"La gent va córrer per salvar llibres traient-los pels forats dels míssils"

Mohammed Jasim Aalhajiahmed, estudiant de doctorat de la Facultat de Traducció i Interpretació, dirigia la biblioteca de la Universitat de Mossul (Iraq) quan Estat Islàmic va prendre la ciutat l'any 2014 i va haver de fugir amb la seva família. Va contactar amb la Fundació Autònoma Solidària (FAS) i, gràcies al seu programa d'acollida de persones refugiades, està desenvolupant el seu doctorat a la UAB. A més, un acord amb l'ajuntament de Castellar de Vallès ha permès que ell i la seva família s'instal·lin a la localitat.

Què hi havia al fons bibliogràfic de la biblioteca de Mossul?

Era una de les biblioteques més importants de la regió. Tenia gairebé un milió de peces, 600.000 en àrab i la resta en altres llengües. Llibres de referència (alguns del segle XIII), publicacions periòdiques, etc. Eren materials molt rars i valuosos. A més, teníem uns 5.000 documents governamentals que es remuntaven a la fundació de govern de l'Iraq, el 1921. I hi havia unes 65 de petites col·leccions privades d'acadèmics, funcionaris, etc. que van voler donar els seus volums.

Què va passar quan Estat Islàmic va prendre la ciutat?

Primer, van seleccionar els materials que coincidien amb la seva ideologia i es van desfer dels que anaven en contra. Hi ha diverses versions sobre el que van fer; algunes diuen que van cremar tot el material que anava en contra de les seves idees.

Què es va poder salvar?

Quan Estat Islàmic va saber que les forces iraquianes estaven a punt d'alliberar la ciutat, va incendiar la biblioteca. A continuació, va ser bombardejada per míssils de la coalició internacional. A l'endemà que la ciutat fos alliberada, grups de persones es van afanyar per anar a salvar llibres traient-los a través dels forats dels míssils. Això ens mostra l'important que és la biblioteca per a la gent de Mossul.

Potser Estat Islàmic es va acarnissar especialment amb la biblioteca pel seu valor simbòlic.

Sí, perquè Estat Islàmic representa la foscor i sabien que la biblioteca representa la il·lustració, l'educació. La majoria de la gent de Mossul, una ciutat de més de tres milions d'habitants, sap el que significa la biblioteca per a ells. Algunes de les persones que van córrer cap a la biblioteca per salvar els llibres no eren estudiants però entenien que aquest lloc era valuós.

Per què van abandonar la ciutat?

La majoria de directors, acadèmics, doctors, polítics i professionals de seguretat estaven amenaçats pels grups d'Estat Islàmic i ningú tenia permís per sortir del seu presumpte califat, com ells l'anomenaven. Des del primer moment vam decidir anar-nos perquè estàvem completament en contra d'ells.

Com va contactar amb la Fundació Autònoma Solidària?

Prèviament, abans de 2014, estava en contacte amb la doctora Lucía Molina, professora del Departament de Traducció i Interpretació i Estudis d'Àsia Oriental de la UAB. Vam acordar que supervisaria la meva investigació. Em vaig mantenir llavors en contacte amb la FAS: aprecio molt el gran treball que han realitzat, especialment Laura Riba i Jordi Prat, per coordinar la meva incorporació a la UAB. No és quelcom senzill degut a la burocràcia, els permisos, etc. És un llarg procés però finalment he obtingut la beca i aquí estic. Però encara formo part de la Universitat de Mossul i tracto de coordinar el suport internacional a la universitat i a la biblioteca.

De què tracta la tesi que estàs realitzant?

Estic treballant en processos cognitius en interpretació simultània de l'anglès a l'àrab i viceversa: problemes i estratègies d'interpretació. Estan dirigint la tesi les professores Anna Gil i Marta Arumí, que són persones realment meravelloses.

La seva dona està també estudiant a la UAB un màster, quin és?

Està seguint el Màster en Estudis Àrabs Contemporanis. I està adquirint experiència i fent seguiment professional (shadowing), obrint nous horitzons de coneixement i tractant d'adquirir els aspectes innovadors de el programa, que aporta molt contingut. La Universitat de Mossul té ara una necessitat urgent de persones qualificades que puguin participar en la seva reconstrucció i això és el que estem intentant aprendre aquí.

Què s'està fent per recuperar la Universitat de Mossul?

S'està fent un gran treball. La Universitat de Mossul té una bona representació arreu del món i és una de les més importants de la seva zona. Ara, gairebé tots els departaments estan oberts, tenim uns 55.000 estudiants i estan en funcionament la majoria de les facultats. La vida ha tornat a la Universitat de Mossul. La nova administració, encapçalada pel professor Kossay K. A el-Ahmady, està intentant establir nous vincles amb universitats internacionals.

S'està reconstruint l'edifici de la biblioteca?

Recentment, van començar a rehabilitar-la. El contracte està patrocinat pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, que treballa en cooperació amb la direcció de la universitat. Esperem que, com està previst, en dos anys estarà acabat l'edifici.

I, en termes generals, el sistema universitari a l'Iraq s'ha vist molt afectat pels últims conflictes: l'ocupació, l'enfrontament civil, la guerra contra Estat Islàmic...?

El sistema universitari es va veure afectat pel que va passar durant l'època de l'Estat Islàmic, que va controlar prop d'una quarta part de l'Iraq. El positiu és que tothom està ara compromès amb la recuperació de la universitat. Per exemple: des del primer dia de l'alliberament de la ciutat, el 2017, professors, estudiants, empleats i voluntaris van començar a netejar i pintar les classes per tornar la vida a la universitat i la ciutat en general. L'objectiu era portar de nou els estudiants a les aules, i tornar a posar en funcionament la universitat significa tornar a portar les famílies a la ciutat des dels camps de desplaçats; aquest seria un pas molt important. I és molt perillós perquè Estat Islàmic, abans de marxar, va deixar trampes per tot arreu.

Hi ha hagut mobilitzacions a l'Iraq darrerament i sembla que la gent està cansada de la classe política i la corrupció. Com veu el futur immediat de l'Iraq?

El moviment de gent jove que ha sortit als carrers a protestar contra la corrupció és molt important. El que va passar a les nostres contrades quan va ser presa per Estat Islàmic ser a causa de la corrupció en tots els nivells: els militars, les institucions governamentals, etc. La corrupció és l'altra cara d'Estat Islàmic: on segueixi havent corrupció, Estat Islàmic tornarà a florir. Les protestes estan tractant de transmetre a el govern que aquesta és una nova era per a l'Iraq. El seu eslògan és "sóc aquí per recuperar el meu país" perquè no volem ser lleials a una part o l'altra, hem de viure tots junts i eliminar la corrupció d'una vegada per totes arreu de l'Iraq, el bressol de les civilitzacions.

Els agradaria, a vostè i a la seva família, tornar a Mossul?

Ara mateix, estem aquí i tenim tres anys per davant. Estem bé vivint a Castellar de Vallès: aquesta ciutat meravellosa i la seva gent encantadora ens fa sentir com a casa. Valoro molt el suport de l'ajuntament castellarenc. Tot i que no és fàcil deixar a la teva pròpia gent, especialment en un moment en què creus que pots canviar coses i aplicar el que estàs aprenent aquí.