La investigació universitària a Espanya la continuen liderant les universitats públiques
Segons les dades de la darrera edició de l’informe de l’Observatori IUNE, promogut per l’Aliança 4 Universitats (UAB, UAM, UC3M i UPF), més del 90 % de l’activitat científica del sistema universitari espanyol es desenvolupa en institucions públiques, que destaquen també en producció, impacte i atracció de talent investigador.

La investigació científica a les universitats espanyoles continua estant impulsada pel sector públic, que concentra més del 95 % de la producció científica, el 92 % dels sexennis de recerca reconeguts i gairebé la totalitat dels contractes predoctorals i postdoctorals concedits. Aquestes dades s’han presentat en la nova edició de l’informe de l’Observatori IUNE, una anàlisi de l’evolució de l’activitat investigadora en el sistema universitari espanyol entre 2014 i 2023 promogut per l’Aliança 4 Universitats (A4U), que conformen la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
En termes de producció científica, en aquesta dècada el sistema universitari espanyol va generar un total de 648.594 publicacions, amb les universitats públiques com a autores del 95 % d’elles. A més, la productivitat del professorat continua sent significativament més destacada en l’àmbit públic, amb una mitjana d’1,40 articles per professor el 2021, enfront del 0,33 assolit pel sector privat el 2023.
Malgrat el creixement en volum de professorat a les universitats privades, que va augmentar un 219,9 %, aquests centres continuen presentant una participació limitada en els principals indicadors de qualitat i competitivitat investigadora. De fet, la seva mitjana de sexennis per professor el 2023 és de 0,06, davant del 0,25 de les universitats públiques.
Les dades de l’informe també destaquen el pes territorial del sistema públic: en comunitats com Galícia, Astúries o Castella-la Manxa no hi ha contribució de les universitats privades a la investigació, i en d’altres, com Andalusia, el seu pes és mínim (1,2 %). Per àrees temàtiques, les universitats públiques dominen àmpliament la producció en ciències experimentals, medicina, enginyeria i informàtica.
La col·laboració internacional també ha crescut, amb més del 54 % dels treballs científics signats en col·laboració amb institucions estrangeres. Les universitats públiques també lideren aquest àmbit, així com l’impacte de la recerca: les publicacions del sistema universitari espanyol han rebut més de 13,5 milions de citacions, amb un augment sostingut dels articles en revistes del primer quartil (Q1), que suposen ja el 60,8 % del total de 2023.
Pel que fa a l’atracció de recursos competitius, les universitats públiques concentren la majoria dels projectes del pla nacional d’R+D+I i del programa marc de la Unió Europea, amb un increment del 143 % en el nombre de projectes europeus obtinguts entre 2014 i 2023.
A més, les universitats públiques destaquen en innovació, malgrat la caiguda general del nombre de patents en els últims anys, i també en formació de nous investigadors i en atracció de talent, amb més del 97 % dels contractes predoctorals i gairebé la totalitat dels contractes Juan de la Cierva i Ramón y Cajal concedits el 2023. «Aquestes dades confirmen la capacitat del sistema públic per atraure i retenir talent investigador en totes les etapes de la carrera científica», indica Elías Sanz Casado, coordinador general de l’Observatori IUNE i catedràtic de documentació de la UC3M.
Amb un creixement sostingut de la despesa pública en educació superior des de 2015 i una millora en la visibilitat de la ciència produïda a les universitats públiques, l’informe de l’Observatori IUNE reforça el paper clau d’aquestes institucions en l’ecosistema d’R+D+I a Espanya. D’altra banda, el sistema universitari privat, tot i que en expansió, encara presenta una contribució molt limitada en termes de qualitat, impacte i competitivitat científica, segons els indicadors d’aquest observatori.
L’Observatori IUNE compta amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, així com d’un important nombre d’institucions com l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), el Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI), l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari Basc (UNIBASQ).
Més informació:
https://iune.es/