L'ADN dels ibers del nord-est de la península Ibèrica es va mantenir sense gaires canvis durant sis segles

Malgrat tenir contactes amb altres cultures mediterrànies, els pobles ibers que van viure al nord-est de la península Ibèrica durant l’edat del ferro van mantenir la seva identitat genètica sense gaires canvis al llarg de sis segles. Emergits de les poblacions locals de l’edat del bronze, van evolucionar gradualment sense cap gran moviment migratori que aportés un canvi substancial al seu ADN. No va ser fins l’arribada dels romans que no van integrar noves influències genètiques que van conformar una població més diversa, en paral·lel a les transformacions polítiques i socials que s’hi van donar.

Així ho conclou un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i publicat a la revisa iScience, que ha obtingut la imatge més completa i precisa fins ara de la història i evolució genètica dels pobles ibers que van habitar el nord-est de la península Ibèrica des dels inicis de l’edat del ferro fins a la conquesta romana, fa entre 2.700 i 2.100 anys.

En la recerca hi han participat també investigadors de les universitats de Granada, de Lleida, de Coïmbra (Portugal) i de Copenhaguen (Dinamarca) i de la Universitat Brown (EUA), així com del Museu d’Arqueologia de Catalunya i del jaciment, del Museu El Camp de les Lloses i del Centre d’AND Antic de la Universitat d’Adelaide (Austràlia).

El treball dona una visió global dels ancestres genètics, mescles i dinàmiques demogràfiques de la regió a partir de l’anàlisi del genoma de 54 nadons enterrats en les cases i zones productives de tres jaciments: Els Vilars (Arbeca, Lleida), del poble ilerget, que ha permès veure la transició de l’edat del bronze a l’edat del ferro; Sant Miquel d’Olèrdola (Olèrdola, Penedès) pertanyent al poble cosetà, per analitzar la consolidació de l’edat del ferro, i El Camp de les Lloses (Tona, Barcelona), del grup dels ausetans, per a l’etapa final i inici de l’època romana.

Els investigadors esperaven trobar més influència genètica externa, però els resultats els han sorprès: «Veiem que hi ha una gran continuïtat genètica, que la població canvia molt menys del que havíem imaginat a partir de les evidències arqueològiques de cultures mediterrànies que trobem en aquests pobles, com les dels fenicis, grecs i cartaginesos. Aquestes influències es van produir, però molt gradualment», explica Cristina Santos, investigadora del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB) de la UAB que ha liderat l’estudi.

Cap migració massiva que expliqui la cultura ibera

Els resultats descarten que la cultura ibera sorgís a partir d’una migració massiva i confirmen els indicis que apuntaven estudis previs: els grups ibers van emergir de la població local preexistent. Tots els individus estudiats tenien el perfil genètic establert pels prehistòrics de la península Ibèrica del neolític i l’edat del bronze: l’ancestre dels caçadors-recol·lectors occidentals (WGH, pel seu nom en anglès western hunter-gatherer), l’anatòlic del neolític i l’estepari o iamnaia de l’edat del bronze.

Això corroboraria la teoria que el canvi d’organització social cap a una altra de més jerarquitzada, característica de la cultura ibera, no hauria estat fruit d’una gran migració. «Arqueològicament està clar que hi ha d’haver un canvi cultural molt important, però nosaltres veiem que el substrat genètic es manté. El nostre estudi apunta que aquest canvi no hauria estat associat a un gran canvi genètic», assenyala Assumpció Malgosa, directora del GREAB i coautora de l’estudi.

L’empremta d’altres cultures

L’estudi detecta contactes puntuals amb altres cultures mediterrànies, amb individus d’Els Vilars i d’Olèrdola que poden tenir ancestres de l’est de la Mediterrània i o del nord d’Àfrica. Aquests contactes a escala genòmica són visibles també al material recuperat en les excavacions arqueològiques d’aquests jaciments, que han tret a la llum àmfores i altres objectes característics de les cultures fenícia, grega, púnica i itàlica.

Ja durant l’edat del ferro els ibers podrien haver incorporat una proporció més gran de l’ancestre iamnaia que les poblacions de l’edat del bronze, a més de les influències d’altres fonts mediterrànies. «Aquest aparent increment estepari pot ser conseqüència de l’encara reduït nombre de mostres de l’edat del bronze disponibles, sobretot del nord-est peninsular, però també podria estar vinculat amb migracions des de l’est d’Europa. Ara treballem amb més mostres de l’edat del bronze i també d’aquest període per precisar-ho», aclareix Santos.

Amb l’època romana, visible en les construccions i materials recuperats en el Camp de Les Lloses, es va produir una transformació gradual cultural i genètica. Aquesta influència romana va contribuir a què s’introduïssin més ancestres mediterranis i nord-africans. Aquests últims també haurien pogut provenir de la cultura púnica, al sud de la península Ibèrica, o de les Balears. En qualsevol cas, totes aquestes influències van conformar una població iberoromana més diversa, tot i que va continuar retenint una forta signatura genètica dels ibers locals previs.

Una xarxa de contactes activa entre els grups ibers

L’anàlisi d’ADN mitocondrial, heretat per via materna, referma els resultats d’un estudi previ del mateix grup de recerca amb mostres dels jaciments d’aquest estudi i d’altres assentaments ibers. «Tot i no detectar diferències significatives entre els diferents grups ibers, sí que identifiquem diferències subtils en els llinatges, alguns dels quals són més freqüents en alguns grups determinats», assenyala Daniel Ruiz de la Cuesta Aguirre, primer autor en aquest estudi i en l’anterior. «Això ens fa pensar que, malgrat que els grups mantenien contactes entre ells, tenien un cert nivell d’autonomia. I també corroborem que la majoria d’aquests llinatges ja eren a la península Ibèrica abans de la edat del bronze. Això ens fa considerar que potser les dones eren locals, però hi ha alguns llinatges que mai no s’havien detectat a la Península, cosa que implicaria certa mobilitat femenina», afegeix.

La recerca no ha revelat cap grau de parentesc entre els individus estudiats dels Vilars. A Olèrdola es descarta que dos nadons que van ser enterrats a la mateixa fossa fossin bessons o que estiguessin emparentats, mentre que a les Lloses sí que s’hi han identificat un parell de germanes i dos relacions de segon grau.

I pel que fa al cromosoma Y, vinculat al sexe masculí, detecta l’arribada del component estepari que va reemplaçar en un alt grau els llinatges paterns previs a la península Ibèrica en l’edat de bronze, però hi persisteix algun llinatge neolític, que demostra la continuïtat amb les poblacions prèvies.

«El nostre estudi revela el llegat genètic complex i durador de les comunitats iberes, una de les civilitzacions preromanes principals de la península Ibèrica», destaca Cristina Santos. «Connecta genètica i arqueologia: demostra que els intercanvis culturals també deixen empremta biològica i, alhora, que la història moltes vegades no està feta de canvis sobtats, sinó de processos graduals, amb contactes humans i culturals», conclou la investigadora de la UAB.

Els nadons ibers, un material d’estudi molt valuós

Els nadons ibers són un material molt valuós per estudiar la cultura ibera, atesa l’escassedat de restes d’individus d’aquesta cultura, que practicava la cremació dels difunts. Per a 22 dels 54 nadons estudiats, l’equip de recerca ha pogut recuperar més de 20.000 variants genètiques (SNP, polimorfisme d’un sol nucleòtid, per la seva forma en anglès single nucleotide polymorphism) de tot el genoma (del panell de variants que es fa servir en estudis d’ADN antic), a més del genoma mitocondrial gairebé complert, i de 9 més se n’ha recuperat el genoma mitocondrial.

Les anàlisis genètiques dels 54 nadons s’han dut a terme al Laboratori d’ADN Antic de la Facultat de Biociències de la UAB.

Article de referència: Daniel R. Cuesta-Aguirre et al. The genetic landscape of northeastern Iberian communities from the early to late Iron Age. iScience Volume 29, Issue 6116186 June 19, 2026. DOI: 10.1016/j.isci.2026.116186