La reciprocitat entre humans i natura, clau per salvaguardar la salut planetària
Les pràctiques de reciprocitat entre les persones i la natura, concretament les relacions de cura per part dels humans envers la natura quan se’n perceben beneficis, poden contribuir de manera positiva al planeta i a les societats, segons es desprèn d’una investigació internacional completa que analitza les diferents maneres en què aquest concepte s’entén i es posa en pràctica arreu del món, i aporta evidències sobre el seu impacte en la sostenibilitat i el benestar social.
Les activitats humanes són les principals causes del canvi global, però les societats actuals són molt lluny de mitigar i adaptar-se als efectes de la industrialització i el capitalisme. Tot i això, un número especial de la revista People and Nature, de la Societat Ecològica Britànica, publicat aquesta setmana, mostra l’existència de moltes pràctiques culturals que promouen la reciprocitat amb la natura, cosa que posa de manifest que encara hi ha marge per a l’optimisme.
La investigació, feta per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), l’Institut d’Investigació per al Desenvolupament (França) i la Universitat de Victoria (Canadà), sorgeix de la necessitat de promoure formes de vida alternatives al món. Aquest número especial recull casos científics procedents dels cinc continents que mostren diverses formes de vida en reciprocitat amb la natura. «Aquests exemples meravellosos de les múltiples maneres en què les persones i la natura es beneficien mútuament són una esperança per al futur, perquè il·lustren que hi ha camins millors», afirma Natalie Ban, coeditora del número especial.
Després de més de dos anys de treball, el número especial evidencia que la reciprocitat és essencial en les formes de vida dels pobles indígenes i locals, i il·lustra maneres diverses i beneficioses de com les persones i la natura es donen suport mútuament. Sorgida d’experiències directes i interaccions amb espècies i espais, basada en una cultura de gratitud i de respecte, i sovint viscuda com un deure moral, la reciprocitat genera resultats socials i ecològics positius. «Molts dels articles demostren que els éssers humans poden tenir cura dels ecosistemes de manera que es mantingui la biodiversitat», explica Irene Teixidor-Toneu, coeditora del número especial.
«Aquest especial és una recopilació de 18 articles científics de diferents racons del món i presenta relats dels camins a través dels quals els ideals i valors de reciprocitat s’apliquen a les pràctiques quotidianes dels pobles indígenes i altres comunitats locals», explica Álvaro Fernández-Llamazares, investigador de l’ICTA-UAB i coeditor del número especial.
Els estudis de cas recollits són de naturalesa molt diversa i inclouen treballs sobre la gestió de palmeres a l’Amazònia equatoriana, sobre la protecció i recol·lecció d’orelles de mar a la costa nord-oest del Pacífic nord-americà i sobre la construcció de nius i la recollida d’ous d’aus marines a Estònia, entre d’altres. «Aquests estudis subratllen el gran èmfasi que es posa a mantenir relacions positives, recíproques i responsables entre els humans i els seus congèneres no humans», afegeix. La recol·lecció d’aliments per compartir-los amb els veïns al Camerun, la creació d’hàbitats a les zones intermareals que facilitin la fresa i la reproducció de peixos a Xile i el retorn a la mar de les despulles dels peixos capturats per alimentar les aus marines a la Patagònia xilena són només alguns exemples de pràctiques tan senzilles com beneficioses per a les persones i el planeta.
A més, destaquen que la reciprocitat presenta un fort contrast amb les societats capitalistes globalitzades unilaterals, explotadores i orientades al creixement i, atès que representa una manera de relacionar-se i de ser al món que persegueix la distribució justa dels recursos, conté un gran potencial de canvi transformador.
«La reciprocitat pot ser una norma cultural, però també el resultat d’una observació precisa de les conseqüències de traspassar els límits de l’ecosistema. La gent pot aprendre de les seves accions immediates i canviar la seva relació amb l’entorn per obtenir resultats més sostenibles amb força rapidesa», reflexiona Irene Teixidor-Toneu.
Article de referència:
Teixidor-Toneu I, Fernández-Llamazares Á, Alvarez Abel R, Batdelger G, Bell E, Caillon S, Cantor M, Correia JE, Díaz S, Fisk J, Greene A, Greening S, Hoyte S, Kalle R, Loayza G, Mattalia G, Montúfar RJ, Ojeda J, Phatthanaphraiwan S, Vaccaro I, Ban NC. 2025. Human-nature relationships through the lens of reciprocity: insights from Indigenous and Local Knowledge systems. People and Nature. https://doi.org/10.1002/pan3.70036
La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
Vida terrestre
Vida submarina
Acció climàtica