L'especialització en la cria d'ovins, possible estratègia de les comunitats neolítiques de l'Adriàtic per expandir-se pel Mediterrani
L'especialització en el bestiar oví de les primeres poblacions neolítiques de Dalmàcia (Croàcia) va poder estar relacionada amb la ràpida expansió d'aquestes comunitats i la difusió de l'agricultura pel Mediterrani central i occidental. Així ho suggereix un estudi liderat per la UAB i el CNRS, que suposa també una innovació metodològica en l'estudi dels ramats prehistòrics. La recerca s'ha publicat a Scientific Reports.
La difusió de l'agricultura al Mediterrani central i occidental es va produir ràpidament. Els primers pagesos, procedents de l'Adriàtic, es van estendre cap a l'oest per tot el Mediterrani fins a la península Ibèrica fa aproximadament 8.000 anys. L'estudi d'aquestes societats permet conèixer com s'organitzaven i com es van expandir. Se sap que tenien una economia basada en l'agricultura cerealista i la cria d'ovelles i cabres, però hi ha molt poca informació sobre com funcionava aquest sistema agropastoral.
L'estudi que es publica ara ha investigat les pràctiques de pasturatge i l'ús de productes animals a la regió de l'Adriàtic oriental, específicament als jaciments dàlmates de Tinj-Podlivade i Crno Vrilo. L’ha dut a terme un equip d'investigadors liderat per Alejandro Sierra, investigador del Departament de Prehistòria de la UAB i del Museu d'Història Natural de París - CNRS.
Els investigadors han demostrat que els primers agricultors de tots dos jaciments es van especialitzar en la cria d'ovelles —i no d'ovelles i cabres com es pensava fins ara—, exercint pràctiques primerenques de pasturatge i utilitzant productes com la llet i la carn d'aquests remugants. La majoria dels naixements en tots dos llocs es van concentrar a principis de l'hivern, buscant probablement organitzar el calendari agropastoral anual.
Els resultats suggereixen que existia una economia animal comú en tots dos llocs, la qual cosa podria estar relacionada amb la mobilitat practicada per aquestes primeres societats agrícoles per tot el Mediterrani.
La ràpida difusió pel Mediterrani central i occidental es va produir probablement per mar, segons els registres arqueològics trobats en diferents illes. “L'especialització ovina va poder tenir a veure amb una estratègia de mobilitat anticipatòria, en què els grups de població van dur a terme una planificació adaptada a la navegació a fi d'augmentar les seves possibilitats d'èxit, centrant-se en una espècie amb molts avantatges, tant per al desplaçament com per a l'assentament”, assenyala Alejandro Sierra.
La recerca ha combinat per primera vegada l’arqueozoologia, la paleoproteòmica i els isòtops estables per demostrar la composició principal dels ramats i la gestió d'aquests. “És, a més d'una troballa històrica, una innovació metodològica”, destaca Sierra.
“Serà important examinar altres llocs al voltant de l'Adriàtic amb els mateixos mètodes per avaluar si els nostres resultats són específics d'aquests dos jaciments dàlmates o representen un model coherent de gestió d'animals del neolític primerenc en tota la regió”, conclou l'investigador de la UAB.
En l'estudi hi han participat també experts del Museu d'Història Natural de París, la Universitat de York i l’Acadèmia de Ciències i Arts croata. El treball ha estat finançat per la Fundació Fyssen.
Article: Sierra, A., Balasse, M., Radović, S. et al. Early Dalmatian farmers specialized in sheep husbandry. Sci Rep 13, 10355 (2023). https://doi.org/10.1038/s41598-023-37516-z