La pujada del salari mínim a Espanya del 2019 va impulsar el consum de les llars
La pujada del salari mínim a Espanya del 2019 —una de les més significatives a Europa les últimes dècades— va tenir un efecte significatiu sobre el consum de les llars espanyoles. Així ho revela un nou estudi elaborat per Hèctor Sala, catedràtic del Departament d'Economia Aplicada de la UAB, amb Ignacio González, professor de l'American University de Washington (EUA), i Pedro Trivín, professor de la Universitat de Milà (Itàlia), que examina els efectes d'aquesta reforma, caracteritzada per un increment del 22,3 % en tan sols un any.
Aquest increment sense precedents es va traduir en un augment mitjà del consum local del 4,5 %, amb una intensitat especial en la despesa discrecional. Les compres d'electrònica van créixer un 20,2 %, la despesa en lleure va augmentar un 11,7 % i el consum a restaurants i hotels va pujar un 8,7 %. Segons l'equip investigador, l'augment del salari mínim va permetre a moltes famílies expandir el consum i destinar una part dels seus ingressos a béns i serveis que van més enllà de les necessitats bàsiques. Alhora, no s'observen efectes negatius significatius sobre l'ocupació, almenys a curt termini, que és el període que abasta aquest estudi.
Tant l'anàlisi del consum local com la de consum de llars apunten en la mateixa direcció: el consum va augmentar de manera substancial i ràpida entre les llars afectades per la reforma, i l'augment es va concentrar en béns i serveis discrecionals. Així, doncs, els resultats ofereixen una nova perspectiva sobre els efectes de les polítiques de salari mínim. Més enllà del debat sobre l'ocupació, aquesta feina demostra que una pujada del salari mínim pot millorar substancialment el benestar dels treballadors amb menors ingressos, ampliant-ne l'accés a béns i serveis que abans estaven fora del seu abast, a més d'estimular el consum a nivell local. Això no obstant, la intensitat d'aquest impacte pot variar segons el context i les condicions en què s'apliqui la mesura.
L'anàlisi es basa en milers de transaccions anònimes amb targetes bancàries i pagaments en terminals punt de venda (TPV), proporcionats pel Banc Sabadell, amb cobertura a tot el territori nacional. A més, els autors complementen l'anàlisi amb dades de les llars provinents de l'Enquesta de Pressupostos Familiars de l'Institut Nacional d‟Estadística (INE).
La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
Reducció de les desigualtats