Investigadors i professionals reclamen més sensibilització i visibilització de l'avortament espontani
El grup AFIN de la UAB va organitzar una jornada científica a Barcelona el dijous 23 d’octubre amb investigadors i professionals de la salut, on es van debatre els resultats de la recerca que han dut a terme, un dels quals és un document amb recomanacions per millorar l’atenció a les persones que han patit pèrdues gestacionals primerenques. També van presentar els resultats del primer estudi d’opinió pública en l’àmbit estatal sobre la qüestió, que revela una escassa sensibilització social al respecte.
Segons l'enquesta, la majoria de població (89%) considera necessari que el sistema sanitari inclogui informació sobre els avortaments espontanis, una realitat que afecta entre el 10 i el 20% dels embarassos a Espanya.
Les pèrdues gestacionals del primer trimestre afecten entre el 10 i el 20 % dels embarassos i la majoria (85 %) tenen lloc abans de la setmana 12 de gestació, segons la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia. La II Jornada «Pèrdues gestacionals prematures: trencant tabús, creant ponts i sumant veus», que va organitzar a Barcelona el grup AFIN de la UAB el dijous 23 d’octubre amb el suport de l’Instituto de las Mujeres del Ministeri d’Igualtat i la Fundació ”la Caixa”, va reunir antropòlegs, llevadors, infermers, metges i psicòlegs, que van destacar la necessitat de tenir més sensiblització i visibilització de l’avortament espontani. Així ho va assenyalar la professora de la UAB i coordinadora de la jornada Carolina Remorini en la benvinguda.
Durant la jornada es van presentar i debatre els resultats de recerca duts a terme. D’una banda, un document amb recomanacions basades en l’evidència titulat «¿Cómo podemos mejorar la atención sanitaria de pérdidas de embarazo en el primer trimestre?», elaborat pel grup de recerca AFIN, el grup POMADE de la Universitat d’Alacant i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. De l’altra, l’informe «Pérdidas gestacionales del primer trimestre: visibilidad, reconocimiento y atención. Resumen Ejecutivo».
Entre les principals conclusions, els investigadors van destacar la incomprensió i la manca de reconeixement social i emocional per part de l’entorn i de les institucions. S’observa que l’experiència de patiment per la pèrdua no es reconeix ni legitima prou, i es constata una falta d’actitud respectuosa als sentiments o als valors.
També s’hi va assenyalar una manca de formació entre els professionals sanitaris, cosa que dificulta una atenció respectuosa i ajustada a les necessitats de cada persona. Un altre punt que destaquen els resultats de la recerca és l’absència de protocols específics i la necessitat d’una normativa que abasti les pèrdues abans de les 12 setmanes.
Segons va dir la investigadora principal de la recerca, Diana Marre, del grup AFIN, «hem detectat que l’avortament espontani és invisible; ningú en parla. A més, les dones se’n senten culpables». Per això la investigadora considera que «caldria introduir importants canvis en l’atenció sanitària i impulsar la sensibilització entre la societat d’aquesta realitat que afecta moltes dones». Cristina Trilla Solà, metgessa de la Unitat Funcional de Pèrdues Reproductives de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va assenyalar que «la manera com es comunica un avortament espontani té un impacte emocional molt gran, i cal millorar-ho».
Enquesta a l’opinió pública
En el marc de la jornada, la professora de la Universitat d’Alacant María José Rodríguez Jaume va presentar l’Enquesta d’opinió pública de la població espanyola sobre els avortaments espontanis, «el primer estudi d’aquestes característiques que s’ha dut a terme a Espanya, que es va fer a 1.857 persones», va puntualitzar.
Els resultats assenyalen que només una de cada quatre persones (24,1 %) és capaç d’identificar tres factors de risc d’avortament espontani amb base científica. Tot i els avenços en la informació mèdica, un 17,3 % de la població encara atribueix l’avortament espontani a la «mala sort» iun 5,9% l'atribueix al destí, la qual cosa reflecteix la persistència de creences que interpreten l’avortament espontani com un fet inevitable.
La majoria de la població (83,5 %) reconeix l’impacte emocional de la pèrdua, però el 57,5 % afirma no haver parlat mai sobre avortaments espontanis. El consens és ampli pel que fa a la necessitat d’informació i sensibilització: el 89 % de la població considera que el sistema sanitari hauria d’incloure la possibilitat de viure un avortament espontani dins dels programes d’educació prenatal, i el 76 % opina que la societat no està prou sensibilitzada amb aquesta realitat.
Projecte de recerca
Els documents presentats són fruit del projecte de recerca «Pérdidas reproductivas precoces: del malestar físico y emocional invisible al posible duelo personal, familiar y social», finançat per la Fundació ”la Caixa” i liderat per Diana Marre (UAB), María José Rodríguez Jaume (Universitat d’Alacant) i Elisa Llurba Olivé (Institut de Recerca Sant Pau), amb la coordinació de la investigadora i professora d’antropologia de la UAB Carolina Remorini.
Durant la jornada també es van projectar curtmetratges audiovisuals fets en el marc de la recerca, diferents aproximacions audiovisuals a les pèrdues reproductives. També s’hi va poder visitar l’exposició «“No tinc res més”. Memòria col·lectiva i materialitat», que recull imatges compartides per persones que han viscut pèrdues o que han acompanyat persones que n’han viscut.