L’ús problemàtic de xarxes socials afecta més el benestar dels adolescents d’entorns socioeconòmics desfavorits

Es detecta que la problemàtica és més gran als països anglocèltics (Canadà, Irlanda i el Regne Unit), i que de la llista de 43 països, Espanya se situa al grup de països en què aquesta problemàtica és menor.

L’equip liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d’Estudis Demogràfics (CED), en el qual també han participat investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat de Turku, ha publicat un estudi internacional sobre l’ús problemàtic de les xarxes socials i el benestar adolescent i com aquesta relació es vincula amb les desigualtats socials en 43 països. La investigació forma part del World Happiness Report 2026 (‘Informe mundial de la felicitat de 2026’), que Nacions Unides ha publicat avui, 19 de març de 2026. Aquesta publicació internacional està impulsada pel Wellbeing Research Centre de la Universitat d’Oxford, en col·laboració amb l’empresa Gallup i la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

El capítol setè d’aquest informe, titulat Problematic social media use and adolescent wellbeing: the role of family socioeconòmic status across 43 countries, que està liderat pel professor de sociologia de la UAB i investigador del CED Pablo Gracia, aporta una perspectiva especialment rellevant en mostrar que els efectes d’un ús problemàtic de les xarxes socials no es distribueixen per igual entre tots els grups de la població, sinó que estan travessats per desigualtats socials. En l’estudi també participen les investigadores de la UAB i del CED Maria Rubio Cabañez i Beyda Çineli, així com Roger Fernández Urbano, investigador Ramón y Cajal de la UB, i Şeyma Çelik, investigadora postdoctoral de la Universitat de Turku (Finlàndia).

Les dades en les quals es basa el projecte procedeixen d’una de les principals enquestes internacionals sobre salut i benestar adolescent (Health Behaviour in School-aged Children, també coneguda com a HBSC), que examina informació recollida el 2018 i el 2022 en joves d’entre 11 i 16 anys. L’anàlisi inclou dades de més de 330.000 adolescents de 43 països, obtingudes mitjançant enquestes escolars representatives fetes als centres educatius amb metodologies harmonitzades entre països.

Els resultats mostren que, en els 43 països analitzats, l’ús problemàtic de les xarxes socials està associat amb més malestar psicològic i amb una pitjor valoració general de la vida. És a dir, els adolescents que presenten patrons més compulsius, addictius o desregulats de l’ús digital tendeixen també a mostrar pitjors indicadors de benestar subjectiu. En concret, un augment en l’ús problemàtic s’associa amb un increment aproximat de 0,16 punts en queixes psicològiques i amb una disminució d’uns 0,19 punts en satisfacció amb la vida en una escala de 0 a 10, cosa que correspon aproximadament a un augment d’un 10 % en les queixes psicològiques i a una reducció del voltant d’un 3 % en la satisfacció amb la vida.

No afecta tothom per igual

Un dels resultats més importants de l’estudi és que aquesta relació entre l’ús problemàtic de les xarxes socials i el malestar no afecta tothom per igual. Els adolescents de famílies amb menys recursos socioeconòmics apareixen com els més vulnerables. En comparació amb els adolescents de nivell socioeconòmic baix, els adolescents de nivell socioeconòmic alt mostren una associació aproximadament un 5-10 % més feble entre l’ús problemàtic de les xarxes socials i les queixes psicològiques, i una reducció d’aproximadament un 10-13 % en la relació negativa entre l’ús problemàtic de les xarxes socials i la satisfacció amb la vida. Aquests resultats suggereixen que les famílies amb més recursos poden disposar de més eines materials, educatives i relacionals per amortir els riscos associats a l’ús problemàtic de les xarxes socials.

Diferències regionals rellevants

La investigació també detecta diferències regionals rellevants. Les associacions més intenses entre l’ús problemàtic de les xarxes socials i un menor benestar s’observen als països anglocèltics, com Canadà, Irlanda i el Regne Unit, mentre que els vincles són més febles a la regió del Caucas i el mar Negre, que inclou països com Armènia, Geòrgia, Azerbaidjan i Turquia. Al mateix temps, l’estudi troba que les desigualtats socioeconòmiques en la relació entre l’ús problemàtic de les xarxes socials i el benestar són clares en moltes regions europees, però relativament febles als països mediterranis, com Espanya, Itàlia, Portugal, Grècia, Malta i Xipre. Espanya es troba al grup de països on la relació entre l’ús problemàtic de les xarxes socials i la reducció del benestar és menor, i se situa en la posició 40 del total de 43 països pel que fa a les queixes psicològiques i en la posició 31 pel que fa a la satisfacció amb la vida.

Un altre resultat central és que l’associació negativa entre l’ús problemàtic de les xarxes socials i el benestar adolescent es va intensificar entre 2018 i 2022. Aquest empitjorament s’observa a la majoria de regions i per a tots els grups socioeconòmics estudiats, cosa que apunta a un deteriorament general del context digital adolescent en els darrers anys i, en concret, en el context de la pandèmia de la COVID-19.

Pablo Gracia, professor de la UAB i autor principal de l’estudi, defensa que «cal avançar cap a entorns digitals més equitatius mitjançant una combinació de regulació de plataformes, suport a les famílies, educació digital a les escoles i serveis de salut mental accessibles». L’objectiu, assenyala, ha de ser que tots els adolescents, amb independència del seu origen social, puguin relacionar-se amb el món digital de manera segura i compatible amb el seu benestar.

L’estudi s’emmarca dintre del projecte de recerca DIGINEQ, també liderat per Pablo Gracia i finançat per un Consolidator Grant Award del Consell Europeu de Recerca (ERC).

Informe mundial de la felicitat

Aquesta recerca que lideren la UAB i el CED forma part de la 14a edició de l’Informe mundial de la felicitat de 2026, el qual conclou que l’ús intensiu de les xarxes socials sembla estar contribuint a la disminució del benestar entre els joves dels països de parla anglesa (Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda) i de l’Europa occidental, especialment entre les noies.

L’evidència descriu un panorama global complex en un moment en què molts països busquen implementar més proteccions legislatives per als menors de 16 anys en línia.

L’informe també conté una classificació dels països més feliços del món. Les conclusions es publiquen avui, un dia abans del Dia Internacional de la Felicitat de l’ONU.