Klotho: una proteïna que afavoreix un envelliment saludable i millora la longevitat

Amb l’edat, és natural que perdem massa muscular i òssia, fet que comporta un augment de la debilitat, que pot derivar en caigudes i lesions importants. A més, en l’àmbit cognitiu, les neurones degeneren progressivament i perden connexions, alhora que augmenta la prevalença de malalties com l’Alzheimer o el Parkinson. En una societat cada vegada més envellida, atenuar aquests efectes és un dels reptes principals de la recerca.

Ara, en un article publicat a la revista Molecular Therapy, un equip de recerca internacional liderat pel professor Miguel Chillón, investigador ICREA a l’INc-UAB, ha demostrat que augmentar els nivells de proteïna Klotho en la seva forma secretada (s-KL) millora l’envelliment en ratolins. L’equip va tractar animals joves amb vectors de teràpia gènica per fer que les cèl·lules secretessin més s-KL. Als 24 mesos d’edat, que equivaldrien a uns setanta anys en humans, van comprovar que el tractament havia millorat la salut muscular, òssia i cognitiva dels animals.

«Fa temps que treballem amb la proteïna Klotho, pel seu potencial terapèutic per tractar malalties neurodegeneratives. En aquest estudi volíem veure si s-KL també podia ser beneficiosa per a un envelliment saludable, estudiant un ampli ventall d’aspectes», explica Miguel Chillón.

Els ratolins tractats amb s-KL van viure entre un 15 i un 20 % més, i mostraven més rendiment físic, una major capacitat de regeneració muscular i menys fibrosi, factors que indiquen més salut muscular. També s’hi van observar millores en la salut òssia, sobretot en les femelles, amb un augment de la preservació de l’estructura interna dels ossos (les trabècules), fet que suggereix una possible protecció contra l’osteoporosi. Finalment, al cervell, el tractament amb s-KL va afavorir la generació de noves neurones i va augmentar l’activitat immunitària a l’hipocamp, la qual cosa indica possibles beneficis cognitius.

El tractament amb vectors virals consisteix a introduir dins de les cèl·lules del cos còpies del gen de la proteïna que es vol produir, per tal que la fabriquin autònomament. En els ratolins, aquests vectors es van introduir per via intravenosa i cerebral, per assegurar que les cèl·lules del cervell també produïssin s-KL. «Actualment s’han desenvolupat vectors que arriben al cervell després d’administrar-se per via intravenosa, fet que facilitaria poder traslladar aquesta teràpia als humans de manera segura. Una altra opció seria administrar directament la proteïna com a fàrmac en comptes de fer servir vectors virals, però encara cal trobar la manera eficient d’administrar-la i que arribi als òrgans diana», explica Joan Roig-Soriano, investigador de l’INc-UAB i primer autor de l’article.

El grup de recerca ja va patentar l’ús de Klotho per tractar dèficits cognitius i ara, després d’aquest treball, s’han generat tres noves patents. Aquestes patents protegeixen l’ús de Klotho per tractar dèficits ossis i musculars, així com per desenvolupar teràpies que augmentin la longevitat.

«Si s’aconsegueix trobar una forma d’administració viable, s-KL podria contribuir enormement a millorar la qualitat de vida de les persones i a aconseguir una societat el màxim de saludable possible», destaquen els investigadors.

Imatge amb microscòpia de cèl·lules microglials (part del sistema immune del cervell, en vermell) de l'hipocamp dels ratolins tractats amb s-KL. El tractament va augmentar-ne el nombre, millorant la seva activitat fagocítica, que habitualment es veu deteriorada durant l’envelliment cerebral. 

Referència: Roig-Soriano, J.; Edo, Á.; Verdés, S.; Martín-Alonso, C.; Sánchez-de-Diego, C.; Rodriguez-Estevez, L.; Serrano, A. L.; Abraham, C. R.; Bosch, A.; Ventura, F.; Jordan, B. A.; Muñoz-Cánoves, P., Chillón, M. (2025). «Long-term effects of s-KL treatment in wild-type mice: Enhancing longevity, physical well-being, and neurological resilience». Molecular Therapy, 33(4), 1449–1465. https://doi.org/10.1016/j.ymthe.2025.02.030