La guerra a Gaza té un impacte devastador en la salut reproductiva de les dones, segons un informe de la UAB

Durant els primers mesos de l’ofensiva, fins al 70% de les persones mortes a Gaza van ser dones i infants, un canvi dràstic respecte als quinze anys anteriors, en què les dones havien representat menys del 14% de les víctimes mortals

L’informe Palestina: violències i impactes de gènere en temps de genocidi, elaborat per l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, que s’acaba de fer públic, posa el focus en com ha afectat a la població palestina el conjunt de violències exercides per Israel en temps de genocidi, posant especial atenció a les conseqüències en les vides i els cossos de les dones i les nenes. La publicació documenta i analitza les repercussions en termes de letalitat, els impactes en la salut física i mental —analitzant especialment l’ús de la violència reproductiva— i els efectes de la utilització de la violència sexual i de gènere com a mètode de tortura i intimidació.

La recerca s’ha desenvolupat a partir de l’anàlisi documental i d’entrevistes amb organitzacions feministes palestines. La publicació l’ha elaborat l’Escola de Cultura de Pau de la UAB com a part del projecte «Enfortiment de la resiliència de les dones palestines exposades a violències masclistes (Nablus, Cisjordània, Palestina)», liderat per l’Associació Hèlia i finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

L’anàlisi evidencia la continuïtat entre el genocidi en curs i les lògiques estructurals que des de fa dècades afecten la societat palestina. L’informe mostra com la vulneració del dret a al vida ha assolit nivells sense precedents, amb un alt percentatge de víctimes mortals entre dones, nens i nenes. Segons l’informe, el nombre de víctimes mortals palestines ha superat les 70.000 persones a finals del 2025 només a Gaza, tot i que diverses investigacions indiquen que la xifra real podria ser molt superior. La letalitat de la campanya militar s’ha caracteritzat per l’ús intensiu de bombardejos i armament d’alt poder destructiu en un territori altament dens, amb una freqüència d’atacs superior a la registrada en altres conflictes recents.

Les dades mostren que els nivells de letalitat a Gaza han estat sense precedents en comparació amb altres conflictes armats recents, amb una taxa de mortalitat diària superior a la registrada en altres guerres del segle XXI. En els primers mesos de l’ofensiva, fins al 70 % de les persones mortes a Gaza eren dones i infants, un canvi dràstic respecte als quinze anys anteriors, en què les dones representaven menys del 14 % de les víctimes mortals.

Les dades també apunten que milers de dones han mort o han resultat ferides en atacs contra habitatges, refugis o zones civils, mentre que la població infantil s’ha convertit en una de les principals víctimes del conflicte. En només cinc mesos d’ofensiva, van morir més infants a Gaza que en tots els conflictes armats del món en els quatre anys anteriors.

Violència reproductiva i col·lapse del sistema sanitari

L’informe documenta també greus impactes en la salut sexual i reproductiva de les dones palestines. La destrucció del sistema sanitari, la manca de medicaments i el bloqueig han provocat situacions extremes com cesàries sense anestèsia, un augment de fins al 300 % dels avortaments espontanis i l’increment de la mortalitat durant el part.

Un fet que ha captat l’atenció particularment ha estat l’ofensiva que va destruir la principal clínica de fertilitat de la Franja. Tot i estar clarament identificada com a centre de salut, la clínica Al-Basma IVF va ser bombardejada el desembre del 2023, atac en què es van destruir uns 4.000 embrions ( i no hi ha evidències que la clínica fos utilitzada per a objectius militars).

Les investigadores expliquen que aquestes pràctiques formen part d’una dinàmica més àmplia de violència de gènere en el conflicte. «La violència reproductiva no és nova en el context palestí, però en aquest episodi s’ha intensificat fins al punt de configurar el que s’ha denunciat com un genocidi reproductiu o reprocidi», indica l’autora de l’informe i investigadora Pamela Urrutia. Aquest concepte fa referència a l’ús de la violència directa i estructural per afectar la capacitat reproductiva d’un grup i el seu futur demogràfic.

En aquest sentit, diverses anàlisis recollides a l’informe assenyalen que l’objectiu d’aquest tipus de pràctiques és «afectar les capacitats de reproducció física i social del poble palestí». L’anàlisi connecta l’experiència palestina amb l’ús de la violència reproductiva en altres contextos, com a part de les estratègies en episodis de genocidi en altres latituds –Ruanda, antiga Iugoslàvia–, i també com a instrument de colonitzadors contra comunitats natives per al control del territori i la neteja ètnica.

Segons la recerca, els atacs contra infraestructures sanitàries han afectat directament prop de 545.000 dones i nenes en edat fèrtil a Gaza. Hospitals i maternitats han estat bombardejats o han deixat de funcionar, mentre que centres especialitzats en salut sexual i reproductiva han hagut de tancar o treballen amb recursos mínims.

Aquesta situació s’ha agreujat per la desnutrició generalitzada, la falta d’aigua i productes d’higiene i els desplaçaments forçats de la població, factors que afecten especialment les dones i les adolescents. Diverses organitzacions han denunciat que aquestes pràctiques constitueixen formes de «violència reproductiva».

També la salut mental de les dones palestines de Gaza ha estat extremament malmesa. Els estudis indiquen que el 75 % de les dones pateix depressió, el 62 % té problemes per dormir i el 65 %, malsons constants i ansietat, d’acord amb les dades de les Nacions Unides.

La recerca també documenta l’ús de violència sexual i de gènere com a mecanisme de tortura i intimidació contra persones presoneres i contra la població palestina en general. Paral·lelament, l’estudi alerta d’altres formes de violència sovint invisibilitzades en contextos de guerra, com l’augment de la violència domèstica, la precarització econòmica o els efectes del desplaçament forçat massiu.

En un context marcat pel genocidi, el desplaçament forçat, les restriccions de moviment i el deteriorament de la situació econòmica de milers de famílies, els matrimonis de nenes palestines s’han estès com a mecanisme negatiu d’afrontament, tant a Gaza com a Cisjordània. Diverses organitzacions feministes palestines han alertat sobre l’augment dels matrimonis de nenes i adolescents (early marriages). La convivència de joves dels dos sexes en espais molt reduïts sembla que està propiciant que moltes famílies optin per casar les seves filles per qüestions d’honor, per evitar «vergonyes» en el futur. En alguns casos, el matrimoni també suposa accedir a un ajut econòmic o a un refugi més segur, la qual cosa pot ser determinant en un context de devastació, extrema precarietat, projectes truncats i manca de perspectives de futur.

Finalment, les investigadores i autores de l’informe adverteixen que la persistència de les polítiques d’ocupació, apartheid i colonització, així com la impunitat davant els crims denunciats, constitueixen un precedent preocupant per al dret internacional i els drets humans globals.