibles per a ús experimental), tenen la capacitat d'activar l'oòcit, sustentar la formació de pronuclis i transcriure el seu ADN. Els resultats obren la possibilitat de valorar l'ús d'aquesta tècnica en situacions extremes o llocs remots, com a zones desèrtiques o a l'espai exterior, on no és possible criopreservar els espermatozoides humans amb les tècniques actuals per la impossibilitat d'utilitzar nitrogen líquid.
 
Impacte de l’exposició a nanoplàstics en gàmetes i embrions preimplantacionals de mamífer
 
Un dels factors que s’han relacionat amb l’increment recent de la infertilitat humana és l’exposició a contaminants ambientals emergents. Entre aquests hi trobem els microplàstics i nanoplàstics. En aquest estudi, que es presentarà en una de les dues ponències convidades de la sessió inaugural, s’han avaluat els efectes tòxics directes dels nanoplàstics sobre els oòcits, els espermatozoides i els embrions preimplantacionals dels mamífers, emprant el ratolí com a model.
 
Els resultats demostren que els nanoplàstics son capaços d’adherir-se a la membrana plasmàtica dels espermatozoides, comprometent paràmetres essencials per la seva capacitat de fecundació com la motilitat, la integritat de la membrana i la capacitat per a dur a terme la reacció acrosòmica. En canvi, els oòcits i els embrions preimplantacionals estarien protegits dels efectes nocius d’aquests contaminants gràcies a la zona pel·lúcida que els envolta. Tanmateix, danys en aquesta barrera protectora o la seva pèrdua durant el procés natural d'eclosió embrionària faciliten la internalització dels nanoplàstics en les cèl·lules, reduint la viabilitat i qualitat dels embrions i podent potencialment comprometre la seva capacitat d’implantació.

Aquests descobriments ressalten la necessitat urgent de continuar investigant els impactes dels nanoplàstics en la salut reproductiva humana i potenciar mesures per reduir l’exposició ambiental, amb l’objectiu de protegir la fertilitat i garantir la salut de les futures generacions. L’estudi està liderat per la doctora Elena Ibáñez de Sans, del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UAB.
 
Nous mecanismes moleculars implicats en la infertilitat masculina

El grup Genetics of Male Fertility de la UAB presenta dos avenços significatius en la comprensió de les bases moleculars de la infertilitat masculina, una condició que afecta aproximadament el 7% dels homes en edat reproductiva. Els estudis revelen tant nous biomarcadors per al diagnòstic de la infertilitat com mecanismes cel·lulars fonamentals en la formació dels espermatozoides.

En el treball titulat “Sperm mRNA Transcriptomics as a Diagnostic and Prognostic Tool in Male Infertility”, es presenten el transcriptoma espermàtic com a eina diagnòstica de precisió. Els investigadors van analitzar el perfil d’expressió de l’ARN missatger (mRNA) en espermatozoides d’homes fèrtils i infèrtils, en col·laboració amb l’Hospital Universitari Dexeus, Fertilab i Reproclinic. L’estudi va identificar un conjunt de gens l’expressió diferencial que explicarien les diferències de les característiques del semen entre donants fèrtils i pacients infèrtils, i les variacions observades entre pacients amb bons o mals resultats en tècniques de reproducció assistida (ART). Aquests resultats suggereixen que determinats transcrits espermàtics d’mRNA podrien utilitzar-se com a eines diagnòstiques i pronòstiques, permetent una avaluació més precisa i personalitzada de la infertilitat masculina.

El segon estudi, titulat “Homologous Chromosome Pairing Precedes Meiosis Onset and is Regulated by SYCP3 and SIRT7”, mostra un nou paper de SYCP3 i SIRT7 abans de la meiosi. La recerca revela que l’aparellament dels cromosomes homòlegs, un pas clau per a la formació dels espermatozoides, s’inicia abans de l’inici de la meiosi. Mitjançant l’ús de models murins, els investigadors van demostrar que l’absència dels gens SYCP3 i SIRT7 redueix significativament la capacitat de les cèl·lules germinals per associar correctament els cromosomes homòlegs, fet que podria comprometre la formació de gàmetes viables. Aquest descobriment redefineix les etapes inicials de l’espermatogènesi i ofereix noves claus sobre els mecanismes moleculars que garanteixen la fertilitat masculina.

Ambdós estudis han comptat amb el suport de projectes finançats per l’Instituto de Salud Carlos III, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i la pròpia Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El congrés que organitza la ASEBIR se celebra de manera ininterrompuda des de l'any 2001 i el seu objectiu és promoure la recerca i el coneixement en l'àmbit de la ciència reproductiva, així com afavorir l'intercanvi d'opinions i l’establiment de nous contactes entre els professionals.
 
Més informació:
https://www.congresoasebir.es/