L'Observatori IUNE presenta l'informe 2022 sobre l'activitat investigadora de la universitat espanyola
L’Observatori IUNE presenta l'informe 2022 sobre l'activitat investigadora de la universitat espanyola, segons el qual gairebé s'ha duplicat el nombre de publicacions científiques en aquest període, que han passat de 55.099 el 2011 a 93.502 el 2020 (d'acord amb la base de dades Web of Science). Gairebé el 95 % d’aquesta producció correspon a les universitats públiques.
L’informe de l'Observatori IUNE, coordinat per l'Institut INAECU (UAM-UC3M), fa un seguiment de l’R+D+i del sistema universitari espanyol (SUE) per mitjà de 42 indicadors al voltant de set grans dimensions: activitat científica, anàlisi per àrees de coneixement, capacitat formativa, competitivitat, finançament, innovació i professorat. Aquest observatori pertany a l'Aliança 4 Universitats (A4U), formada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), la Universitat Carles III de Madrid (UC3M) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
En la dimensió d'activitat científica, l'informe inclou el creixement de la producció científica del SUE la darrera dècada. Segons els registres que recull la base de dades Web of Science (WoS), gairebé s'ha duplicat el nombre de publicacions científiques en aquest període, que han passat de 55.099 el 2011 a 93.502 el 2020. Gairebé el 95 % d’aquesta producció correspon a les universitats públiques.
Pel que fa a la productivitat en recerca, l’informe apunta que ha augmentat durant el període estudiat. Pel que fa a les dades de col·laboració científica, aproximadament la meitat de les publicacions es fan amb coautors internacionals, mentre que gairebé un terç de les publicacions es fan en col·laboracions nacionals. L’impacte i la visibilitat del SUE, mesurats respectivament en nombre de cites anuals i publicacions en revistes del primer quartil, han crescut al llarg del període estudiat.
La despesa en personal a les universitats públiques experimenta un creixement mitjà anual de l'1,7%. Aquesta despesa va estar pràcticament estancada al voltant dels 6.000 milions d'euros anuals durant tota la crisi i els anys posteriors.
L'anàlisi de la competitivitat, a través de l'atracció de recursos, mostra que en els projectes nacionals decreix, mentre que en els projectes europeus s'incrementa; és a dir, els investigadors cada cop recorren més a fórmules de finançament internacionals.
Com a novetat, en aquesta nova edició s'ofereix informació sobre les publicacions en accés obert, que gairebé s'ha duplicat durant el període analitzat i arriba al 59 % l'any 2020. Una altra novetat és la incorporació d'indicadors de la producció científica emergent (la generada en àmbits regionals i en nous camps científics que prenen importància en els darrers anys) inclosa a l'índex ESCI (Emerging Sources Citation Index), que recull fonamentalment les publicacions d'art, humanitats i ciències socials. Des de l'any 2011, la producció científica emergent gairebé s'ha duplicat, i les universitats públiques són responsables del 97 %.
L’Observatori IUNE compta amb el suport del Ministeri d’Universitats, així com d’un elevat nombre d’institucions com l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari Basc (Unibasq).
Més informació: https://iune.es/