Vés al contingut principal

La immigració s'assenyala com a única alternativa a la despoblació

21 juny 2023
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Un estudi sobre despoblació que acaba de publicar el Centre d'Estudis Demogràfics (CED), a la UAB, assenyala la immigració com a alternativa actual a la despoblació a Espanya a causa del progressiu envelliment de la població rural i a la baixa natalitat. És una de les conclusions de l’estudi que han dut a terme els investigadors sobre els factors que van impulsar la despoblació entre el 1960 i el 1981, amb l'objectiu de comprendre les dinàmiques actuals de despoblació a Espanya. L’estudi indaga sobre aspectes poc coneguts fins al moment d’aquesta fase determinant de l’èxode rural espanyol, que donen peu a conclusions sobre el futur.

PobleDespoblacio

Si l'aïllament geogràfic de la primera despoblació a Espanya es va produir en un món ple, ara ho fa en un món rural buit amb escasses expectatives de regeneració demogràfica.

 

L'estudi «Despoblació 1.0: la geografia i els factors del declivi demogràfic rural a l'Espanya del Desenvolupament», que acaba de publicar el Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB a la revista Perspectives Demogràfiques, indaga sobre els factors que van impulsar el declivi demogràfic del món rural entre el 1960 i el 1981, quan es va concentrar el 65 per cent de la despoblació de les zones rurals. Aprofundeix en les causes que van propiciar el buidament demogràfic en aquesta època per comprendre les dinàmiques actuals dels processos de despoblació, i albira la immigració com a única alternativa actual a la despoblació.

Els mecanismes que van afavorir la despoblació a l'Espanya del “desarrollismo” (pobresa, capital humà, aïllament geogràfic i dependència de l'agricultura) han decaigut actualment i s'ha produït un envelliment de la població en zones rurals. "Aquesta situació ens deixa la immigració com a única alternativa realista per recuperar els territoris despoblats", assenyala l'autor de l'estudi, l'investigador i el professor de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joaquín Recaño.

L'estudi analitza les 264 zones d'Espanya (un 73,3 %) que van tenir pèrdues netes de població entre el 1960 i el 1981. El principal mecanisme de declivi demogràfic va ser l'èxode migratori, encara que actualment aquest ha estat substituït pel decreixement natural associat a l'envelliment demogràfic. “Si l'emigració pot ser mitigada amb innovadores i costoses mesures econòmiques, la recuperació de la natalitat no hi és ni se l'espera; a més, l'envelliment progressiu de la població a les àrees rurals augura un inevitable pes creixent de la mortalitat i un progressiu augment de la dependència en edats avançades”, destaca l'autor de l'estudi.

La investigació assenyala la immigració com a única alternativa realista per recuperar els territoris despoblats, i afegeix que les polítiques de lluita contra la despoblació no poden ser idèntiques, han de respondre a les peculiaritats de cada territori rural.

Factors per a la despoblació que han decaigut

Els mecanismes que van afavorir la despoblació han decaigut actualment: la pobresa ha disminuït substancialment i s'ha enquistat al sud de la Península, on la dimensió demogràfica més gran dels pobles va actuar històricament com a factor protector respecte a la despoblació.

El capital humà més gran en els àmbits rurals de certes àrees ja era un mecanisme de promoció social als anys seixanta. Si llavors el fet de tenir una titulació de batxiller era garantia d'ocupació a les zones urbanes, actualment els estudis superiors constitueixen el nou mecanisme de promoció dels joves rurals que tenen com a destinació final la gran ciutat.

Fa dècades, assenyala l'estudi, s'atribuïa a la manca d'infraestructures bàsiques un paper clar com a factor de despoblació a les àrees de muntanya; actualment, les infraestructures d'aquestes zones han millorat significativament.

Tot i això, “alguna cosa ha canviat substancialment: si l'aïllament geogràfic de la primera despoblació es va produir en un món ple, ara ho fa en un món rural buit amb escasses expectatives de regeneració demogràfica”, assenyala el professor Joaquín Recaño.

La línia de defensa contra la despoblació ja no és als pobles petits, sinó que s'ha traslladat a les ciutats intermèdies i capçaleres de comarca de moltes províncies de l'interior peninsular”. Aquest és un factor que cal destacar perquè les polítiques sobre la despoblació siguin eficients, destaquen les conclusions de l'estudi.

El món rural dels anys seixanta era molt divers com a resposta a la desigual distribució al territori de diferents característiques socioeconòmiques i demogràfiques que permetien identificar al territori cinc clústers espacials molt cohesionats geogràficament: el model rural Sud (Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura); el model rural Catalunya-Pirineus o Món Rural Ric; el model rural de la Meseta Nord; el model de la Muntanya Rural Pobra del Nord Peninsular, i el model rural de Galícia i Astúries. L'impacte del declivi demogràfic va ser molt desigual a aquestes zones. Els municipis pobres de la muntanya del nord de la península van experimentar la pèrdua més gran de població. A l’altre extrem, amb les pèrdues menys rellevants hi havia la regió de Galícia i Astúries.

La pobresa, el capital humà i la dependència del sector primari van propiciar la despoblació. Per contra, la mida demogràfica, la diversitat econòmica, el poblament disseminat dens i la disposició d'infraestructures van afavorir la retenció de població a les zones rurals.

ARTICLE DE REFERÈNCIA:

Revista Perspectives Demogràfiques. “Despoblació 1.0: la geografia i els factors del declivi demogràfic rural a l’Espanya del Desarrollisme”..Centre d’Estudis Demogràfics. UAB. Joaquín Recaño.

Dins de