La igualtat en el treball domèstic, clau per a la satisfacció de la parella
Segons un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB i la Universitat d’Estocolm que es publica a la revista Perspectives Demogràfiques, la igualtat a la llar es confirma com un factor clau de benestar dins la parella (tot i així, la percepció varia segons el sexe, el país i l’edat). Així, s’ha vist que a Suècia hi ha una major percepció d’igualtat que a Espanya, independentment del sexe.
A Suècia hi ha major percepció d’igualtat a la llar que a Espanya, segons l'estudi que publica el CED de la UAB.
Tot i els avenços en igualtat de gènere a l’esfera pública, la divisió del treball domèstic continua sent desigual dins de les llars. Amb l’objectiu d’explorar com homes i dones perceben el repartiment de les tasques domèstiques i quin és el grau de satisfacció que mostren, es publica avui a la revista Perspectives Demogràfiques l’estudi “Igualtat al treball domèstic, clau per a la satisfacció de
la parella: una comparativa entre Espanya i Suècia”.
L’estudi és fruit d’una col·laboració entre investigadors del Centre d’Estudis Demogràfics (CED-CERCA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (Mireia Almirall, Pau Miret i Joan García Román) i investigadores de la Universitat d’Estocolm (Livia Sz. Oláh). S’han analitzat dues enquestes representatives: l’Enquesta de Fecunditat 2018 (Espanya) i l’Enquesta de Gènere i Generacions 2021 (Suècia).
Les preguntes de recerca que han guiat l’estudi -centrat en parelles heterosexuals-, han estat dues: Com perceben homes i dones diferencialment la divisió de tasques domèstiques en cada país?, en primer lloc i, com varia el nivell de satisfacció en funció del tipus de divisió i del país de referència?, en segon. S’han analitzat les diferències per sexe, edat i país, així com la interacció entre el tipus de repartiment percebut i la satisfacció declarada.
La igualtat a la llar es confirma com un factor clau de benestar dins la parella. Les dades mostren que a qualsevol edat, les parelles sueques declaren més igualtat que les espanyoles i que els homes declaren més igualtat que les dones.
Els que perceben una major divisió igualitària són els homes suecs (65%), mentre que les que perceben un major desequilibri són les dones a Espanya (només un 23% declaren igualtat). Les dones sueques també són menys optimistes que els seus companys: només un 57% perceben equilibri. A Espanya, el 29% dels homes consideren que les tasques es reparteixen de manera igualitària.
Les dones són més crítiques amb l’equilibri domèstic i declaren nivells més baixos de satisfacció quan hi ha desequilibri (les dones espanyoles declaren 6,4 sobre 10). En canvi, els homes tendeixen a mostrar-se més satisfets, fins i tot en situacions de repartiment desigual, molt en particular a Espanya (8,5 entre els espanyols).
Per tant, la conclusió principal és que per una banda, a Suècia hi ha una major percepció d’igualtat que a Espanya, independentment del sexe. Per l’altra, un repartiment igualitari de les tasques domèstiques s'associa amb una major satisfacció, tant per a dones com per a homes i en tots dos països analitzats.
Pel que fa a l’edat, les parelles joves perceben més igualtat, però no queda clar si això respon a canvis al llarg del cicle de vida (la sensació d’igualtat es va perdent al llarg de la vida) o a diferències generacionals (les cohorts actuals perceben més igualtat que les més antigues). Com més jove és la parella, més es percep que les tasques es reparteixen amb major Igualtat. A Suècia augmenta amb els anys per a tothom, mentre que a Espanya millora entre els homes però empitjora entre les dones.
Influència de l’entorn social i les institucions
Segons la investigadora del CED de la UAB i una de les autores de l’estudi, Mireia Almirall Llambrich, “les normes socials defineixen del què s’espera de les dones i dels homes, i es generen unes expectatives que fan que sovint s’associïn les tasques domèstiques al gènere femení, i que la gent s’hi adapti encara que no ho consideri just”. Per això la investigadora considera que la desigualtat “no només depèn de les preferències individuals, sinó també de l’entorn social i les institucions que les modelen”.
L’estudi conclou que el fet que les dones siguin més crítiques i menys satisfetes davant el desequilibri a la llar “reflecteix no només expectatives desiguals, sinó també la persistència d’un sistema patriarcal que invisibilitza el seu treball i legitima l’aportació “auxiliar” dels homes a la llar”.
ARTICLE “Igualtat al treball domèstic, clau per a la satisfacció de la parella: una comparativa entre Espanya i Suècia”. Revista Perspectives Demogràfiques, octubre 2025. Centre d’Estudis Demogràfics. Universitat Autònoma de Barcelona.