La recerca i la transferència de la UAB mobilitzen 160 milions d’euros anuals d’activitat econòmica

La recerca i la transferència desenvolupades a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van generar el 2025 una activitat econòmica estimada de 160 milions d’euros, segons les dades més recents disponibles i aplicant el multiplicador sectorial de producció d’Idescat. Aquest impacte reflecteix la capacitat de la Universitat per captar recursos, establir col·laboracions amb empreses i institucions i transformar el coneixement científic en noves tecnologies, projectes empresarials i solucions per a la societat.

Les dades, que la UAB dona a conèixer coincidint amb la Setmana de la Innovació 2026, mostren l’efecte de l’activitat investigadora més enllà de la mateixa Universitat. El 2025, la UAB i els centres vinculats de l’Esfera UAB van obtenir 122,8 milions d’euros de finançament de la recerca, dels quals 104,4 milions d’euros procedien de convocatòries competitives, i 18,3 milions, de vies no competitives, com ara convenis, contractes i prestacions de serveis. En total, es van comptabilitzar 753 convenis per un import de 14 milions d’euros, que connecten les capacitats científiques de la Universitat amb les necessitats d’empreses, administracions i institucions.

«Aquestes dades evidencien que la recerca universitària no només contribueix a generar nou coneixement, sinó que també té efectes directes sobre la competitivitat empresarial, la generació d’ocupació qualificada i la resposta a reptes socials, ambientals, sanitaris i tecnològics», destaca Rosa Maria Sebastián, vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB i directora del Parc de Recerca UAB.

Recerca amb impacte econòmic i empresarial

Més enllà de la captació de recursos, l’impacte de la recerca de la UAB també es concreta en el desenvolupament de noves tecnologies, la transferència de coneixement al teixit productiu i la creació d’empreses innovadores. Aquestes vies permeten transformar els resultats de la recerca en solucions amb aplicacions reals i generar noves oportunitats de desenvolupament empresarial.

En aquest àmbit, la Universitat encadena tres anys consecutius de creixement en nous projectes de transferència, amb 59 projectes iniciats el 2025. Aquest increment reflecteix la capacitat de la UAB per identificar resultats de recerca amb potencial d’aplicació i impulsar-ne el desenvolupament en sectors com la tecnologia informàtica, el farmacèutic, la tecnologia mèdica o l’energia. A més, entre 2020 i 2025, la Universitat va formalitzar 39 llicències o acords de transferència de tecnologia, que contribueixen a facilitar l’aplicació i l’explotació dels resultats de la recerca.

Una altra via perquè la recerca arribi al mercat és la creació d’empreses derivades del coneixement universitari. La UAB ha impulsat la creació de 33 empreses derivades, sorgides de tecnologies i coneixement desenvolupats en el seu entorn de recerca. El 2025 aquestes empreses van captar 17,7 milions d’euros en inversió o finançament, recursos que permeten avançar en el desenvolupament de les seves tecnologies, consolidar els projectes empresarials i facilitar-ne l’arribada al mercat.

Aquesta capacitat de generar innovació té una dimensió territorial especialment rellevant per la ubicació de la UAB al Vallès i a l’eix de la B30, un entorn amb una elevada concentració d’activitat industrial, tecnològica i empresarial i que, en els darrers mesos, ha rebut un impuls inversor en noves infraestructures de recerca. La proximitat entre empreses, universitats, centres tecnològics i equipaments científics facilita la col·laboració i l’aplicació del coneixement a les necessitats del teixit productiu.

Casos que exemplifiquen l’impacte

Aquest impacte es pot observar en projectes concrets que connecten la recerca de la UAB amb necessitats de l’Administració, del sistema sanitari o del mercat. Per exemple, en l’àmbit ambiental, la UAB treballa amb l’Agència de Residus de Catalunya, en un projecte dotat amb 1 milió d’euros del Fons Climàtic, per avaluar com es capta el biogàs en 44 abocadors catalans. El coneixement del grup de recerca GICOM permetrà determinar quina part del metà generat es captura i quina s’allibera a l’atmosfera, una informació que ajudarà l’Administració a identificar millores per reduir les emissions.

En l’àmbit de la salut, BrainMapp, una empresa derivada de la UAB i el Centre de Visió per Computador, exemplifica una altra via d’impacte: la creació d’una empresa a partir del coneixement desenvolupat a l’entorn universitari. L’empresa ha creat una eina digital de suport a la cirurgia de tumors cerebrals que ajuda els equips mèdics a identificar les zones relacionades amb funcions com la parla o el moviment que cal preservar durant l’operació. La tecnologia ja s’ha utilitzat en 31 intervencions, mentre l’empresa avança en la validació i la comercialització de l’eina.

En l’àmbit de les polítiques públiques, l’Institut Metròpoli, centre de recerca vinculat a la UAB, col·labora amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona per millorar la mobilitat ciclista. Un estudi sobre dos trams de la xarxa Bicivia va estimar que una inversió de 2,5 milions d’euros generaria un retorn social i econòmic de prop de 25 milions en 30 anys, cosa que va aportar evidència per orientar les decisions d’inversió pública.

La innovació UAB, oberta a empreses i institucions

Aquests dades es fan públiques en el marc de la Fira de la Innovació, un dels actes centrals de la quarta edició de la Setmana de la Innovació de la UAB, que té lloc del 19 al 23 d’octubre de 2026.

La Fira reuneix investigadors, empreses, administracions i agents de l’ecosistema d’innovació per donar a conèixer les capacitats científiques i tecnològiques de la Universitat i facilitar noves connexions entre el món acadèmic, empresarial i institucional.

La Setmana de la Innovació es completa amb diferents activitats orientades a donar visibilitat a la transferència de coneixement, l’emprenedoria científica i la innovació generada a l’entorn de la Universitat.