La UAB acull amb èxit el VIII Congrés Iberoamericà d’Egiptologia, una cita de referència internacional

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha acollit entre el 7 i el 9 de setembre de 2026 la vuitena edició del Congrés Iberoamericà d’Egiptologia. Aquesta important trobada acadèmica ha aplegat una nombrosa comunitat d’investigadors d’arreu de l’àmbit iberoamericà per debatre i posar en comú els darrers avenços de la disciplina.

El congrés ha destacat per la notable transversalitat temàtica, en abordar pràcticament totes les línies d’investigació actuals sobre l’antic Egipte. Per primera vegada s’hi han programat sessions dedicades exclusivament a aspectes filològics i lingüístics, així com a astronomia i cosmologia. Així mateix, s’hi ha registrat una presència especialment destacada de comunicacions centrades en l’Egipte d’època grecoromana, cosa que posa de manifest el creixent interès acadèmic per aquest període històric.

Descobriments recents a Saqqara Nord

La ponència d’obertura va anar a càrrec del catedràtic d’Egiptologia Josep Cervelló, director de l’IEPOA, que va presentar les darreres troballes de la Missió Arqueològica Hispano-Egípcia a Saqqara. Cervelló va exposar els treballs duts a terme a la zona coneguda com a cementiri de Mariette, a Saqqara Nord, on la campanya de 2026 ha permès excavar de manera gairebé completa la mastaba doble de Iunmin, un oficial de l’administració central de l’estat, i del seu pare, Iti, datada a finals de la V dinastia i decorada amb relleus i escenes diverses.

Aportacions destacades de la recerca iberoamericana

Entre les nombroses línies de treball exposades, destaquen recerques de gran rellevància, com la de Daniel González León, que va presentar un estudi exhaustiu del signe jeroglífic de l’arbre a la tomba de Mereruka a Saqqara des d’una perspectiva paleogràfica, filològica i lexicològica. El seu objectiu és determinar, a través d’aquest cas concret, si la variació en el nivell de detall dels jeroglífics pot contenir informació semàntica que indiqui diferents funcions lingüístiques.

D’altra banda, Jaume Vilaró Fabregat va donar a conèixer un òstracon inèdit del Metropolitan Museum of Art de Nova York escrit en jeroglífic cursiu i possiblement procedent de Deir el-Medina, amb una estructura que té semblances amb els sarcòfags tebans de la dinastia XIX. A més, Vilaró també va participar en la presentació del projecte Medjehu sobre la història econòmica i social de la fusta al llarg del Nil.

En el camp de la lingüística i la filologia, Christian Olalla-Soler i Alejandro García Martín van examinar com les diferents teories gramaticals al voltant de la forma verbal sDm=f condicionen les traduccions d’una de les obres literàries més importants de l’antic Egipte, El camperol eloqüent.

Així mateix, la ponència de Francisco L. Borrego Gallardo va aprofundir en els textos funeraris de l’encantament TP 516, analitzant alguns elements poc freqüents que resulten de notable interès per al coneixement d’alguns aspectes força ignorats de la religió i la reialesa del Regne Antic. Finalment, la dimensió iconogràfica i religiosa va ser abordada per Marc Orriols-Llonch, que va analitzar la representació de les corporalitats i identitats de gènere en el papir de Torí 55.001, una peça realment excepcional amb diferents escenes sexuals. Guilherme Borges Pires va presentar un estudi sobre el significat de la llum en els textos laudatoris del Regne Nou per tal de valorar amb més precisió el pes i la funció d’aquest concepte en els textos.

Consolidació del lideratge de la UAB

L’èxit d’aquesta edició i de totes les sessions que s’hi han dut a terme reforça el paper de la UAB i concretament de l’IEPOA com a centre de referència en la docència i la investigació egiptològica en l’àmbit iberoamericà, impulsat per la trajectòria del seu màster universitari d’Egiptologia i les seves missions arqueològiques internacionals.