"L'educació ambiental ha d'estar integrada en l'educació de la persona"
La pedagoga Heike Freire estudia des de fa més de 25 anys com transformar l'educació i el desenvolupament humà des dels valors de la cura i l'amor a la natura. Un enfocament educatiu que va anomenar pedagogia verda, que explica i desenvolupa en els seus tres llibres, Educar en verde, traduït a sis idiomes, ¡Estate quieto y atiende! i Patios Vivos, i sobre el qual imparteix conferències, cursos i tallers per tot el món. Recentment ha inaugurat el curs 2022-2023 de la Facultat de Ciències de l'Educació.
“Necessitem una transformació cultural per abordar la nostra relació amb la Terra d'una altra manera”
- Què és la pedagogia verda i què proposa?
- És un enfocament educatiu que s'interessa pels problemes mediambientals des de la perspectiva humana. La pedagogia verda està al vèrtex entre l'educació ambiental i l'educació reglada, que jo anomeno de cicle de vida. La proposta és unificar-les. Fins ara l'educació ambiental ha estat dominada per una visió tecnocràtica i molt enfocada a canviar conductes. Però hi ha una manera més profunda d'educar mediambientalment, que és treballant la construcció de la persona com un subjecte vinculat a la terra i la naturalesa. Es tracta d'acompanyar el desenvolupament integral humà en aquest sentit, perquè és beneficiós per a nosaltres i perquè d'aquesta manera la nostra relació amb la natura serà millor i més respectuosa.
- No n'hi ha prou amb l'educació ambiental?
- Es tracta d'adonar-nos que l'educació ambiental ha d'estar integrada en l'educació de la persona. Estem parlant que necessitem una transformació cultural per abordar la nostra relació amb la terra d'una altra manera. No només consisteix en el fet que una persona recicli, per exemple, sinó en com es construeix aquesta persona en relació amb el món. Que sigui conscient que la seva plenitud i felicitat i la dels altres éssers són interdependents.
- Vostè considera que els problemes mediambientals són problemes humans.
- No són només problemes tècnics, per descomptat. Gustav Speth, que va ser assessor de la Casa Blanca per al canvi climàtic, creia a l'inici de la seva carrera que els principals problemes mediambientals eren el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i el col·lapse dels ecosistemes. Trenta anys després es va adonar que en realitat eren l'egoisme, la cobdícia i l'apatia. No és només una qüestió dels científics, també dels educadors i pedagogs.
- Som sensibles a Espanya amb l'enfocament educatiu de la pedagogia verda?
- En aquest país vam tenir una sensibilitat amb la naturalesa abans de la dictadura, ja amb educadores com Rosa Sensat o centres com la Institución Libre de Enseñanza. Vam ser dels primers països en què va haver-hi escoles al bosc i als quals venien mestres de fora a formar-se. Però després hem tingut una educació i moltes professions implicades en la relació humana que s'han dut a terme en espais tancats. Posteriorment, hi ha hagut una emergència important, ja en les últimes dècades. Ha crescut molt l'interès per recuperar aquest contacte amb la natura, sobretot arran de la pandèmia.
- Quina és la situació ara?
- Crec que estem bastant bé a nivell educatiu. Hi ha moltes escoles en què els patis s'estan transformant en entorns més naturals i s'utilitzen per aprendre. Està bastant arrelada la idea que nens i nenes necessiten desenvolupar-se en contacte amb la naturalesa, una cosa fonamental perquè és l'entorn en què l'espècie humana s'ha completat al llarg de la seva història. No passa així en altres àmbits, com en centres de persones grans, presons o hospitals, on queda molt per avançar en aquest sentit.
- Quins beneficis té l'enfocament de la pedagogia verda sobre valors i coneixements dels nens?
- Jo utilitzo un esquema en les meves conferències que resumeix els resultats dels estudis realitzats des de mitjan 70 fins avui en psicologia ambiental, tant en adults com en la infància, que demostren el benefici del contacte amb la naturalesa. Sabem que hi ha millor desenvolupament físic, salut i intel·ligència emocional. Som més resilients, tenim menys estrès, som més empàtics i cooperem en comptes de competir, som més creatius i amb més capacitat d'atenció i memòria. I aquests beneficis es donen a tots els nivells, per això diem que la pedagogia verda és una pedagogia holística, es dirigeix a totes les dimensions de l'ésser humà.
- És millor potenciar la classe a l'aire lliure?
- Sí, però no es tracta d'estar a fora de l'aula igual que estem a dins, fent el mateix, sinó de treballar en relació amb la naturalesa i modificar la nostra manera d'estar, veure i tractar el món. No es tracta d'estar en un entorn natural, sinó de com ens vinculem a aquest entorn. En la cultura occidental tenim un gran problema amb el concepte que tenim de naturalesa. És molt abstracte, com si no hi pertanyéssim. En altres cultures l'ésser humà es veu com a part inseparable d'aquesta. Si treballem la consciència de pertinença a la natura, els nens es desenvoluparan millor i més integralment.
- Què opina sobre l'ús de les tecnologies digitals i com han de coexistir amb la pedagogia verda?
- Soc bastant crítica. Afecten la maduració cerebral, del sistema nerviós, el desenvolupament sensorial i emocional, intuïtiu, etc. Des dels primers tallers que vaig impartir, fa ja vint anys, hem anat en sentit contrari al que altres experts i jo recomanàvem a pares i educadors. La tecnologia digital és una realitat amb què hem de conviure, la qüestió és com ho fem. S’hauria d’introduir progressivament, en relació amb el desenvolupament humà i les necessitats vitals de cada etapa. És evident que una criatura petita no necessita pantalles per desenvolupar-se i relacionar-se amb el seu entorn, sinó que més aviat li dificulten aquest aprenentatge.