La cara oculta de la transició energètica: els megaprojectes de renovables sacrifiquen els drets de les comunitats locals

Un exhaustiu estudi internacional en què ha participat l’ICTA-UAB revela que les grans corporacions energètiques utilitzen el discurs de la sostenibilitat ambiental per legitimar així projectes eòlics, solars i hidroelèctrics que, a la pràctica, deixen les comunitats al marge d’uns beneficis econòmics i financers justs i n’ignoren els greus impactes socials i ambientals.

A partir de l’anàlisi del grup italià Enel, una de les empreses elèctriques més importants del món i propietària majoritària d’Endesa, la investigació analitza quinze casos de conflictes socials al voltant de projectes d’energia renovable, inclosos projectes solars, hidroelèctrics, eòlics i geotèrmics, als Estats Units, Mèxic, Guatemala, Colòmbia, Xile, el Brasil, l’Índia i el Sàhara Occidental. L'estudi, publicat recentment en la revista científica Ecological Economics, compta també amb la participació d'investigadors de la Università Ca’ Foscari de Venècia, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Oberta de Catalunya, a Barcelona, i l'Escola d'Estudis Orientals i Africans (SOAS) de Londres.

Tot i que les grans multinacionals apliquen el concepte corporatiu de «creació de valor compartit» i el presenten com una manera de beneficiar tant les empreses com les poblacions locals, aquestes comunitats segueixen enfrontant-se a les corporacions per infringir els seus drets. Els autors sostenen que la narrativa funciona com una millora moral de la responsabilitat social corporativa, ja que són les mateixes empreses les que defineixen unilateralment allò que es considera «valor» en la transició energètica i en deixen fora els valors fonamentals de les comunitats afectades, com ara els vincles culturals amb la terra, la sobirania alimentària, la salut i l’autonomia sobre els seus recursos naturals.

Els autors també adverteixen que el blanqueig verd (greenwashing) d’Enel no és un cas aïllat, sinó un patró global extrapolable al model de megaprojectes renovables arreu del món. La urgència climàtica s’utilitza com a excusa per accelerar la construcció d’infraestructures energètiques que reprodueixen lògiques que prioritzen l’obtenció de beneficis per sobre del benestar territorial. En conseqüència, els resultats qüestionen la voluntat de les grans corporacions de complir realment els criteris de diligència deguda i de respectar els drets humans.

«La transició energètica és urgent, però no es pot construir sobre el patiment de comunitats els valors de les quals queden fora de l’equació. Comprendre quins “valors” són significatius localment és una condició prèvia perquè una transició sigui veritablement justa i sostenible en el temps. Per exemple, és contradictori proporcionar energia hidroelèctrica a la indústria minera i afirmar que s’utilitza energia verda, quan les comunitats afectades han estat enganyades i obligades a desplaçar-se i han perdut els mitjans de subsistència i els llaços comunitaris, com va passar a Xile», afirma Daniela del Bene, investigadora de l’ICTA-UAB i de la Universitat Ca’ Foscari de Venècia.

Violacions d'acords

Fa temps que els moviments socials, les comunitats organitzades, els periodistes i les ONG internacionals denuncien les violacions dels acords i dels principis bàsics dels drets humans. A través d’un exercici de contrainformació i entrevistes, la investigació analitza cinc dimensions dels impactes: ambiental, socioeconòmica, relacionada amb la salut, ontològica i política. En destaquen la inundació de reserves protegides, la pèrdua de biodiversitat i l’elaboració d’avaluacions d’impacte ambiental incompletes. S’hi sumen el desplaçament forçós de poblacions, l’alteració de les economies tradicionals i els problemes de salut relacionats amb el soroll a les zones d’energia eòlica. Així mateix, les comunitats s’enfronten a un estrès cada vegada més gran, compensacions econòmiques inadequades, manca d’informació transparent i la ignorància de valors espirituals o relacionals a territoris no autònoms i zones de conflicte.

En tots els casos apareixen impactes en la flora i la fauna, sovint acompanyats de queixes pel fet de dur a terme avaluacions d’impacte ambiental incompletes o parcials. Per exemple, a la presa hidroelèctrica del Quimbo (Colòmbia), les fonts assenyalen la inundació de més de 8.000 hectàrees, la majoria dins d’una àrea protegida, amb més de 30.000 persones afectades. A la regió brasilera de Cumaru, on s’ubiquen parcs eòlics de la companyia, els residents han denunciat malalties vinculades al soroll i fins i tot casos de depressió, alcoholisme, migració forçada i suïcidi, efectes que els membres de la comunitat vinculen a la pèrdua de les terres i dels llaços comunitaris. Una situació similar es dona al desert de Thar, a l’estat indi de Rajasthan, on s’estan construint grans parcs solars, mentre que al Sàhara Occidental també han sorgit greus problemes vinculats a l’estatus de territori no autònom.

«Els casos mostren que el tipus de dany canvia segons si es tracta de preses, parcs eòlics, geotèrmics o solars, però la lògica subjacent és la mateixa: les relacions de la comunitat amb el territori estan subordinades a la lògica del benefici econòmic», assenyala Roberto Cantoni, de la Universitat Ramon Llull.

«El discurs de la responsabilitat corporativa canvia amb el temps per adaptar-se a les preocupacions urgents sobre la sostenibilitat social dels projectes de desenvolupament a gran escala. El modus operandi problemàtic de les empreses multinacionals no canvia. I la idea de crear valor compartit és un exemple d’aquesta contradicció», indica Antonio Bontempi, investigador de l’ICTA-UAB.

La publicació fa una crida als governs i a les institucions perquè construeixin una governança energètica basada en valors plurals. Per això, els autors proposen passar de simples processos de consulta a un veritable poder de codecisió per a les comunitats afectades. Així mateix, demanen avaluacions d’impacte que reconeguin els valors relacionals i espirituals, també en relacions amb espècies no humanes; un repartiment de beneficis acordat de manera col·lectiva i un suport ferm als sistemes energètics gestionats per les mateixes comunitats.

 

Article de referència: Del Bene, D., Cantoni, R., Bontempi, A., Di Felice, L. J. i Siciliano, G. (2027). Valor compartit enfront de valors plurals. Qüestionament dels projectes d’energies renovables del Grup Enel. Ecological Economics. 10.1016/j.ecolecon.2026.109268